PATRICIA MASEDA CALAMITA

ÓNEIROS

«De vegades veiem un núvol que té forma de dragó; / un vapor que, a vegades, té l’aparença d’un lleó» (Antoni i Cleopatra, acte IV, escena XIV). El que descriu Shakespeare poden ser els fruits de la imaginació, o els excessos d’algun mecanisme innat de percepció. Per a l’artista, però, es tracta d’una forma d’ampliació de la realitat: la capacitat de descobrir tant les quimeres que s’oculten als cúmuls del cel com en qualsevol altre objecte abans de convertir-lo en art. Mercès a invitacions com la sèrie d’escultures Volums imaginaris, de l’artista gironina Patrícia Maseda Calamita, aquesta és una mirada també a l’abast de l’espectador que, per un instant, pot llambregar l’invisible.

Et poden interessar

FARM OR FARMER

Granja o granger? La mateixa ironia d’aquesta pregunta burina els visitants de l’exposició quan es troben fit a fit amb uns animals estranys, sens dubte carn de corral però alhora amb expressions sospitosament humanes. L’art contemporani en sap un feix, d’ironia, perquè només des de l’humor intel·ligent i compromès es pot fer algun acostament coherent a la complexitat d’un món on tot el que semblava segur s’esfondra. O s’esborra. De fet, així són els dibuixos de l’artista armengolroura –sí, sense l’autoritat de la majúscula, i tot a raig, perquè hi ha molt a dir en molt poc temps–, línies rotundes, marcades amb traç convençut, combinades amb buidors arrencades amb llepades de goma d’esborrar.

LA GANA ALS ULLS

De la paraula collage, es desprèn un sentimentalisme nostàlgic, en evocar les tisores, els retalls de revistes i l’olor de cola. Dins l’imaginari estètic és aquella forma d’expressió gràfica vinculada als moviments d’avantguarda, amb la qual es subvertiren els paràmetres de l’art del segle XX. En mans de la creadora gironina Marta Sureda, el collage esdevé un concepte artístic plenament contemporani, on reactivar-hi intel·ligents lectures sobre postulats creatius i paradoxes existencials de la modernitat.

ELECTRODISGUSTING

Des del videoclip “Historia del arte” el duet barceloní Las Bistecs van deixar clar que el seu electro-disgusting era molt més que una posada en escena provocadora. Carla Moreno i Alba Rihe no miren cap als 80 i la seva suposada lletjor démode, sinó a tota una tradició estètica basada en uns valors patriarcals i classistes. Música enganxosa, lletres intel·ligents i imatges elaborades per recordar que, més enllà del cànon establert i oficial, no n’hi ha una, sinó moltes, d’històries de l’art. Només cal estar disposats a observar-les amb deteniment, a construir-les amb prou esperit crític i, per què no?, a divertir-se amb tot plegat. Per això, el lloc de Las Bistecs és tant la sala d’exposicions com la de concerts. Reflexions mirades i ballades. O ambdues coses alhora, com ens agrada a Les Bernardes.

LA NATURA COM A METÀFORA

La Fundació Atrium Artis, conjuntament amb Les Bernardes comissarien l’exposició de l’artista que engloba diferents disciplines artístiques que tenen en comú la forma de l’artista d’aprendre el paisatge, de mirar-lo, de fer-lo seu i de manifestar-lo a través de diferents formes.

Assumpció Mateu (Girona, 1952) viu actualment a Jafre. És una pintora i artista visual que es dedica bàsicament a reflectir en les seves obres la natura des de diferentes mirades.

ECO, OLVIDO, NADA

El projecte expositiu Eco, olvido, nada és una instal·lació que es composa d’una sèrie de fotografies d’època manipulades químicament per aquesta artista-alquimista; totes elles són ecos de vides ja oblidades, que no tenen qui les recordi, que han estat i ja no són. Les fotografies fan menció a una memòria líquida, que oscil·la entre el record i l’oblit, l’aparició i la desaparició, entre el què encara es mostra i el què s’esborra després de l’acció i la intervenció artístiques d’Abellán. Mentre la imatge fotogràfica es dissol, és com si es fixés la memòria; desfer el visible és per l’artista un retornar la imatge al seu ésser-cos, o a la imatge-empremta que apareix quan tot semblava haver-se evaporat.

VIDA

La vida es compon de dues sèries d'obres: cares i mans. Les cares i les mans arrugades pel temps i el treball dur, els antics habitants dels pobles abandonats que semblen immersos en un passat immemorial són els protagonistes del projecte. Són unes Calabreses centenàries, figures mítiques, allunyades d'avui, allunyades de l'espectador que amb la visió monocromàtica de l'autor només fa que augmentar aquesta distància. La "Vida" retratada per Raffaele Montepaone.

FRONTERES

Tot el món, totes les nostres vides, estan plenes de fronteres! Per això l'artista José Luis Pascual reflexiona en aquesta exposició, que pretén ser una resposta plàstica que ens faci reflexionar sobre aquesta paraula tan excloent.

BIOGENETICS

L'artista tarragoní Enric Llevat ens submergeix en un món microscòpic a través de l'exposició "Biogenetics", que és un discurs interdisciplinari a partir d'una curiositat intel·lectual i d'una lloança poètica.

NO-VISIBLE

Pol Gorezje presenta un grup d’éssers extraviats, solitaris i aïllats.  La “no visió” que caracteritza aquesta sèrie de personatges de perversa elegància i freda sofisticació és física, orgànica. Éssers que es revelen a la realitat optant per una “no visió” voluntària. El no visible esdevé un joc de paraules que engloba tota la reflexió de les opcions de visible i invisible que l’artista vol plantejar. El pintor també ens apropa als éssers de l’absència, als que estan al marge d’allò físic i normal, als que són capaços de veure tot allò que per a d’altres és imperceptible. En aquest diàleg d’absències i presències, de persones voltes a la realitat, a la por, al dolor, a l’horror, al buit i a la boira del grotesc ens invadeix una sensació d’extranyesa, una inquietud silenciosa, doncs és llavors quan el món no visible es manifesta i ens interroga.


C/ Major, 172
17190 Salt
Tel: 972 23 46 95
bernardes@girones.cat

Horari d'atenció al públic
De dilluns a divendres
De les 9h a les 13h
De les 16 h a les 22h

Dissabte
De les 10h a les 13h
De les 16 h a les 20h