IEX COSMONAUTA

DEEP OCEAN MANTRA

Amb un dibuix preciosista, minuciós, de traços i configuracions laberíntiques, l’artista IEX Cosmonauta proposa amb cada una de les seves obres la concentració i el replegament d’un mantra. La repetició, la insistència, la meditació: la monumentalitat onírica present en aquesta exposició no cerca la complaença tècnica ni el virtuosisme, per bé que se li poden atribuir tots els mèrits d’una execució tan rigorosa com exquisida; per contra, cada peça és un somieig, un nou món on perdre’s entre tot d’imatges espectaculars i detalls subtils, on resseguir narracions que es bifurquen com els senders de Borges o la capacitat evocadora de les imatges dels gravats alquímics antics. Art i fantasies, doncs, amb les quals desvetllar universos íntims. O potser més compartits que no ens pensàvem.

Et poden interessar

LET ME GRAB YOUR SOUL AWAY

Les fotografies d’Helena Aguilar Mayans, inspirades en l’estètica del segle XIX, atrapen la nostra ànima. Les protagonistes, heroïnes de la modernitat, es voltegen de papallones, símbols de Psique, de l’oníric i l’inconscient. Éssers solitaris, abstrets o malenconiosos encarnen tot allò que és ideal i abstracte, com el somieig. Però tanmateix aquestes dones representen l’apoderament dels personatges femenins de les novel·les de les germanes Brönte, Jane Austen o George Eliot, en la seva rebel·lió contra la tirania victoriana, des de la passió i la lluita pels drets individuals; són personatges i a la vegada autores de la seva pròpia història.

Llibertats perdudes

L'exposició 'Llibertats Perdudes' mostra la relació de l'artista Mela Muter amb el poeta Rainer Maria Rilke i l'escriptor i polític Raymond Lefevre. La seva correspondència ens permetrà endinsar-nos en les seves emocions, patiments, sensacions i conèixer una mica millor qui era Mela Muter.

ELECTRODISGUSTING

Des del videoclip “Historia del arte” el duet barceloní Las Bistecs van deixar clar que el seu electro-disgusting era molt més que una posada en escena provocadora. Carla Moreno i Alba Rihe no miren cap als 80 i la seva suposada lletjor démode, sinó a tota una tradició estètica basada en uns valors patriarcals i classistes. Música enganxosa, lletres intel·ligents i imatges elaborades per recordar que, més enllà del cànon establert i oficial, no n’hi ha una, sinó moltes, d’històries de l’art. Només cal estar disposats a observar-les amb deteniment, a construir-les amb prou esperit crític i, per què no?, a divertir-se amb tot plegat. Per això, el lloc de Las Bistecs és tant la sala d’exposicions com la de concerts. Reflexions mirades i ballades. O ambdues coses alhora, com ens agrada a Les Bernardes.

EMPIRE OF DIRT

Fotografies sofisticades i grotesques sobre el cos humà.

MICROVISIONS IN A MACROWORLD SEEING WITHIN THE GAPS

Amb paraules dels seus comissaris, Laura Cornejo i Pere Parramon, “en la fotografia de Larry Paul Scott hi ha molt d’invisible. La mirada poètica amb què el fotògraf crea les seves imatges oscil·la entre els passatges i les escletxes del sentit, entre l’alteració de la realitat i la imaginació d’allò real. L’artista, com un flâneur armat de càmera fotogràfica, es mimetitza en la gran ciutat, en els subjectes i objectes retratats, en la intimitat dels espais interiors; un col·leccionista de fragments de memòria, de moments fugissers i efímers com ho són tots els desitjos. Amb una retòrica visual continguda en la seva mirada interior, el fotògraf construeix, més que històries, presències; una suite de micro-visions que exposen les paradoxes i fluctuacions del món.

ART DES DE L'ALTRE COSTAT

Una exposició inèdita, per ser la primera presentació conjunta d’aquestes dues artistes històriques, venerades entre d’altres per Joan Brossa, Antoni Tàpies i Modest Cuixart. Tolrà i Aguilar van aportar a l’art del segle XX la seva creativitat gràfica i textual a partir d’un talent molt especial, aquell que els atorgava la seva qualitat de mèdiums. Mostra sobre l’art visionari de dues dones excepcionals és una oportunitat per plantejar nous coneixements sobre la història col·lateral de l’art contemporani, tant al nostre territori, com de manera global. Està cocomissariada per Pilar Bonet –professora de crítica d’art i disseny contemporani– i Antonio Buil –antiquari i estudiós de l’obra de Julia Aguilar–.

UN SOMNI, UN BOSC

En el bosc ens agrada quan està ordenat «resulta més agradable, fins i tot més esvelt i formós, però era fet d’artificis». En la fotografia passa quelcom semblant quan un compleix totes les regles que t’ensenyen quan s’està aprenen o quasi tot té un lloc i un espai. Aquesta també és una imatge esvelta i formosa, però també mostra un cert artifici. El bosc natural, tal com raja, «és desordenat, caòtic, esgarrifós i maldestre». Vull pensar que aquests fotos i imatges que he fet al llarg d’un temps tenen un esperit desordenat, caòtic, esgarrifós i maldestre. S’acosten molt més al bosc imaginari, il·lusionant d’un esperit un xic llunàtic.

NO-VISIBLE

Pol Gorezje presenta un grup d’éssers extraviats, solitaris i aïllats.  La “no visió” que caracteritza aquesta sèrie de personatges de perversa elegància i freda sofisticació és física, orgànica. Éssers que es revelen a la realitat optant per una “no visió” voluntària. El no visible esdevé un joc de paraules que engloba tota la reflexió de les opcions de visible i invisible que l’artista vol plantejar. El pintor també ens apropa als éssers de l’absència, als que estan al marge d’allò físic i normal, als que són capaços de veure tot allò que per a d’altres és imperceptible. En aquest diàleg d’absències i presències, de persones voltes a la realitat, a la por, al dolor, a l’horror, al buit i a la boira del grotesc ens invadeix una sensació d’extranyesa, una inquietud silenciosa, doncs és llavors quan el món no visible es manifesta i ens interroga.

LE LOUVRE

«Durante los dos años que viví en París, tuve la alegría de ir a diario al Museo del Louvre. Tenía mi residencia en el Colegio de España, y me desplazaba en bicicleta a cualquier hora hasta el templo. Llevaba unos cuadernos, donde recogía impresiones y dibujos, y una cámara prestada. Fruto de aquel tiempo único son estas imágenes que ahora se muestran en forma de diario y que fueron la antesala de la obra en vídeo: LE LOUVRE». Rafael Fuster. Le Louvre materialitza estètica i simbòlicament la recerca incessant que Rafael Fuster desenvolupa sobre el misteri de la llum en l’art. Transportant-la al conjunt d’obres reunides al Museu del Louvre, l’artista, assumint els límits de la pintura, cedeix el protagonisme a la càmera de vídeo, convocant per a l’ocasió la mirada del pintor.


C/ Major, 172
17190 Salt
Tel: 972 23 46 95
bernardes@girones.cat

Horari d'atenció al públic
De dilluns a divendres
De les 9h a les 13h
De les 16 h a les 22h
Dissabtes de 10 a 13h