MELA MUTER

Llibertats perdudes

L'exposició 'Llibertats Perdudes' mostra la relació de l'artista Mela Muter amb el poeta Rainer Maria Rilke i l'escriptor i polític Raymond Lefevre. La seva correspondència ens permetrà endinsar-nos en les seves emocions, patiments, sensacions i conèixer una mica millor qui era Mela Muter.

Et poden interessar

LA GANA ALS ULLS

De la paraula collage, es desprèn un sentimentalisme nostàlgic, en evocar les tisores, els retalls de revistes i l’olor de cola. Dins l’imaginari estètic és aquella forma d’expressió gràfica vinculada als moviments d’avantguarda, amb la qual es subvertiren els paràmetres de l’art del segle XX. En mans de la creadora gironina Marta Sureda, el collage esdevé un concepte artístic plenament contemporani, on reactivar-hi intel·ligents lectures sobre postulats creatius i paradoxes existencials de la modernitat.

MÁS

Más és el projecte de David Salcedo: una sèrie de fotografies en blanc i negre o un joc amb les imatges sobre una manera de veure més enllà del visible. Mirar més atentament, i d’altres formes, suggerint aspectes de la realitat quotidiana latents, que no són del tot invisibles. En la seva pràctica fotogràfica l’autor posa en dubte el món que ens envolta, formulant interrogacions en cada nova observació del paisatge urbà. Salcedo reflexiona sobre com descobrim el món quan comencem a mirar més enllà de les nostres capacitats i coneixaments, fugint de llocs comuns i d’escenaris que construïm. A Más, la fotografia esdevé una eina que permet endinsar-se en idees, capes de significat i un llenguatge visual que va més enllà de l’aparença de les coses.

MICROVISIONS IN A MACROWORLD SEEING WITHIN THE GAPS

Amb paraules dels seus comissaris, Laura Cornejo i Pere Parramon, “en la fotografia de Larry Paul Scott hi ha molt d’invisible. La mirada poètica amb què el fotògraf crea les seves imatges oscil·la entre els passatges i les escletxes del sentit, entre l’alteració de la realitat i la imaginació d’allò real. L’artista, com un flâneur armat de càmera fotogràfica, es mimetitza en la gran ciutat, en els subjectes i objectes retratats, en la intimitat dels espais interiors; un col·leccionista de fragments de memòria, de moments fugissers i efímers com ho són tots els desitjos. Amb una retòrica visual continguda en la seva mirada interior, el fotògraf construeix, més que històries, presències; una suite de micro-visions que exposen les paradoxes i fluctuacions del món.

EMPREMTES

Empremtes és una sèrie de 32 retrats d’un treball començat ara fa dos anys, que vaig presentar per primera vegada al setembre del 2015 al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Corresponen bàsicament a artistes gironins amb qui he treballat en el decurs dels darrers 25 anys.

LET ME GRAB YOUR SOUL AWAY

Les fotografies d’Helena Aguilar Mayans, inspirades en l’estètica del segle XIX, atrapen la nostra ànima. Les protagonistes, heroïnes de la modernitat, es voltegen de papallones, símbols de Psique, de l’oníric i l’inconscient. Éssers solitaris, abstrets o malenconiosos encarnen tot allò que és ideal i abstracte, com el somieig. Però tanmateix aquestes dones representen l’apoderament dels personatges femenins de les novel·les de les germanes Brönte, Jane Austen o George Eliot, en la seva rebel·lió contra la tirania victoriana, des de la passió i la lluita pels drets individuals; són personatges i a la vegada autores de la seva pròpia història.

FARM OR FARMER

Granja o granger? La mateixa ironia d’aquesta pregunta burina els visitants de l’exposició quan es troben fit a fit amb uns animals estranys, sens dubte carn de corral però alhora amb expressions sospitosament humanes. L’art contemporani en sap un feix, d’ironia, perquè només des de l’humor intel·ligent i compromès es pot fer algun acostament coherent a la complexitat d’un món on tot el que semblava segur s’esfondra. O s’esborra. De fet, així són els dibuixos de l’artista armengolroura –sí, sense l’autoritat de la majúscula, i tot a raig, perquè hi ha molt a dir en molt poc temps–, línies rotundes, marcades amb traç convençut, combinades amb buidors arrencades amb llepades de goma d’esborrar.

DEVOTOS

Per a un fotògraf semblaria agosarat fer una exposició on les fotografies pròpies no fossin visibles? És d’inconformista mostrar les imatges en llur invisibilitat? Agosarat i inconformista és Toni Amengual, que en la seva pràctica fotogràfica enfoca l’objectiu vers un activisme visual, que documenta amb imatges colpidores les contradiccions socials i polítiques que vivim. I ho fa també en aquesta instal·lació de caire conceptual, on els fotollibres de Devotos (2015) composen una torre que edifica les imatges negades, un pilar que monumentalitza les imatges cosificades, emfatitzant l’opacitat de tota devoció. Devotos qüestiona la fragilitat de tota democràcia, tant la política com la de la imatge, i ens planteja molts dels dilemes que afronta la fotografia en la era contemporània, de la que tots som devots. Perquè torres més altes, amb bases que crèiem sòlides, han caigut.

ECO, OLVIDO, NADA

El projecte expositiu Eco, olvido, nada és una instal·lació que es composa d’una sèrie de fotografies d’època manipulades químicament per aquesta artista-alquimista; totes elles són ecos de vides ja oblidades, que no tenen qui les recordi, que han estat i ja no són. Les fotografies fan menció a una memòria líquida, que oscil·la entre el record i l’oblit, l’aparició i la desaparició, entre el què encara es mostra i el què s’esborra després de l’acció i la intervenció artístiques d’Abellán. Mentre la imatge fotogràfica es dissol, és com si es fixés la memòria; desfer el visible és per l’artista un retornar la imatge al seu ésser-cos, o a la imatge-empremta que apareix quan tot semblava haver-se evaporat.

ONCE

El títol de Once, tot rememorant el llunyà “Once upon a time” o “Hi havia una vegada”, s’instaura com l’inici d’un conte que la fotògrafa Cristina Fontsaré ens convida a contemplar. Una narrativa d’imatges fotogràfiques que, més que descriure, evoquen els enigmes de la infantesa amb l’elasticitat d’un diari íntim. Intrigada i fascinada per una quotidianitat protagonitzada per caputxetes vermelles, princeses i fades del bosc, l’artista és invocada en un món imaginari que només pot existir mitjançant el seu acord amb la ficció, on el propi joc és més real que la realitat. En aquest paradís infantil solitari i entotsolat, les metàfores visuals desvelen una etapa tenyida de melanconia, o suspensió d’un temps que tots enyorem profundament.


C/ Major, 172
17190 Salt
Tel: 972 23 46 95
bernardes@girones.cat

Horari d'atenció al públic
De dilluns a divendres
De les 9h a les 13h
De les 16 h a les 22h
Dissabtes de 10 a 13h