RAFFAELE MONTEPAONE

VIDA

La vida es compon de dues sèries d'obres: cares i mans. Les cares i les mans arrugades pel temps i el treball dur, els antics habitants dels pobles abandonats que semblen immersos en un passat immemorial són els protagonistes del projecte. Són unes Calabreses centenàries, figures mítiques, allunyades d'avui, allunyades de l'espectador que amb la visió monocromàtica de l'autor només fa que augmentar aquesta distància. La "Vida" retratada per Raffaele Montepaone.

Et poden interessar

MÁS

Más és el projecte de David Salcedo: una sèrie de fotografies en blanc i negre o un joc amb les imatges sobre una manera de veure més enllà del visible. Mirar més atentament, i d’altres formes, suggerint aspectes de la realitat quotidiana latents, que no són del tot invisibles. En la seva pràctica fotogràfica l’autor posa en dubte el món que ens envolta, formulant interrogacions en cada nova observació del paisatge urbà. Salcedo reflexiona sobre com descobrim el món quan comencem a mirar més enllà de les nostres capacitats i coneixaments, fugint de llocs comuns i d’escenaris que construïm. A Más, la fotografia esdevé una eina que permet endinsar-se en idees, capes de significat i un llenguatge visual que va més enllà de l’aparença de les coses.

GYOTAKU

L'artista Victòria Rabal presenta un atlas d’empremtes de peixos realitzat entre els anys 2011 i 2014 amb la tècnica japonesa del gyotaku. El projecte Gyotaku, capturar l’ànima dels peixos també s’ha estès a l’àmbit de la gastronomia i de la ciència amb accions al restaurant Dos Cielos dels germans Torres, a la Fundació Alícia i a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC). El gyotaku és una impressió per contacte amb la qual s’obté l’empremta del cos de l’animal amb una fidelitat sorprenent. La tinta negra sobre el paper japonès fet a mà esdevé el testimoni de l’absència del peix mort. Al mateix temps, és una mena de “protonegatiu” fotogràfica que, més que representar al peix, el mostra en la essència primitiva de la seva pròpia empremta.

FARM OR FARMER

Granja o granger? La mateixa ironia d’aquesta pregunta burina els visitants de l’exposició quan es troben fit a fit amb uns animals estranys, sens dubte carn de corral però alhora amb expressions sospitosament humanes. L’art contemporani en sap un feix, d’ironia, perquè només des de l’humor intel·ligent i compromès es pot fer algun acostament coherent a la complexitat d’un món on tot el que semblava segur s’esfondra. O s’esborra. De fet, així són els dibuixos de l’artista armengolroura –sí, sense l’autoritat de la majúscula, i tot a raig, perquè hi ha molt a dir en molt poc temps–, línies rotundes, marcades amb traç convençut, combinades amb buidors arrencades amb llepades de goma d’esborrar.

LE LOUVRE

«Durante los dos años que viví en París, tuve la alegría de ir a diario al Museo del Louvre. Tenía mi residencia en el Colegio de España, y me desplazaba en bicicleta a cualquier hora hasta el templo. Llevaba unos cuadernos, donde recogía impresiones y dibujos, y una cámara prestada. Fruto de aquel tiempo único son estas imágenes que ahora se muestran en forma de diario y que fueron la antesala de la obra en vídeo: LE LOUVRE». Rafael Fuster. Le Louvre materialitza estètica i simbòlicament la recerca incessant que Rafael Fuster desenvolupa sobre el misteri de la llum en l’art. Transportant-la al conjunt d’obres reunides al Museu del Louvre, l’artista, assumint els límits de la pintura, cedeix el protagonisme a la càmera de vídeo, convocant per a l’ocasió la mirada del pintor.

