IEX COSMONAUTA

DEEP OCEAN MANTRA

Amb un dibuix preciosista, minuciós, de traços i configuracions laberíntiques, l’artista IEX Cosmonauta proposa amb cada una de les seves obres la concentració i el replegament d’un mantra. La repetició, la insistència, la meditació: la monumentalitat onírica present en aquesta exposició no cerca la complaença tècnica ni el virtuosisme, per bé que se li poden atribuir tots els mèrits d’una execució tan rigorosa com exquisida; per contra, cada peça és un somieig, un nou món on perdre’s entre tot d’imatges espectaculars i detalls subtils, on resseguir narracions que es bifurquen com els senders de Borges o la capacitat evocadora de les imatges dels gravats alquímics antics. Art i fantasies, doncs, amb les quals desvetllar universos íntims. O potser més compartits que no ens pensàvem.

Et poden interessar

ELECTRODISGUSTING

Des del videoclip “Historia del arte” el duet barceloní Las Bistecs van deixar clar que el seu electro-disgusting era molt més que una posada en escena provocadora. Carla Moreno i Alba Rihe no miren cap als 80 i la seva suposada lletjor démode, sinó a tota una tradició estètica basada en uns valors patriarcals i classistes. Música enganxosa, lletres intel·ligents i imatges elaborades per recordar que, més enllà del cànon establert i oficial, no n’hi ha una, sinó moltes, d’històries de l’art. Només cal estar disposats a observar-les amb deteniment, a construir-les amb prou esperit crític i, per què no?, a divertir-se amb tot plegat. Per això, el lloc de Las Bistecs és tant la sala d’exposicions com la de concerts. Reflexions mirades i ballades. O ambdues coses alhora, com ens agrada a Les Bernardes.

HOME, NATURA, REALITAT

L’exposició Jaume Xifra (1934-2014). Home-Natura-Realitat planteja per primer cop una visió retrospectiva de la seva contribució a l’art contemporani. Ha estat un dels artistes més singulars que ha donat Catalunya en maridatge amb la cultura francesa. Va néixer a Salt el 1934 i va morir a París el 2014. Aquest “artista saltenc de París”, ha estat un gran creador i un gran pedagog. És el primer dels artistes de la generació conceptual catalana dels anys 60 que emigrà a França en plena dictadura. A casa nostra era conegut per formar part del grup dels artistes catalans de París dels anys 60 i 70, pel seu treball sobre l’objecte, les accions rituals i el projecte Scanning.

LE LOUVRE

«Durante los dos años que viví en París, tuve la alegría de ir a diario al Museo del Louvre. Tenía mi residencia en el Colegio de España, y me desplazaba en bicicleta a cualquier hora hasta el templo. Llevaba unos cuadernos, donde recogía impresiones y dibujos, y una cámara prestada. Fruto de aquel tiempo único son estas imágenes que ahora se muestran en forma de diario y que fueron la antesala de la obra en vídeo: LE LOUVRE». Rafael Fuster. Le Louvre materialitza estètica i simbòlicament la recerca incessant que Rafael Fuster desenvolupa sobre el misteri de la llum en l’art. Transportant-la al conjunt d’obres reunides al Museu del Louvre, l’artista, assumint els límits de la pintura, cedeix el protagonisme a la càmera de vídeo, convocant per a l’ocasió la mirada del pintor.

ART DES DE L'ALTRE COSTAT

Una exposició inèdita, per ser la primera presentació conjunta d’aquestes dues artistes històriques, venerades entre d’altres per Joan Brossa, Antoni Tàpies i Modest Cuixart. Tolrà i Aguilar van aportar a l’art del segle XX la seva creativitat gràfica i textual a partir d’un talent molt especial, aquell que els atorgava la seva qualitat de mèdiums. Mostra sobre l’art visionari de dues dones excepcionals és una oportunitat per plantejar nous coneixements sobre la història col·lateral de l’art contemporani, tant al nostre territori, com de manera global. Està cocomissariada per Pilar Bonet –professora de crítica d’art i disseny contemporani– i Antonio Buil –antiquari i estudiós de l’obra de Julia Aguilar–.

EMPREMTES

Empremtes és una sèrie de 32 retrats d’un treball començat ara fa dos anys, que vaig presentar per primera vegada al setembre del 2015 al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Corresponen bàsicament a artistes gironins amb qui he treballat en el decurs dels darrers 25 anys.

GYOTAKU

L'artista Victòria Rabal presenta un atlas d’empremtes de peixos realitzat entre els anys 2011 i 2014 amb la tècnica japonesa del gyotaku. El projecte Gyotaku, capturar l’ànima dels peixos també s’ha estès a l’àmbit de la gastronomia i de la ciència amb accions al restaurant Dos Cielos dels germans Torres, a la Fundació Alícia i a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC). El gyotaku és una impressió per contacte amb la qual s’obté l’empremta del cos de l’animal amb una fidelitat sorprenent. La tinta negra sobre el paper japonès fet a mà esdevé el testimoni de l’absència del peix mort. Al mateix temps, és una mena de “protonegatiu” fotogràfica que, més que representar al peix, el mostra en la essència primitiva de la seva pròpia empremta.

ÓNEIROS

«De vegades veiem un núvol que té forma de dragó; / un vapor que, a vegades, té l’aparença d’un lleó» (Antoni i Cleopatra, acte IV, escena XIV). El que descriu Shakespeare poden ser els fruits de la imaginació, o els excessos d’algun mecanisme innat de percepció. Per a l’artista, però, es tracta d’una forma d’ampliació de la realitat: la capacitat de descobrir tant les quimeres que s’oculten als cúmuls del cel com en qualsevol altre objecte abans de convertir-lo en art. Mercès a invitacions com la sèrie d’escultures Volums imaginaris, de l’artista gironina Patrícia Maseda Calamita, aquesta és una mirada també a l’abast de l’espectador que, per un instant, pot llambregar l’invisible.

VIDA MINERAL

“He tingut en la pedra un aliat extraordinari. M’ha permès l’exploració de l’espai més enllà de la massa densa d’un material que semblaria inorgànic i no obstant amaga una vitalitat radiant, que es pot percebre al aproximar-s’hi. Continguda en la memòria del regne mineral, el què una vegada fou viu i orgànic s’expressa ara en un silenci radioactiu. L’arcaica plasticitat que ara és rígida continua explicant les transformacions de la vida.”

ECO, OLVIDO, NADA

El projecte expositiu Eco, olvido, nada és una instal·lació que es composa d’una sèrie de fotografies d’època manipulades químicament per aquesta artista-alquimista; totes elles són ecos de vides ja oblidades, que no tenen qui les recordi, que han estat i ja no són. Les fotografies fan menció a una memòria líquida, que oscil·la entre el record i l’oblit, l’aparició i la desaparició, entre el què encara es mostra i el què s’esborra després de l’acció i la intervenció artístiques d’Abellán. Mentre la imatge fotogràfica es dissol, és com si es fixés la memòria; desfer el visible és per l’artista un retornar la imatge al seu ésser-cos, o a la imatge-empremta que apareix quan tot semblava haver-se evaporat.


C/ Major, 172
17190 Salt
Tel: 972 23 46 95
bernardes@girones.cat

Horari d'atenció al públic
De dilluns a divendres
De les 9h a les 13h
De les 16 h a les 22h

Dissabte
De les 10h a les 13h
De les 16 h a les 20h