VICTÒRIA RAVAL

GYOTAKU

L'artista Victòria Rabal presenta un atlas d’empremtes de peixos realitzat entre els anys 2011 i 2014 amb la tècnica japonesa del gyotaku. El projecte Gyotaku, capturar l’ànima dels peixos també s’ha estès a l’àmbit de la gastronomia i de la ciència amb accions al restaurant Dos Cielos dels germans Torres, a la Fundació Alícia i a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC). El gyotaku és una impressió per contacte amb la qual s’obté l’empremta del cos de l’animal amb una fidelitat sorprenent. La tinta negra sobre el paper japonès fet a mà esdevé el testimoni de l’absència del peix mort. Al mateix temps, és una mena de “protonegatiu” fotogràfica que, més que representar al peix, el mostra en la essència primitiva de la seva pròpia empremta.

Et poden interessar

LLIBERTATS PERDUDES

L'exposició 'Llibertats Perdudes' mostra la relació de l'artista Mela Muter amb el poeta Rainer Maria Rilke i l'escriptor i polític Raymond Lefevre. La seva correspondència ens permetrà endinsar-nos en les seves emocions, patiments, sensacions i conèixer una mica millor qui era Mela Muter.

MUSEUS VATICANS

La Sala d'Actes-L'Església va acollir la ponència de la restauradora dels Museus Vaticans Chiara Fornaciari titulada: "El laboratori de Restauració en paper dels Museus del Vaticà: experiències de conservació i restauració". Va ser un gran aprenentatge sobre la seva professió i la convidada va destacar la importància dels materials utilitzats pels artistes en segles passats i el valor de la restauració per continuar igual de vigents.

LE LOUVRE

«Durante los dos años que viví en París, tuve la alegría de ir a diario al Museo del Louvre. Tenía mi residencia en el Colegio de España, y me desplazaba en bicicleta a cualquier hora hasta el templo. Llevaba unos cuadernos, donde recogía impresiones y dibujos, y una cámara prestada. Fruto de aquel tiempo único son estas imágenes que ahora se muestran en forma de diario y que fueron la antesala de la obra en vídeo: LE LOUVRE». Rafael Fuster. Le Louvre materialitza estètica i simbòlicament la recerca incessant que Rafael Fuster desenvolupa sobre el misteri de la llum en l’art. Transportant-la al conjunt d’obres reunides al Museu del Louvre, l’artista, assumint els límits de la pintura, cedeix el protagonisme a la càmera de vídeo, convocant per a l’ocasió la mirada del pintor.

DEEP OCEAN MANTRA

Amb un dibuix preciosista, minuciós, de traços i configuracions laberíntiques, l’artista IEX Cosmonauta proposa amb cada una de les seves obres la concentració i el replegament d’un mantra. La repetició, la insistència, la meditació: la monumentalitat onírica present en aquesta exposició no cerca la complaença tècnica ni el virtuosisme, per bé que se li poden atribuir tots els mèrits d’una execució tan rigorosa com exquisida; per contra, cada peça és un somieig, un nou món on perdre’s entre tot d’imatges espectaculars i detalls subtils, on resseguir narracions que es bifurquen com els senders de Borges o la capacitat evocadora de les imatges dels gravats alquímics antics. Art i fantasies, doncs, amb les quals desvetllar universos íntims. O potser més compartits que no ens pensàvem.

MICROVISIONS IN A MACROWORLD SEEING WITHIN THE GAPS

Amb paraules dels seus comissaris, Laura Cornejo i Pere Parramon, “en la fotografia de Larry Paul Scott hi ha molt d’invisible. La mirada poètica amb què el fotògraf crea les seves imatges oscil·la entre els passatges i les escletxes del sentit, entre l’alteració de la realitat i la imaginació d’allò real. L’artista, com un flâneur armat de càmera fotogràfica, es mimetitza en la gran ciutat, en els subjectes i objectes retratats, en la intimitat dels espais interiors; un col·leccionista de fragments de memòria, de moments fugissers i efímers com ho són tots els desitjos. Amb una retòrica visual continguda en la seva mirada interior, el fotògraf construeix, més que històries, presències; una suite de micro-visions que exposen les paradoxes i fluctuacions del món.

HOME, NATURA, REALITAT

L’exposició Jaume Xifra (1934-2014). Home-Natura-Realitat planteja per primer cop una visió retrospectiva de la seva contribució a l’art contemporani. Ha estat un dels artistes més singulars que ha donat Catalunya en maridatge amb la cultura francesa. Va néixer a Salt el 1934 i va morir a París el 2014. Aquest “artista saltenc de París”, ha estat un gran creador i un gran pedagog. És el primer dels artistes de la generació conceptual catalana dels anys 60 que emigrà a França en plena dictadura. A casa nostra era conegut per formar part del grup dels artistes catalans de París dels anys 60 i 70, pel seu treball sobre l’objecte, les accions rituals i el projecte Scanning.

FARM OR FARMER

Granja o granger? La mateixa ironia d’aquesta pregunta burina els visitants de l’exposició quan es troben fit a fit amb uns animals estranys, sens dubte carn de corral però alhora amb expressions sospitosament humanes. L’art contemporani en sap un feix, d’ironia, perquè només des de l’humor intel·ligent i compromès es pot fer algun acostament coherent a la complexitat d’un món on tot el que semblava segur s’esfondra. O s’esborra. De fet, així són els dibuixos de l’artista armengolroura –sí, sense l’autoritat de la majúscula, i tot a raig, perquè hi ha molt a dir en molt poc temps–, línies rotundes, marcades amb traç convençut, combinades amb buidors arrencades amb llepades de goma d’esborrar.

LLADRES D'ÀNIMES. ROSTRES, COSSOS I MIRADES IMPRESCINDIBLES

La mostra "Lladres d'ànimes. Rostres, cossos i mirades imprescindibles" serveix per explorar tres grans àmbits de la fotografia com poden ser els rostres, els cossos i els punts de vista (mirades) singulars a través d'obres d'autors de prestigi internacional. Vegeu-ne l'explicació detallada.

DEVOTOS

Per a un fotògraf semblaria agosarat fer una exposició on les fotografies pròpies no fossin visibles? És d’inconformista mostrar les imatges en llur invisibilitat? Agosarat i inconformista és Toni Amengual, que en la seva pràctica fotogràfica enfoca l’objectiu vers un activisme visual, que documenta amb imatges colpidores les contradiccions socials i polítiques que vivim. I ho fa també en aquesta instal·lació de caire conceptual, on els fotollibres de Devotos (2015) composen una torre que edifica les imatges negades, un pilar que monumentalitza les imatges cosificades, emfatitzant l’opacitat de tota devoció. Devotos qüestiona la fragilitat de tota democràcia, tant la política com la de la imatge, i ens planteja molts dels dilemes que afronta la fotografia en la era contemporània, de la que tots som devots. Perquè torres més altes, amb bases que crèiem sòlides, han caigut.


C/ Major, 172
17190 Salt
Tel: 972 23 46 95
bernardes@girones.cat

Horari d'atenció al públic
De dilluns a divendres
De les 9h a les 13h
De les 16 h a les 22h
Dissabtes de 10 a 13h