EUGENI PRIETO

EMPREMTES

Empremtes és una sèrie de 32 retrats d’un treball començat ara fa dos anys, que vaig presentar per primera vegada al setembre del 2015 al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Corresponen bàsicament a artistes gironins amb qui he treballat en el decurs dels darrers 25 anys.

Et poden interessar

MUSEUS VATICANS

La Sala d'Actes-L'Església va acollir la ponència de la restauradora dels Museus Vaticans Chiara Fornaciari titulada: "El laboratori de Restauració en paper dels Museus del Vaticà: experiències de conservació i restauració". Va ser un gran aprenentatge sobre la seva professió i la convidada va destacar la importància dels materials utilitzats pels artistes en segles passats i el valor de la restauració per continuar igual de vigents.

EXPOSICIÓ DE SET ARTISTES

Vídeo de la mostra "Setsjust" que recull l'obra plàstica de set artistes en una exposició organitzada conjuntament amb l'Ajuntament de Sant Just Desvern. La mostra es presenta com un diàleg entre els quatre elements: terra, aigua, aire i foc.

CICATRIUS

Hi ha paisatges que no dormen, perquè tenen por a somniar Cicatrius, de Jordi Cané. Naturalista de nova mena, em va caldre aprendre a reconstruir els records dels cataclismes passats i, a la vegada, a desxifrar-ne el sentit. Georges Cuvier, Discurs sobre els cataclismes del globus terraqüi. 1822. Un tossut peregrinatge ha portat Jordi Cané a unes terres insomnes, l’escenari remogut de la Batalla de l’Ebre. Hi ha arribat com un modern Orfeu, al rescat del record captiu del seu avi, Ernest Cané Plana, qui hi va lluitar i va fugir-ne, per sobreviure-hi. Cicatrius constitueix el darrer projecte del fotògraf, i és el fruit d’insistents i esgotadores caminades, que uneixen les vivències erosionades d’un avi, amb la tenaç curiositat del nét.

ANATOMIA DEL ROSTRE

L'artista Tomàs Pons presenta l'exposició "Anatomia del rostre" a Les Bernardes. Uns rostres on la resignació i la tristesa culminen amb la mort com a final del trajecte: El rostre com a contenidor de l’ànima on el passat ens projecta cap al futur.

UN SOMNI, UN BOSC

En el bosc ens agrada quan està ordenat «resulta més agradable, fins i tot més esvelt i formós, però era fet d’artificis». En la fotografia passa quelcom semblant quan un compleix totes les regles que t’ensenyen quan s’està aprenen o quasi tot té un lloc i un espai. Aquesta també és una imatge esvelta i formosa, però també mostra un cert artifici. El bosc natural, tal com raja, «és desordenat, caòtic, esgarrifós i maldestre». Vull pensar que aquests fotos i imatges que he fet al llarg d’un temps tenen un esperit desordenat, caòtic, esgarrifós i maldestre. S’acosten molt més al bosc imaginari, il·lusionant d’un esperit un xic llunàtic.

MEDITERRANI

"Mediterrani", de Daniela Colafranceschi, és un pensament, una actitud de projecte, una cultura de lectura i interpretació dels nostres territoris, els nostres espais, les nostres ciutats. És una dimensió de gran neuràlgia i criticisme. És un ensenyament d'una realitat pobre, amb molt pocs recursos disponibles, d'una arquitectura en íntima complicitat i hibridació amb el seu paisatge.

FARM OR FARMER

Granja o granger? La mateixa ironia d’aquesta pregunta burina els visitants de l’exposició quan es troben fit a fit amb uns animals estranys, sens dubte carn de corral però alhora amb expressions sospitosament humanes. L’art contemporani en sap un feix, d’ironia, perquè només des de l’humor intel·ligent i compromès es pot fer algun acostament coherent a la complexitat d’un món on tot el que semblava segur s’esfondra. O s’esborra. De fet, així són els dibuixos de l’artista armengolroura –sí, sense l’autoritat de la majúscula, i tot a raig, perquè hi ha molt a dir en molt poc temps–, línies rotundes, marcades amb traç convençut, combinades amb buidors arrencades amb llepades de goma d’esborrar.

ECO, OLVIDO, NADA

El projecte expositiu Eco, olvido, nada és una instal·lació que es composa d’una sèrie de fotografies d’època manipulades químicament per aquesta artista-alquimista; totes elles són ecos de vides ja oblidades, que no tenen qui les recordi, que han estat i ja no són. Les fotografies fan menció a una memòria líquida, que oscil·la entre el record i l’oblit, l’aparició i la desaparició, entre el què encara es mostra i el què s’esborra després de l’acció i la intervenció artístiques d’Abellán. Mentre la imatge fotogràfica es dissol, és com si es fixés la memòria; desfer el visible és per l’artista un retornar la imatge al seu ésser-cos, o a la imatge-empremta que apareix quan tot semblava haver-se evaporat.

LE LOUVRE

«Durante los dos años que viví en París, tuve la alegría de ir a diario al Museo del Louvre. Tenía mi residencia en el Colegio de España, y me desplazaba en bicicleta a cualquier hora hasta el templo. Llevaba unos cuadernos, donde recogía impresiones y dibujos, y una cámara prestada. Fruto de aquel tiempo único son estas imágenes que ahora se muestran en forma de diario y que fueron la antesala de la obra en vídeo: LE LOUVRE». Rafael Fuster. Le Louvre materialitza estètica i simbòlicament la recerca incessant que Rafael Fuster desenvolupa sobre el misteri de la llum en l’art. Transportant-la al conjunt d’obres reunides al Museu del Louvre, l’artista, assumint els límits de la pintura, cedeix el protagonisme a la càmera de vídeo, convocant per a l’ocasió la mirada del pintor.


C/ Major, 172
17190 Salt
Tel: 972 23 46 95
bernardes@girones.cat

Horari d'atenció al públic
De dilluns a divendres
De les 9h a les 13h
De les 16 h a les 22h

Dissabte
De les 10h a les 13h
De les 16 h a les 20h