JOSÉ LUIS PASCUAL

FRONTERES

Tot el món, totes les nostres vides, estan plenes de fronteres! Per això l'artista José Luis Pascual reflexiona en aquesta exposició, que pretén ser una resposta plàstica que ens faci reflexionar sobre aquesta paraula tan excloent.

Et poden interessar

DEVOTOS

Per a un fotògraf semblaria agosarat fer una exposició on les fotografies pròpies no fossin visibles? És d’inconformista mostrar les imatges en llur invisibilitat? Agosarat i inconformista és Toni Amengual, que en la seva pràctica fotogràfica enfoca l’objectiu vers un activisme visual, que documenta amb imatges colpidores les contradiccions socials i polítiques que vivim. I ho fa també en aquesta instal·lació de caire conceptual, on els fotollibres de Devotos (2015) composen una torre que edifica les imatges negades, un pilar que monumentalitza les imatges cosificades, emfatitzant l’opacitat de tota devoció. Devotos qüestiona la fragilitat de tota democràcia, tant la política com la de la imatge, i ens planteja molts dels dilemes que afronta la fotografia en la era contemporània, de la que tots som devots. Perquè torres més altes, amb bases que crèiem sòlides, han caigut.

ANATOMIA DEL ROSTRE

L'artista Tomàs Pons presenta l'exposició "Anatomia del rostre" a Les Bernardes. Uns rostres on la resignació i la tristesa culminen amb la mort com a final del trajecte: El rostre com a contenidor de l’ànima on el passat ens projecta cap al futur.

TWILIGHT ZONE

Partint d’una aproximació individual i d’una recerca d’autoconeixament, les imatges fotogràfiques d'Arnau Blanch esdevenen finalment un document dels “altres”. El projecte expositiu Twilight Zone explora mitjançant la fotografia, el video i la instal·lació, els límits entre el pictòric i el fotogràfic, jugant amb una expressió abstracte i psicodèlica de la forma.

ÓNEIROS

«De vegades veiem un núvol que té forma de dragó; / un vapor que, a vegades, té l’aparença d’un lleó» (Antoni i Cleopatra, acte IV, escena XIV). El que descriu Shakespeare poden ser els fruits de la imaginació, o els excessos d’algun mecanisme innat de percepció. Per a l’artista, però, es tracta d’una forma d’ampliació de la realitat: la capacitat de descobrir tant les quimeres que s’oculten als cúmuls del cel com en qualsevol altre objecte abans de convertir-lo en art. Mercès a invitacions com la sèrie d’escultures Volums imaginaris, de l’artista gironina Patrícia Maseda Calamita, aquesta és una mirada també a l’abast de l’espectador que, per un instant, pot llambregar l’invisible.

LET ME GRAB YOUR SOUL AWAY

Les fotografies d’Helena Aguilar Mayans, inspirades en l’estètica del segle XIX, atrapen la nostra ànima. Les protagonistes, heroïnes de la modernitat, es voltegen de papallones, símbols de Psique, de l’oníric i l’inconscient. Éssers solitaris, abstrets o malenconiosos encarnen tot allò que és ideal i abstracte, com el somieig. Però tanmateix aquestes dones representen l’apoderament dels personatges femenins de les novel·les de les germanes Brönte, Jane Austen o George Eliot, en la seva rebel·lió contra la tirania victoriana, des de la passió i la lluita pels drets individuals; són personatges i a la vegada autores de la seva pròpia història.

EMPREMTES

Empremtes és una sèrie de 32 retrats d’un treball començat ara fa dos anys, que vaig presentar per primera vegada al setembre del 2015 al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Corresponen bàsicament a artistes gironins amb qui he treballat en el decurs dels darrers 25 anys.

CICATRIUS

Hi ha paisatges que no dormen, perquè tenen por a somniar Cicatrius, de Jordi Cané. Naturalista de nova mena, em va caldre aprendre a reconstruir els records dels cataclismes passats i, a la vegada, a desxifrar-ne el sentit. Georges Cuvier, Discurs sobre els cataclismes del globus terraqüi. 1822. Un tossut peregrinatge ha portat Jordi Cané a unes terres insomnes, l’escenari remogut de la Batalla de l’Ebre. Hi ha arribat com un modern Orfeu, al rescat del record captiu del seu avi, Ernest Cané Plana, qui hi va lluitar i va fugir-ne, per sobreviure-hi. Cicatrius constitueix el darrer projecte del fotògraf, i és el fruit d’insistents i esgotadores caminades, que uneixen les vivències erosionades d’un avi, amb la tenaç curiositat del nét.

HOME, NATURA, REALITAT

L’exposició Jaume Xifra (1934-2014). Home-Natura-Realitat planteja per primer cop una visió retrospectiva de la seva contribució a l’art contemporani. Ha estat un dels artistes més singulars que ha donat Catalunya en maridatge amb la cultura francesa. Va néixer a Salt el 1934 i va morir a París el 2014. Aquest “artista saltenc de París”, ha estat un gran creador i un gran pedagog. És el primer dels artistes de la generació conceptual catalana dels anys 60 que emigrà a França en plena dictadura. A casa nostra era conegut per formar part del grup dels artistes catalans de París dels anys 60 i 70, pel seu treball sobre l’objecte, les accions rituals i el projecte Scanning.

ECO, OLVIDO, NADA

El projecte expositiu Eco, olvido, nada és una instal·lació que es composa d’una sèrie de fotografies d’època manipulades químicament per aquesta artista-alquimista; totes elles són ecos de vides ja oblidades, que no tenen qui les recordi, que han estat i ja no són. Les fotografies fan menció a una memòria líquida, que oscil·la entre el record i l’oblit, l’aparició i la desaparició, entre el què encara es mostra i el què s’esborra després de l’acció i la intervenció artístiques d’Abellán. Mentre la imatge fotogràfica es dissol, és com si es fixés la memòria; desfer el visible és per l’artista un retornar la imatge al seu ésser-cos, o a la imatge-empremta que apareix quan tot semblava haver-se evaporat.


C/ Major, 172
17190 Salt
Tel: 972 23 46 95
bernardes@girones.cat

Horari d'atenció al públic
De dilluns a divendres
De les 9h a les 13h
De les 16 h a les 22h

Dissabte
De les 10h a les 13h
De les 16 h a les 20h