ASSUMPCIÓ MATEU

LA NATURA COM A METÀFORA

La Fundació Atrium Artis, conjuntament amb Les Bernardes comissarien l’exposició de l’artista que engloba diferents disciplines artístiques que tenen en comú la forma de l’artista d’aprendre el paisatge, de mirar-lo, de fer-lo seu i de manifestar-lo a través de diferents formes.

Assumpció Mateu (Girona, 1952) viu actualment a Jafre. És una pintora i artista visual que es dedica bàsicament a reflectir en les seves obres la natura des de diferentes mirades.

Et poden interessar

Trobada

Regina Saura, artista de recorregut llarg i prestigi gran, realitza a Les Bernardes una exposició que té com a leitmotiv la natura

ÓNEIROS

«De vegades veiem un núvol que té forma de dragó; / un vapor que, a vegades, té l’aparença d’un lleó» (Antoni i Cleopatra, acte IV, escena XIV). El que descriu Shakespeare poden ser els fruits de la imaginació, o els excessos d’algun mecanisme innat de percepció. Per a l’artista, però, es tracta d’una forma d’ampliació de la realitat: la capacitat de descobrir tant les quimeres que s’oculten als cúmuls del cel com en qualsevol altre objecte abans de convertir-lo en art. Mercès a invitacions com la sèrie d’escultures Volums imaginaris, de l’artista gironina Patrícia Maseda Calamita, aquesta és una mirada també a l’abast de l’espectador que, per un instant, pot llambregar l’invisible.

DEEP OCEAN MANTRA

Amb un dibuix preciosista, minuciós, de traços i configuracions laberíntiques, l’artista IEX Cosmonauta proposa amb cada una de les seves obres la concentració i el replegament d’un mantra. La repetició, la insistència, la meditació: la monumentalitat onírica present en aquesta exposició no cerca la complaença tècnica ni el virtuosisme, per bé que se li poden atribuir tots els mèrits d’una execució tan rigorosa com exquisida; per contra, cada peça és un somieig, un nou món on perdre’s entre tot d’imatges espectaculars i detalls subtils, on resseguir narracions que es bifurquen com els senders de Borges o la capacitat evocadora de les imatges dels gravats alquímics antics. Art i fantasies, doncs, amb les quals desvetllar universos íntims. O potser més compartits que no ens pensàvem.

LET ME GRAB YOUR SOUL AWAY

Les fotografies d’Helena Aguilar Mayans, inspirades en l’estètica del segle XIX, atrapen la nostra ànima. Les protagonistes, heroïnes de la modernitat, es voltegen de papallones, símbols de Psique, de l’oníric i l’inconscient. Éssers solitaris, abstrets o malenconiosos encarnen tot allò que és ideal i abstracte, com el somieig. Però tanmateix aquestes dones representen l’apoderament dels personatges femenins de les novel·les de les germanes Brönte, Jane Austen o George Eliot, en la seva rebel·lió contra la tirania victoriana, des de la passió i la lluita pels drets individuals; són personatges i a la vegada autores de la seva pròpia història.

FEROZ

Entre les pintures de la sèrie Feroz, no es detecten ni la ferocitat ni l’inhumanitat que derivarien de la literalitat del títol. Més aviat s’hi palesa un doble impacte visual: la voracitat amb què l’artista Albert Madaula escomet l’acte creatiu, i la rotunditat d’unes creacions plàstiques que devoren la nostra mirada. La contorsió de la forma, la severitat de la línia i la vibració del color són mantres figuratius que acompanyen la predilecció de l’artista pels gèneres del retrat i el nu. L’art de Madaula és ferotge perquè és vitalista: un cant a Eros i a la intel·ligència instintiva del cos i la psique.

ONCE

El títol de Once, tot rememorant el llunyà “Once upon a time” o “Hi havia una vegada”, s’instaura com l’inici d’un conte que la fotògrafa Cristina Fontsaré ens convida a contemplar. Una narrativa d’imatges fotogràfiques que, més que descriure, evoquen els enigmes de la infantesa amb l’elasticitat d’un diari íntim. Intrigada i fascinada per una quotidianitat protagonitzada per caputxetes vermelles, princeses i fades del bosc, l’artista és invocada en un món imaginari que només pot existir mitjançant el seu acord amb la ficció, on el propi joc és més real que la realitat. En aquest paradís infantil solitari i entotsolat, les metàfores visuals desvelen una etapa tenyida de melanconia, o suspensió d’un temps que tots enyorem profundament.

BREATHING WAVES

Les fotografies i escultures tèxtils de Paola Idrontino expressen una fecció pels contes i els mites, amb referències a un món femení que esdeve deïtat protectora de les criatures submarines. La fascinació que li produeix el mar.

DEVOTOS

Per a un fotògraf semblaria agosarat fer una exposició on les fotografies pròpies no fossin visibles? És d’inconformista mostrar les imatges en llur invisibilitat? Agosarat i inconformista és Toni Amengual, que en la seva pràctica fotogràfica enfoca l’objectiu vers un activisme visual, que documenta amb imatges colpidores les contradiccions socials i polítiques que vivim. I ho fa també en aquesta instal·lació de caire conceptual, on els fotollibres de Devotos (2015) composen una torre que edifica les imatges negades, un pilar que monumentalitza les imatges cosificades, emfatitzant l’opacitat de tota devoció. Devotos qüestiona la fragilitat de tota democràcia, tant la política com la de la imatge, i ens planteja molts dels dilemes que afronta la fotografia en la era contemporània, de la que tots som devots. Perquè torres més altes, amb bases que crèiem sòlides, han caigut.

TWILIGHT ZONE

Partint d’una aproximació individual i d’una recerca d’autoconeixament, les imatges fotogràfiques d'Arnau Blanch esdevenen finalment un document dels “altres”. El projecte expositiu Twilight Zone explora mitjançant la fotografia, el video i la instal·lació, els límits entre el pictòric i el fotogràfic, jugant amb una expressió abstracte i psicodèlica de la forma.


C/ Major, 172
17190 Salt
Tel: 972 23 46 95
bernardes@girones.cat

Horari d'atenció al públic
De dilluns a divendres
De les 9h a les 13h
De les 16 h a les 22h

Dissabte
De les 10h a les 13h
De les 16 h a les 20h