NÚRIA FAIG

MIRADES, VIATGE MÀGIC AL COR DE L'ÀFRICA

L’artista anglesenca Núria Faig ens convida a descobrir un món delicat on les emocions afloren a cada pas en l'exposició "Mirades, Viatge màgic al cor de l’Àfrica", a la Sala La Talaia . La mostra vol que ens deixem portar i realitzar un viatge màgic al cor de l’Àfrica… un viatge d’on no en sortirem indiferents.

Et poden interessar

DEEP OCEAN MANTRA

Amb un dibuix preciosista, minuciós, de traços i configuracions laberíntiques, l’artista IEX Cosmonauta proposa amb cada una de les seves obres la concentració i el replegament d’un mantra. La repetició, la insistència, la meditació: la monumentalitat onírica present en aquesta exposició no cerca la complaença tècnica ni el virtuosisme, per bé que se li poden atribuir tots els mèrits d’una execució tan rigorosa com exquisida; per contra, cada peça és un somieig, un nou món on perdre’s entre tot d’imatges espectaculars i detalls subtils, on resseguir narracions que es bifurquen com els senders de Borges o la capacitat evocadora de les imatges dels gravats alquímics antics. Art i fantasies, doncs, amb les quals desvetllar universos íntims. O potser més compartits que no ens pensàvem.

LA GANA ALS ULLS

De la paraula collage, es desprèn un sentimentalisme nostàlgic, en evocar les tisores, els retalls de revistes i l’olor de cola. Dins l’imaginari estètic és aquella forma d’expressió gràfica vinculada als moviments d’avantguarda, amb la qual es subvertiren els paràmetres de l’art del segle XX. En mans de la creadora gironina Marta Sureda, el collage esdevé un concepte artístic plenament contemporani, on reactivar-hi intel·ligents lectures sobre postulats creatius i paradoxes existencials de la modernitat.

EMPIRE OF DIRT

Pablo Sola és un artista madrileny especialitzat en el gènere del retrat i el nu, on hi qüestiona les polítiques referents a la concepció del cos humà i a la seva percepció en la representació artística.Objectes descontextualitzats i carn humana en l’extrem de les sensacions, des de l’èxtasi del plaer al dolor més intens, aquestes són les matèries primeres en les fotografies d’aquesta exposició. Alhora, composicions i posades en escena de perversa elegància i freda sofisticació que van des de l’imaginari de la publicitat i la moda a les premisses estètiques de l’anomenada nova carn. Aquestes són les preocupacions de la carn contemporània, porosa, mal·leable i sense límits – quirúrgics o ètics –... i dels objectes que l’acompanyen.

CICATRIUS

Hi ha paisatges que no dormen, perquè tenen por a somniar Cicatrius, de Jordi Cané. Naturalista de nova mena, em va caldre aprendre a reconstruir els records dels cataclismes passats i, a la vegada, a desxifrar-ne el sentit. Georges Cuvier, Discurs sobre els cataclismes del globus terraqüi. 1822. Un tossut peregrinatge ha portat Jordi Cané a unes terres insomnes, l’escenari remogut de la Batalla de l’Ebre. Hi ha arribat com un modern Orfeu, al rescat del record captiu del seu avi, Ernest Cané Plana, qui hi va lluitar i va fugir-ne, per sobreviure-hi. Cicatrius constitueix el darrer projecte del fotògraf, i és el fruit d’insistents i esgotadores caminades, que uneixen les vivències erosionades d’un avi, amb la tenaç curiositat del nét.

ONCE

El títol de Once, tot rememorant el llunyà “Once upon a time” o “Hi havia una vegada”, s’instaura com l’inici d’un conte que la fotògrafa Cristina Fontsaré ens convida a contemplar. Una narrativa d’imatges fotogràfiques que, més que descriure, evoquen els enigmes de la infantesa amb l’elasticitat d’un diari íntim. Intrigada i fascinada per una quotidianitat protagonitzada per caputxetes vermelles, princeses i fades del bosc, l’artista és invocada en un món imaginari que només pot existir mitjançant el seu acord amb la ficció, on el propi joc és més real que la realitat. En aquest paradís infantil solitari i entotsolat, les metàfores visuals desvelen una etapa tenyida de melanconia, o suspensió d’un temps que tots enyorem profundament.

EMPREMTES

Empremtes és una sèrie de 32 retrats d’un treball començat ara fa dos anys, que vaig presentar per primera vegada al setembre del 2015 al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Corresponen bàsicament a artistes gironins amb qui he treballat en el decurs dels darrers 25 anys.

ÓNEIROS

«De vegades veiem un núvol que té forma de dragó; / un vapor que, a vegades, té l’aparença d’un lleó» (Antoni i Cleopatra, acte IV, escena XIV). El que descriu Shakespeare poden ser els fruits de la imaginació, o els excessos d’algun mecanisme innat de percepció. Per a l’artista, però, es tracta d’una forma d’ampliació de la realitat: la capacitat de descobrir tant les quimeres que s’oculten als cúmuls del cel com en qualsevol altre objecte abans de convertir-lo en art. Mercès a invitacions com la sèrie d’escultures Volums imaginaris, de l’artista gironina Patrícia Maseda Calamita, aquesta és una mirada també a l’abast de l’espectador que, per un instant, pot llambregar l’invisible.

LLIBERTATS PERDUDES

L'exposició 'Llibertats Perdudes' mostra la relació de l'artista Mela Muter amb el poeta Rainer Maria Rilke i l'escriptor i polític Raymond Lefevre. La seva correspondència ens permetrà endinsar-nos en les seves emocions, patiments, sensacions i conèixer una mica millor qui era Mela Muter.

LA NATURA COM A METÀFORA

La Fundació Atrium Artis, conjuntament amb Les Bernardes comissarien l’exposició de l’artista que engloba diferents disciplines artístiques que tenen en comú la forma de l’artista d’aprendre el paisatge, de mirar-lo, de fer-lo seu i de manifestar-lo a través de diferents formes.

Assumpció Mateu (Girona, 1952) viu actualment a Jafre. És una pintora i artista visual que es dedica bàsicament a reflectir en les seves obres la natura des de diferentes mirades.


C/ Major, 172
17190 Salt
Tel: 972 23 46 95
bernardes@girones.cat

Horari d'atenció al públic
De dilluns a divendres
De les 9h a les 13h
De les 16 h a les 22h
Dissabtes de 10 a 13h