RAFAEL FUSTER

LE LOUVRE

«Durante los dos años que viví en París, tuve la alegría de ir a diario al Museo del Louvre. Tenía mi residencia en el Colegio de España, y me desplazaba en bicicleta a cualquier hora hasta el templo. Llevaba unos cuadernos, donde recogía impresiones y dibujos, y una cámara prestada. Fruto de aquel tiempo único son estas imágenes que ahora se muestran en forma de diario y que fueron la antesala de la obra en vídeo: LE LOUVRE». Rafael Fuster. Le Louvre materialitza estètica i simbòlicament la recerca incessant que Rafael Fuster desenvolupa sobre el misteri de la llum en l’art. Transportant-la al conjunt d’obres reunides al Museu del Louvre, l’artista, assumint els límits de la pintura, cedeix el protagonisme a la càmera de vídeo, convocant per a l’ocasió la mirada del pintor.

Et poden interessar

DEEP OCEAN MANTRA

Amb un dibuix preciosista, minuciós, de traços i configuracions laberíntiques, l’artista IEX Cosmonauta proposa amb cada una de les seves obres la concentració i el replegament d’un mantra. La repetició, la insistència, la meditació: la monumentalitat onírica present en aquesta exposició no cerca la complaença tècnica ni el virtuosisme, per bé que se li poden atribuir tots els mèrits d’una execució tan rigorosa com exquisida; per contra, cada peça és un somieig, un nou món on perdre’s entre tot d’imatges espectaculars i detalls subtils, on resseguir narracions que es bifurquen com els senders de Borges o la capacitat evocadora de les imatges dels gravats alquímics antics. Art i fantasies, doncs, amb les quals desvetllar universos íntims. O potser més compartits que no ens pensàvem.

DEVOTOS

Per a un fotògraf semblaria agosarat fer una exposició on les fotografies pròpies no fossin visibles? És d’inconformista mostrar les imatges en llur invisibilitat? Agosarat i inconformista és Toni Amengual, que en la seva pràctica fotogràfica enfoca l’objectiu vers un activisme visual, que documenta amb imatges colpidores les contradiccions socials i polítiques que vivim. I ho fa també en aquesta instal·lació de caire conceptual, on els fotollibres de Devotos (2015) composen una torre que edifica les imatges negades, un pilar que monumentalitza les imatges cosificades, emfatitzant l’opacitat de tota devoció. Devotos qüestiona la fragilitat de tota democràcia, tant la política com la de la imatge, i ens planteja molts dels dilemes que afronta la fotografia en la era contemporània, de la que tots som devots. Perquè torres més altes, amb bases que crèiem sòlides, han caigut.

MEDITERRANI

"Mediterrani", de Daniela Colafranceschi, és un pensament, una actitud de projecte, una cultura de lectura i interpretació dels nostres territoris, els nostres espais, les nostres ciutats. És una dimensió de gran neuràlgia i criticisme. És un ensenyament d'una realitat pobre, amb molt pocs recursos disponibles, d'una arquitectura en íntima complicitat i hibridació amb el seu paisatge.

VIDA

La vida es compon de dues sèries d'obres: cares i mans. Les cares i les mans arrugades pel temps i el treball dur, els antics habitants dels pobles abandonats que semblen immersos en un passat immemorial són els protagonistes del projecte. Són unes Calabreses centenàries, figures mítiques, allunyades d'avui, allunyades de l'espectador que amb la visió monocromàtica de l'autor només fa que augmentar aquesta distància. La "Vida" retratada per Raffaele Montepaone.

Trobada

Regina Saura, artista de recorregut llarg i prestigi gran, realitza a Les Bernardes una exposició que té com a leitmotiv la natura

ELECTRODISGUSTING

Des del videoclip “Historia del arte” el duet barceloní Las Bistecs van deixar clar que el seu electro-disgusting era molt més que una posada en escena provocadora. Carla Moreno i Alba Rihe no miren cap als 80 i la seva suposada lletjor démode, sinó a tota una tradició estètica basada en uns valors patriarcals i classistes. Música enganxosa, lletres intel·ligents i imatges elaborades per recordar que, més enllà del cànon establert i oficial, no n’hi ha una, sinó moltes, d’històries de l’art. Només cal estar disposats a observar-les amb deteniment, a construir-les amb prou esperit crític i, per què no?, a divertir-se amb tot plegat. Per això, el lloc de Las Bistecs és tant la sala d’exposicions com la de concerts. Reflexions mirades i ballades. O ambdues coses alhora, com ens agrada a Les Bernardes.

EXPOSICIÓ DE SET ARTISTES

Vídeo de la mostra "Setsjust" que recull l'obra plàstica de set artistes en una exposició organitzada conjuntament amb l'Ajuntament de Sant Just Desvern. La mostra es presenta com un diàleg entre els quatre elements: terra, aigua, aire i foc.

MÁS

Más és el projecte de David Salcedo: una sèrie de fotografies en blanc i negre o un joc amb les imatges sobre una manera de veure més enllà del visible. Mirar més atentament, i d’altres formes, suggerint aspectes de la realitat quotidiana latents, que no són del tot invisibles. En la seva pràctica fotogràfica l’autor posa en dubte el món que ens envolta, formulant interrogacions en cada nova observació del paisatge urbà. Salcedo reflexiona sobre com descobrim el món quan comencem a mirar més enllà de les nostres capacitats i coneixaments, fugint de llocs comuns i d’escenaris que construïm. A Más, la fotografia esdevé una eina que permet endinsar-se en idees, capes de significat i un llenguatge visual que va més enllà de l’aparença de les coses.

ANATOMIA DEL ROSTRE

L'artista Tomàs Pons presenta l'exposició "Anatomia del rostre" a Les Bernardes. Uns rostres on la resignació i la tristesa culminen amb la mort com a final del trajecte: El rostre com a contenidor de l’ànima on el passat ens projecta cap al futur.


C/ Major, 172
17190 Salt
Tel: 972 23 46 95
bernardes@girones.cat

Horari d'atenció al públic
De dilluns a divendres
De les 9h a les 13h
De les 16 h a les 22h

Dissabte
De les 10h a les 13h
De les 16 h a les 20h