PERE QUERO

UN SOMNI, UN BOSC

En el bosc ens agrada quan està ordenat «resulta més agradable, fins i tot més esvelt i formós, però era fet d’artificis». En la fotografia passa quelcom semblant quan un compleix totes les regles que t’ensenyen quan s’està aprenen o quasi tot té un lloc i un espai. Aquesta també és una imatge esvelta i formosa, però també mostra un cert artifici. El bosc natural, tal com raja, «és desordenat, caòtic, esgarrifós i maldestre». Vull pensar que aquests fotos i imatges que he fet al llarg d’un temps tenen un esperit desordenat, caòtic, esgarrifós i maldestre. S’acosten molt més al bosc imaginari, il·lusionant d’un esperit un xic llunàtic.

Et poden interessar

FEROZ

Entre les pintures de la sèrie Feroz, no es detecten ni la ferocitat ni l’inhumanitat que derivarien de la literalitat del títol. Més aviat s’hi palesa un doble impacte visual: la voracitat amb què l’artista Albert Madaula escomet l’acte creatiu, i la rotunditat d’unes creacions plàstiques que devoren la nostra mirada. La contorsió de la forma, la severitat de la línia i la vibració del color són mantres figuratius que acompanyen la predilecció de l’artista pels gèneres del retrat i el nu. L’art de Madaula és ferotge perquè és vitalista: un cant a Eros i a la intel·ligència instintiva del cos i la psique.

FRONTERES

Tot el món, totes les nostres vides, estan plenes de fronteres! Per això l'artista José Luis Pascual reflexiona en aquesta exposició, que pretén ser una resposta plàstica que ens faci reflexionar sobre aquesta paraula tan excloent.

MUSEUS VATICANS

La Sala d'Actes-L'Església va acollir la ponència de la restauradora dels Museus Vaticans Chiara Fornaciari titulada: "El laboratori de Restauració en paper dels Museus del Vaticà: experiències de conservació i restauració". Va ser un gran aprenentatge sobre la seva professió i la convidada va destacar la importància dels materials utilitzats pels artistes en segles passats i el valor de la restauració per continuar igual de vigents.

CICATRIUS

Hi ha paisatges que no dormen, perquè tenen por a somniar Cicatrius, de Jordi Cané. Naturalista de nova mena, em va caldre aprendre a reconstruir els records dels cataclismes passats i, a la vegada, a desxifrar-ne el sentit. Georges Cuvier, Discurs sobre els cataclismes del globus terraqüi. 1822. Un tossut peregrinatge ha portat Jordi Cané a unes terres insomnes, l’escenari remogut de la Batalla de l’Ebre. Hi ha arribat com un modern Orfeu, al rescat del record captiu del seu avi, Ernest Cané Plana, qui hi va lluitar i va fugir-ne, per sobreviure-hi. Cicatrius constitueix el darrer projecte del fotògraf, i és el fruit d’insistents i esgotadores caminades, que uneixen les vivències erosionades d’un avi, amb la tenaç curiositat del nét.

FARM OR FARMER

Granja o granger? La mateixa ironia d’aquesta pregunta burina els visitants de l’exposició quan es troben fit a fit amb uns animals estranys, sens dubte carn de corral però alhora amb expressions sospitosament humanes. L’art contemporani en sap un feix, d’ironia, perquè només des de l’humor intel·ligent i compromès es pot fer algun acostament coherent a la complexitat d’un món on tot el que semblava segur s’esfondra. O s’esborra. De fet, així són els dibuixos de l’artista armengolroura –sí, sense l’autoritat de la majúscula, i tot a raig, perquè hi ha molt a dir en molt poc temps–, línies rotundes, marcades amb traç convençut, combinades amb buidors arrencades amb llepades de goma d’esborrar.

TWILIGHT ZONE

Partint d’una aproximació individual i d’una recerca d’autoconeixament, les imatges fotogràfiques d'Arnau Blanch esdevenen finalment un document dels “altres”. El projecte expositiu Twilight Zone explora mitjançant la fotografia, el video i la instal·lació, els límits entre el pictòric i el fotogràfic, jugant amb una expressió abstracte i psicodèlica de la forma.

ECO, OLVIDO, NADA

El projecte expositiu Eco, olvido, nada és una instal·lació que es composa d’una sèrie de fotografies d’època manipulades químicament per aquesta artista-alquimista; totes elles són ecos de vides ja oblidades, que no tenen qui les recordi, que han estat i ja no són. Les fotografies fan menció a una memòria líquida, que oscil·la entre el record i l’oblit, l’aparició i la desaparició, entre el què encara es mostra i el què s’esborra després de l’acció i la intervenció artístiques d’Abellán. Mentre la imatge fotogràfica es dissol, és com si es fixés la memòria; desfer el visible és per l’artista un retornar la imatge al seu ésser-cos, o a la imatge-empremta que apareix quan tot semblava haver-se evaporat.

RETRATS ETÍOPS

Roger Biosca presenta a Les Bernardes un petit recull dels retrats que ha fet a Etiòpia al llarg de cinc anys. I què són per a l'autor els retrats? "Doncs és l'art de captar un instant únic i fugisser en la vida d'una persona".

LLIBERTATS PERDUDES

L'exposició 'Llibertats Perdudes' mostra la relació de l'artista Mela Muter amb el poeta Rainer Maria Rilke i l'escriptor i polític Raymond Lefevre. La seva correspondència ens permetrà endinsar-nos en les seves emocions, patiments, sensacions i conèixer una mica millor qui era Mela Muter.


C/ Major, 172
17190 Salt
Tel: 972 23 46 95
bernardes@girones.cat

Horari d'atenció al públic
De dilluns a divendres
De les 9h a les 13h
De les 16 h a les 22h

Dissabte
De les 10h a les 13h
De les 16 h a les 20h