ROGER BIOSCA

RETRATS ETÍOPS

Roger Biosca presenta a Les Bernardes un petit recull dels retrats que ha fet a Etiòpia al llarg de cinc anys. I què són per a l'autor els retrats? "Doncs és l'art de captar un instant únic i fugisser en la vida d'una persona".

Et poden interessar

MÁS

Más és el projecte de David Salcedo: una sèrie de fotografies en blanc i negre o un joc amb les imatges sobre una manera de veure més enllà del visible. Mirar més atentament, i d’altres formes, suggerint aspectes de la realitat quotidiana latents, que no són del tot invisibles. En la seva pràctica fotogràfica l’autor posa en dubte el món que ens envolta, formulant interrogacions en cada nova observació del paisatge urbà. Salcedo reflexiona sobre com descobrim el món quan comencem a mirar més enllà de les nostres capacitats i coneixaments, fugint de llocs comuns i d’escenaris que construïm. A Más, la fotografia esdevé una eina que permet endinsar-se en idees, capes de significat i un llenguatge visual que va més enllà de l’aparença de les coses.

BIOGENETICS

L'artista tarragoní Enric Llevat ens submergeix en un món microscòpic a través de l'exposició "Biogenetics", que és un discurs interdisciplinari a partir d'una curiositat intel·lectual i d'una lloança poètica.

CAMOUFLAGES - AUTORETRATOS SIN ROSTRO

Artista polièdrica, icona popular i una moderna avant-la-lettre, Rossy de Palma es defineix com una criatura dadaista, a qui li agrada inventar altres realitats. A la seqüència d’autoretrats fotogràfics CAMouFLAGES, ho materialitza amb l’acumulació de màscares, i els rostres ocults i les figures velades, embolcallades en formes escultòriques i colorides, són representacions d’un hipnòtic resultat. La màscara, «que revela tant com oculta», afirmava Lévi-Strauss, esdevé una pràctica de la invisibilitat –de la que en foren devots els surrealistes– i un joc mimètic amb l’obra, que de Palma encarna en una imatge-cos metafísics, o lloc de connexió amb l’univers.

ELECTRODISGUSTING

Des del videoclip “Historia del arte” el duet barceloní Las Bistecs van deixar clar que el seu electro-disgusting era molt més que una posada en escena provocadora. Carla Moreno i Alba Rihe no miren cap als 80 i la seva suposada lletjor démode, sinó a tota una tradició estètica basada en uns valors patriarcals i classistes. Música enganxosa, lletres intel·ligents i imatges elaborades per recordar que, més enllà del cànon establert i oficial, no n’hi ha una, sinó moltes, d’històries de l’art. Només cal estar disposats a observar-les amb deteniment, a construir-les amb prou esperit crític i, per què no?, a divertir-se amb tot plegat. Per això, el lloc de Las Bistecs és tant la sala d’exposicions com la de concerts. Reflexions mirades i ballades. O ambdues coses alhora, com ens agrada a Les Bernardes.

UN SOMNI, UN BOSC

En el bosc ens agrada quan està ordenat «resulta més agradable, fins i tot més esvelt i formós, però era fet d’artificis». En la fotografia passa quelcom semblant quan un compleix totes les regles que t’ensenyen quan s’està aprenen o quasi tot té un lloc i un espai. Aquesta també és una imatge esvelta i formosa, però també mostra un cert artifici. El bosc natural, tal com raja, «és desordenat, caòtic, esgarrifós i maldestre». Vull pensar que aquests fotos i imatges que he fet al llarg d’un temps tenen un esperit desordenat, caòtic, esgarrifós i maldestre. S’acosten molt més al bosc imaginari, il·lusionant d’un esperit un xic llunàtic.

BREATHING WAVES

Les fotografies i escultures tèxtils de Paola Idrontino expressen una fecció pels contes i els mites, amb referències a un món femení que esdeve deïtat protectora de les criatures submarines. La fascinació que li produeix el mar.

ECO, OLVIDO, NADA

El projecte expositiu Eco, olvido, nada és una instal·lació que es composa d’una sèrie de fotografies d’època manipulades químicament per aquesta artista-alquimista; totes elles són ecos de vides ja oblidades, que no tenen qui les recordi, que han estat i ja no són. Les fotografies fan menció a una memòria líquida, que oscil·la entre el record i l’oblit, l’aparició i la desaparició, entre el què encara es mostra i el què s’esborra després de l’acció i la intervenció artístiques d’Abellán. Mentre la imatge fotogràfica es dissol, és com si es fixés la memòria; desfer el visible és per l’artista un retornar la imatge al seu ésser-cos, o a la imatge-empremta que apareix quan tot semblava haver-se evaporat.

ANATOMIA DEL ROSTRE

L'artista Tomàs Pons presenta l'exposició "Anatomia del rostre" a Les Bernardes. Uns rostres on la resignació i la tristesa culminen amb la mort com a final del trajecte: El rostre com a contenidor de l’ànima on el passat ens projecta cap al futur.

VIDA

La vida es compon de dues sèries d'obres: cares i mans. Les cares i les mans arrugades pel temps i el treball dur, els antics habitants dels pobles abandonats que semblen immersos en un passat immemorial són els protagonistes del projecte. Són unes Calabreses centenàries, figures mítiques, allunyades d'avui, allunyades de l'espectador que amb la visió monocromàtica de l'autor només fa que augmentar aquesta distància. La "Vida" retratada per Raffaele Montepaone.


C/ Major, 172
17190 Salt
Tel: 972 23 46 95
bernardes@girones.cat

Horari d'atenció al públic
De dilluns a divendres
De les 9h a les 13h
De les 16 h a les 22h
Dissabtes de 10 a 13h