ANDY WARHOL

Retrat de Keith Haring

Unir dos genis de la Cultura gràcies a una donació d'un col·leccionista privat no és gens fàcil. Per això, ens il·lusiona tenir aquest dibuix d'Andy Warhol, que el 1984 va realitzar un retrat d'una altra figura universal com Keith Haring

Et poden interessar

Clausura

Lluc Queralt plasma la vida d’una comunitat de monges de clausura de Tarragona

FEROZ

Entre les pintures de la sèrie Feroz, no es detecten ni la ferocitat ni l’inhumanitat que derivarien de la literalitat del títol. Més aviat s’hi palesa un doble impacte visual: la voracitat amb què l’artista Albert Madaula escomet l’acte creatiu, i la rotunditat d’unes creacions plàstiques que devoren la nostra mirada. La contorsió de la forma, la severitat de la línia i la vibració del color són mantres figuratius que acompanyen la predilecció de l’artista pels gèneres del retrat i el nu. L’art de Madaula és ferotge perquè és vitalista: un cant a Eros i a la intel·ligència instintiva del cos i la psique.

LLADRES D'ÀNIMES. ROSTRES, COSSOS I MIRADES IMPRESCINDIBLES

La mostra "Lladres d'ànimes. Rostres, cossos i mirades imprescindibles" serveix per explorar tres grans àmbits de la fotografia com poden ser els rostres, els cossos i els punts de vista (mirades) singulars a través d'obres d'autors de prestigi internacional. Vegeu-ne l'explicació detallada.

Transfiguration

Què hi ha darrere un rostre? Olivier de Sagazan ens condueix a un procés de trànsit o passatge “cap a l’altre costat del rostre”. «Transfiguration», del renomat artista francès, és el títol d’una actuació performativa aclamada pel públic i per la crítica, ideada a finals dels anys noranta, que compta amb més de tres-centes representacions en escenaris d’arreu del món.

MICROVISIONS IN A MACROWORLD SEEING WITHIN THE GAPS

Amb paraules dels seus comissaris, Laura Cornejo i Pere Parramon, “en la fotografia de Larry Paul Scott hi ha molt d’invisible. La mirada poètica amb què el fotògraf crea les seves imatges oscil·la entre els passatges i les escletxes del sentit, entre l’alteració de la realitat i la imaginació d’allò real. L’artista, com un flâneur armat de càmera fotogràfica, es mimetitza en la gran ciutat, en els subjectes i objectes retratats, en la intimitat dels espais interiors; un col·leccionista de fragments de memòria, de moments fugissers i efímers com ho són tots els desitjos. Amb una retòrica visual continguda en la seva mirada interior, el fotògraf construeix, més que històries, presències; una suite de micro-visions que exposen les paradoxes i fluctuacions del món.

DEEP OCEAN MANTRA

Amb un dibuix preciosista, minuciós, de traços i configuracions laberíntiques, l’artista IEX Cosmonauta proposa amb cada una de les seves obres la concentració i el replegament d’un mantra. La repetició, la insistència, la meditació: la monumentalitat onírica present en aquesta exposició no cerca la complaença tècnica ni el virtuosisme, per bé que se li poden atribuir tots els mèrits d’una execució tan rigorosa com exquisida; per contra, cada peça és un somieig, un nou món on perdre’s entre tot d’imatges espectaculars i detalls subtils, on resseguir narracions que es bifurquen com els senders de Borges o la capacitat evocadora de les imatges dels gravats alquímics antics. Art i fantasies, doncs, amb les quals desvetllar universos íntims. O potser més compartits que no ens pensàvem.

DEVOTOS

Per a un fotògraf semblaria agosarat fer una exposició on les fotografies pròpies no fossin visibles? És d’inconformista mostrar les imatges en llur invisibilitat? Agosarat i inconformista és Toni Amengual, que en la seva pràctica fotogràfica enfoca l’objectiu vers un activisme visual, que documenta amb imatges colpidores les contradiccions socials i polítiques que vivim. I ho fa també en aquesta instal·lació de caire conceptual, on els fotollibres de Devotos (2015) composen una torre que edifica les imatges negades, un pilar que monumentalitza les imatges cosificades, emfatitzant l’opacitat de tota devoció. Devotos qüestiona la fragilitat de tota democràcia, tant la política com la de la imatge, i ens planteja molts dels dilemes que afronta la fotografia en la era contemporània, de la que tots som devots. Perquè torres més altes, amb bases que crèiem sòlides, han caigut.

GYOTAKU

L'artista Victòria Rabal presenta un atlas d’empremtes de peixos realitzat entre els anys 2011 i 2014 amb la tècnica japonesa del gyotaku. El projecte Gyotaku, capturar l’ànima dels peixos també s’ha estès a l’àmbit de la gastronomia i de la ciència amb accions al restaurant Dos Cielos dels germans Torres, a la Fundació Alícia i a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC). El gyotaku és una impressió per contacte amb la qual s’obté l’empremta del cos de l’animal amb una fidelitat sorprenent. La tinta negra sobre el paper japonès fet a mà esdevé el testimoni de l’absència del peix mort. Al mateix temps, és una mena de “protonegatiu” fotogràfica que, més que representar al peix, el mostra en la essència primitiva de la seva pròpia empremta.

LET ME GRAB YOUR SOUL AWAY

Les fotografies d’Helena Aguilar Mayans, inspirades en l’estètica del segle XIX, atrapen la nostra ànima. Les protagonistes, heroïnes de la modernitat, es voltegen de papallones, símbols de Psique, de l’oníric i l’inconscient. Éssers solitaris, abstrets o malenconiosos encarnen tot allò que és ideal i abstracte, com el somieig. Però tanmateix aquestes dones representen l’apoderament dels personatges femenins de les novel·les de les germanes Brönte, Jane Austen o George Eliot, en la seva rebel·lió contra la tirania victoriana, des de la passió i la lluita pels drets individuals; són personatges i a la vegada autores de la seva pròpia història.


C/ Major, 172
17190 Salt
Tel: 972 23 46 95
bernardes@girones.cat

Horari d'atenció al públic
De dilluns a divendres
De les 9h a les 13h
De les 16 h a les 22h

Dissabte
De les 10h a les 13h
De les 16 h a les 20h