ANDREA MORUCCHIO

Puzzling Pop

L'artista venecià Andrea Morucchio demostra el seu talent a Les Bernardes amb la mostra "Puzzling Pop"

Et poden interessar

CAMOUFLAGES - AUTORETRATOS SIN ROSTRO

Artista polièdrica, icona popular i una moderna avant-la-lettre, Rossy de Palma es defineix com una criatura dadaista, a qui li agrada inventar altres realitats. A la seqüència d’autoretrats fotogràfics CAMouFLAGES, ho materialitza amb l’acumulació de màscares, i els rostres ocults i les figures velades, embolcallades en formes escultòriques i colorides, són representacions d’un hipnòtic resultat. La màscara, «que revela tant com oculta», afirmava Lévi-Strauss, esdevé una pràctica de la invisibilitat –de la que en foren devots els surrealistes– i un joc mimètic amb l’obra, que de Palma encarna en una imatge-cos metafísics, o lloc de connexió amb l’univers.

SALTVS - IVGERVM

Davant d’un projecte com Saltvs Ivgervm, és probable que l’expectativa d’una proposta artística ens faci lliscar fins a una sensació de confusió. El que tindrem davant, potser aparentment inconnex, sembla que se’ns revela com un trencaclosques ple de referències que s’associem a camps diversos: el de l’agricultura, la història, la llengua, l’art, el pensament etc. No podem obviar, doncs, el caràcter multidisciplinari que té la proposta d’en Pere Bellès, amb una trajectòria molt marcada pel component formal de la seva obra, però alhora, i cada cop més, per una voluntat de trobar maneres de fer extensiu allò purament artístic a d’altres mirades que se’n puguin enriquir i amb les quals enriquir-se.

Transfiguration

Què hi ha darrere un rostre? Olivier de Sagazan ens condueix a un procés de trànsit o passatge “cap a l’altre costat del rostre”. «Transfiguration», del renomat artista francès, és el títol d’una actuació performativa aclamada pel públic i per la crítica, ideada a finals dels anys noranta, que compta amb més de tres-centes representacions en escenaris d’arreu del món.

CICATRIUS

Hi ha paisatges que no dormen, perquè tenen por a somniar Cicatrius, de Jordi Cané. Naturalista de nova mena, em va caldre aprendre a reconstruir els records dels cataclismes passats i, a la vegada, a desxifrar-ne el sentit. Georges Cuvier, Discurs sobre els cataclismes del globus terraqüi. 1822. Un tossut peregrinatge ha portat Jordi Cané a unes terres insomnes, l’escenari remogut de la Batalla de l’Ebre. Hi ha arribat com un modern Orfeu, al rescat del record captiu del seu avi, Ernest Cané Plana, qui hi va lluitar i va fugir-ne, per sobreviure-hi. Cicatrius constitueix el darrer projecte del fotògraf, i és el fruit d’insistents i esgotadores caminades, que uneixen les vivències erosionades d’un avi, amb la tenaç curiositat del nét.

Mediterrània volutes de fum en bronze

Òscar Estruga, pintor i escultor català afincat a Madrid, és “home del Rastro i del Renaixement”

DEEP OCEAN MANTRA

Amb un dibuix preciosista, minuciós, de traços i configuracions laberíntiques, l’artista IEX Cosmonauta proposa amb cada una de les seves obres la concentració i el replegament d’un mantra. La repetició, la insistència, la meditació: la monumentalitat onírica present en aquesta exposició no cerca la complaença tècnica ni el virtuosisme, per bé que se li poden atribuir tots els mèrits d’una execució tan rigorosa com exquisida; per contra, cada peça és un somieig, un nou món on perdre’s entre tot d’imatges espectaculars i detalls subtils, on resseguir narracions que es bifurquen com els senders de Borges o la capacitat evocadora de les imatges dels gravats alquímics antics. Art i fantasies, doncs, amb les quals desvetllar universos íntims. O potser més compartits que no ens pensàvem.

LA GANA ALS ULLS

De la paraula collage, es desprèn un sentimentalisme nostàlgic, en evocar les tisores, els retalls de revistes i l’olor de cola. Dins l’imaginari estètic és aquella forma d’expressió gràfica vinculada als moviments d’avantguarda, amb la qual es subvertiren els paràmetres de l’art del segle XX. En mans de la creadora gironina Marta Sureda, el collage esdevé un concepte artístic plenament contemporani, on reactivar-hi intel·ligents lectures sobre postulats creatius i paradoxes existencials de la modernitat.

DEVOTOS

Per a un fotògraf semblaria agosarat fer una exposició on les fotografies pròpies no fossin visibles? És d’inconformista mostrar les imatges en llur invisibilitat? Agosarat i inconformista és Toni Amengual, que en la seva pràctica fotogràfica enfoca l’objectiu vers un activisme visual, que documenta amb imatges colpidores les contradiccions socials i polítiques que vivim. I ho fa també en aquesta instal·lació de caire conceptual, on els fotollibres de Devotos (2015) composen una torre que edifica les imatges negades, un pilar que monumentalitza les imatges cosificades, emfatitzant l’opacitat de tota devoció. Devotos qüestiona la fragilitat de tota democràcia, tant la política com la de la imatge, i ens planteja molts dels dilemes que afronta la fotografia en la era contemporània, de la que tots som devots. Perquè torres més altes, amb bases que crèiem sòlides, han caigut.

EMPIRE OF DIRT

Pablo Sola és un artista madrileny especialitzat en el gènere del retrat i el nu, on hi qüestiona les polítiques referents a la concepció del cos humà i a la seva percepció en la representació artística.Objectes descontextualitzats i carn humana en l’extrem de les sensacions, des de l’èxtasi del plaer al dolor més intens, aquestes són les matèries primeres en les fotografies d’aquesta exposició. Alhora, composicions i posades en escena de perversa elegància i freda sofisticació que van des de l’imaginari de la publicitat i la moda a les premisses estètiques de l’anomenada nova carn. Aquestes són les preocupacions de la carn contemporània, porosa, mal·leable i sense límits – quirúrgics o ètics –... i dels objectes que l’acompanyen.


C/ Major, 172
17190 Salt
Tel: 972 23 46 95
bernardes@girones.cat

Horari d'atenció al públic
De dilluns a divendres
De les 9h a les 13h
De les 16 h a les 22h

Dissabte
De les 10h a les 13h
De les 16 h a les 20h