CICATRIUS

Hi ha paisatges que no dormen, perquè tenen por a somniar Cicatrius, de Jordi Cané. Naturalista de nova mena, em va caldre aprendre a reconstruir els records dels cataclismes passats i, a la vegada, a desxifrar-ne el sentit. Georges Cuvier, Discurs sobre els cataclismes del globus terraqüi. 1822. Un tossut peregrinatge ha portat Jordi Cané a unes terres insomnes, l’escenari remogut de la Batalla de l’Ebre. Hi ha arribat com un modern Orfeu, al rescat del record captiu del seu avi, Ernest Cané Plana, qui hi va lluitar i va fugir-ne, per sobreviure-hi. Cicatrius constitueix el darrer projecte del fotògraf, i és el fruit d’insistents i esgotadores caminades, que uneixen les vivències erosionades d’un avi, amb la tenaç curiositat del nét.

FEROZ

Entre les pintures de la sèrie Feroz, no es detecten ni la ferocitat ni l’inhumanitat que derivarien de la literalitat del títol. Més aviat s’hi palesa un doble impacte visual: la voracitat amb què l’artista Albert Madaula escomet l’acte creatiu, i la rotunditat d’unes creacions plàstiques que devoren la nostra mirada. La contorsió de la forma, la severitat de la línia i la vibració del color són mantres figuratius que acompanyen la predilecció de l’artista pels gèneres del retrat i el nu. L’art de Madaula és ferotge perquè és vitalista: un cant a Eros i a la intel·ligència instintiva del cos i la psique.

MICROVISIONS IN A MACROWORLD SEEING WITHIN THE GAPS

Amb paraules dels seus comissaris, Laura Cornejo i Pere Parramon, “en la fotografia de Larry Paul Scott hi ha molt d’invisible. La mirada poètica amb què el fotògraf crea les seves imatges oscil·la entre els passatges i les escletxes del sentit, entre l’alteració de la realitat i la imaginació d’allò real. L’artista, com un flâneur armat de càmera fotogràfica, es mimetitza en la gran ciutat, en els subjectes i objectes retratats, en la intimitat dels espais interiors; un col·leccionista de fragments de memòria, de moments fugissers i efímers com ho són tots els desitjos. Amb una retòrica visual continguda en la seva mirada interior, el fotògraf construeix, més que històries, presències; una suite de micro-visions que exposen les paradoxes i fluctuacions del món.

DEVOTOS

Per a un fotògraf semblaria agosarat fer una exposició on les fotografies pròpies no fossin visibles? És d’inconformista mostrar les imatges en llur invisibilitat? Agosarat i inconformista és Toni Amengual, que en la seva pràctica fotogràfica enfoca l’objectiu vers un activisme visual, que documenta amb imatges colpidores les contradiccions socials i polítiques que vivim. I ho fa també en aquesta instal·lació de caire conceptual, on els fotollibres de Devotos (2015) composen una torre que edifica les imatges negades, un pilar que monumentalitza les imatges cosificades, emfatitzant l’opacitat de tota devoció. Devotos qüestiona la fragilitat de tota democràcia, tant la política com la de la imatge, i ens planteja molts dels dilemes que afronta la fotografia en la era contemporània, de la que tots som devots. Perquè torres més altes, amb bases que crèiem sòlides, han caigut.

CAMOUFLAGES - AUTORETRATOS SIN ROSTRO

Artista polièdrica, icona popular i una moderna avant-la-lettre, Rossy de Palma es defineix com una criatura dadaista, a qui li agrada inventar altres realitats. A la seqüència d’autoretrats fotogràfics CAMouFLAGES, ho materialitza amb l’acumulació de màscares, i els rostres ocults i les figures velades, embolcallades en formes escultòriques i colorides, són representacions d’un hipnòtic resultat. La màscara, «que revela tant com oculta», afirmava Lévi-Strauss, esdevé una pràctica de la invisibilitat –de la que en foren devots els surrealistes– i un joc mimètic amb l’obra, que de Palma encarna en una imatge-cos metafísics, o lloc de connexió amb l’univers.


C/ Major, 172
17190 Salt
Tel: 972 23 46 95
bernardes@girones.cat

Horari d'atenció al públic
De dilluns a divendres
De les 9h a les 13h
De les 16 h a les 22h
Dissabtes de 10 a 13h