IEX COSMONAUTA

DEEP OCEAN MANTRA

Amb un dibuix preciosista, minuciós, de traços i configuracions laberíntiques, l’artista IEX Cosmonauta proposa amb cada una de les seves obres la concentració i el replegament d’un mantra. La repetició, la insistència, la meditació: la monumentalitat onírica present en aquesta exposició no cerca la complaença tècnica ni el virtuosisme, per bé que se li poden atribuir tots els mèrits d’una execució tan rigorosa com exquisida; per contra, cada peça és un somieig, un nou món on perdre’s entre tot d’imatges espectaculars i detalls subtils, on resseguir narracions que es bifurquen com els senders de Borges o la capacitat evocadora de les imatges dels gravats alquímics antics. Art i fantasies, doncs, amb les quals desvetllar universos íntims. O potser més compartits que no ens pensàvem.

Et poden interessar

FEROZ

Entre les pintures de la sèrie Feroz, no es detecten ni la ferocitat ni l’inhumanitat que derivarien de la literalitat del títol. Més aviat s’hi palesa un doble impacte visual: la voracitat amb què l’artista Albert Madaula escomet l’acte creatiu, i la rotunditat d’unes creacions plàstiques que devoren la nostra mirada. La contorsió de la forma, la severitat de la línia i la vibració del color són mantres figuratius que acompanyen la predilecció de l’artista pels gèneres del retrat i el nu. L’art de Madaula és ferotge perquè és vitalista: un cant a Eros i a la intel·ligència instintiva del cos i la psique.

BIOGENETICS

L'artista tarragoní Enric Llevat ens submergeix en un món microscòpic a través de l'exposició "Biogenetics", que és un discurs interdisciplinari a partir d'una curiositat intel·lectual i d'una lloança poètica.

ART DES DE L'ALTRE COSTAT

Una exposició inèdita, per ser la primera presentació conjunta d’aquestes dues artistes històriques, venerades entre d’altres per Joan Brossa, Antoni Tàpies i Modest Cuixart. Tolrà i Aguilar van aportar a l’art del segle XX la seva creativitat gràfica i textual a partir d’un talent molt especial, aquell que els atorgava la seva qualitat de mèdiums. Mostra sobre l’art visionari de dues dones excepcionals és una oportunitat per plantejar nous coneixements sobre la història col·lateral de l’art contemporani, tant al nostre territori, com de manera global. Està cocomissariada per Pilar Bonet –professora de crítica d’art i disseny contemporani– i Antonio Buil –antiquari i estudiós de l’obra de Julia Aguilar–.

Trobada

Regina Saura, artista de recorregut llarg i prestigi gran, realitza a Les Bernardes una exposició que té com a leitmotiv la natura

DEVOTOS

Per a un fotògraf semblaria agosarat fer una exposició on les fotografies pròpies no fossin visibles? És d’inconformista mostrar les imatges en llur invisibilitat? Agosarat i inconformista és Toni Amengual, que en la seva pràctica fotogràfica enfoca l’objectiu vers un activisme visual, que documenta amb imatges colpidores les contradiccions socials i polítiques que vivim. I ho fa també en aquesta instal·lació de caire conceptual, on els fotollibres de Devotos (2015) composen una torre que edifica les imatges negades, un pilar que monumentalitza les imatges cosificades, emfatitzant l’opacitat de tota devoció. Devotos qüestiona la fragilitat de tota democràcia, tant la política com la de la imatge, i ens planteja molts dels dilemes que afronta la fotografia en la era contemporània, de la que tots som devots. Perquè torres més altes, amb bases que crèiem sòlides, han caigut.

GYOTAKU

L'artista Victòria Rabal presenta un atlas d’empremtes de peixos realitzat entre els anys 2011 i 2014 amb la tècnica japonesa del gyotaku. El projecte Gyotaku, capturar l’ànima dels peixos també s’ha estès a l’àmbit de la gastronomia i de la ciència amb accions al restaurant Dos Cielos dels germans Torres, a la Fundació Alícia i a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC). El gyotaku és una impressió per contacte amb la qual s’obté l’empremta del cos de l’animal amb una fidelitat sorprenent. La tinta negra sobre el paper japonès fet a mà esdevé el testimoni de l’absència del peix mort. Al mateix temps, és una mena de “protonegatiu” fotogràfica que, més que representar al peix, el mostra en la essència primitiva de la seva pròpia empremta.

VIDA MINERAL

“He tingut en la pedra un aliat extraordinari. M’ha permès l’exploració de l’espai més enllà de la massa densa d’un material que semblaria inorgànic i no obstant amaga una vitalitat radiant, que es pot percebre al aproximar-s’hi. Continguda en la memòria del regne mineral, el què una vegada fou viu i orgànic s’expressa ara en un silenci radioactiu. L’arcaica plasticitat que ara és rígida continua explicant les transformacions de la vida.”

UN SOMNI, UN BOSC

En el bosc ens agrada quan està ordenat «resulta més agradable, fins i tot més esvelt i formós, però era fet d’artificis». En la fotografia passa quelcom semblant quan un compleix totes les regles que t’ensenyen quan s’està aprenen o quasi tot té un lloc i un espai. Aquesta també és una imatge esvelta i formosa, però també mostra un cert artifici. El bosc natural, tal com raja, «és desordenat, caòtic, esgarrifós i maldestre». Vull pensar que aquests fotos i imatges que he fet al llarg d’un temps tenen un esperit desordenat, caòtic, esgarrifós i maldestre. S’acosten molt més al bosc imaginari, il·lusionant d’un esperit un xic llunàtic.

VIDA

La vida es compon de dues sèries d'obres: cares i mans. Les cares i les mans arrugades pel temps i el treball dur, els antics habitants dels pobles abandonats que semblen immersos en un passat immemorial són els protagonistes del projecte. Són unes Calabreses centenàries, figures mítiques, allunyades d'avui, allunyades de l'espectador que amb la visió monocromàtica de l'autor només fa que augmentar aquesta distància. La "Vida" retratada per Raffaele Montepaone.


C/ Major, 172
17190 Salt
Tel: 972 23 46 95
bernardes@girones.cat

Horari d'atenció al públic
De dilluns a divendres
De les 9h a les 13h
De les 16 h a les 22h

Dissabte
De les 10h a les 13h
De les 16 h a les 20h