POL GOREZJE

NO-VISIBLE

Pol Gorezje presenta un grup d’éssers extraviats, solitaris i aïllats.  La “no visió” que caracteritza aquesta sèrie de personatges de perversa elegància i freda sofisticació és física, orgànica. Éssers que es revelen a la realitat optant per una “no visió” voluntària. El no visible esdevé un joc de paraules que engloba tota la reflexió de les opcions de visible i invisible que l’artista vol plantejar. El pintor també ens apropa als éssers de l’absència, als que estan al marge d’allò físic i normal, als que són capaços de veure tot allò que per a d’altres és imperceptible. En aquest diàleg d’absències i presències, de persones voltes a la realitat, a la por, al dolor, a l’horror, al buit i a la boira del grotesc ens invadeix una sensació d’extranyesa, una inquietud silenciosa, doncs és llavors quan el món no visible es manifesta i ens interroga.

Et poden interessar

ONCE

El títol de Once, tot rememorant el llunyà “Once upon a time” o “Hi havia una vegada”, s’instaura com l’inici d’un conte que la fotògrafa Cristina Fontsaré ens convida a contemplar. Una narrativa d’imatges fotogràfiques que, més que descriure, evoquen els enigmes de la infantesa amb l’elasticitat d’un diari íntim. Intrigada i fascinada per una quotidianitat protagonitzada per caputxetes vermelles, princeses i fades del bosc, l’artista és invocada en un món imaginari que només pot existir mitjançant el seu acord amb la ficció, on el propi joc és més real que la realitat. En aquest paradís infantil solitari i entotsolat, les metàfores visuals desvelen una etapa tenyida de melanconia, o suspensió d’un temps que tots enyorem profundament.

ÓNEIROS

«De vegades veiem un núvol que té forma de dragó; / un vapor que, a vegades, té l’aparença d’un lleó» (Antoni i Cleopatra, acte IV, escena XIV). El que descriu Shakespeare poden ser els fruits de la imaginació, o els excessos d’algun mecanisme innat de percepció. Per a l’artista, però, es tracta d’una forma d’ampliació de la realitat: la capacitat de descobrir tant les quimeres que s’oculten als cúmuls del cel com en qualsevol altre objecte abans de convertir-lo en art. Mercès a invitacions com la sèrie d’escultures Volums imaginaris, de l’artista gironina Patrícia Maseda Calamita, aquesta és una mirada també a l’abast de l’espectador que, per un instant, pot llambregar l’invisible.

LE LOUVRE

«Durante los dos años que viví en París, tuve la alegría de ir a diario al Museo del Louvre. Tenía mi residencia en el Colegio de España, y me desplazaba en bicicleta a cualquier hora hasta el templo. Llevaba unos cuadernos, donde recogía impresiones y dibujos, y una cámara prestada. Fruto de aquel tiempo único son estas imágenes que ahora se muestran en forma de diario y que fueron la antesala de la obra en vídeo: LE LOUVRE». Rafael Fuster. Le Louvre materialitza estètica i simbòlicament la recerca incessant que Rafael Fuster desenvolupa sobre el misteri de la llum en l’art. Transportant-la al conjunt d’obres reunides al Museu del Louvre, l’artista, assumint els límits de la pintura, cedeix el protagonisme a la càmera de vídeo, convocant per a l’ocasió la mirada del pintor.

LA GANA ALS ULLS

De la paraula collage, es desprèn un sentimentalisme nostàlgic, en evocar les tisores, els retalls de revistes i l’olor de cola. Dins l’imaginari estètic és aquella forma d’expressió gràfica vinculada als moviments d’avantguarda, amb la qual es subvertiren els paràmetres de l’art del segle XX. En mans de la creadora gironina Marta Sureda, el collage esdevé un concepte artístic plenament contemporani, on reactivar-hi intel·ligents lectures sobre postulats creatius i paradoxes existencials de la modernitat.

VIDA MINERAL

“He tingut en la pedra un aliat extraordinari. M’ha permès l’exploració de l’espai més enllà de la massa densa d’un material que semblaria inorgànic i no obstant amaga una vitalitat radiant, que es pot percebre al aproximar-s’hi. Continguda en la memòria del regne mineral, el què una vegada fou viu i orgànic s’expressa ara en un silenci radioactiu. L’arcaica plasticitat que ara és rígida continua explicant les transformacions de la vida.”

AISHA AL PAÍS DE LES MERAVELLES

Les Bernardes presenta la primera exposició individual a Espanya de l'artista italo-senegalesa Maïmouna Guerresi: "Aisha al país de les meravelles, un viatge a Girona", a cura de Laura Cornejo Brugués i Manuela De Leonardis, en col·laboració amb la Fundació Pasquale Battista.

MUSEUS VATICANS

La Sala d'Actes-L'Església va acollir la ponència de la restauradora dels Museus Vaticans Chiara Fornaciari titulada: "El laboratori de Restauració en paper dels Museus del Vaticà: experiències de conservació i restauració". Va ser un gran aprenentatge sobre la seva professió i la convidada va destacar la importància dels materials utilitzats pels artistes en segles passats i el valor de la restauració per continuar igual de vigents.

BREATHING WAVES

Les fotografies i escultures tèxtils de Paola Idrontino expressen una fecció pels contes i els mites, amb referències a un món femení que esdeve deïtat protectora de les criatures submarines. La fascinació que li produeix el mar.

LLADRES D'ÀNIMES. ROSTRES, COSSOS I MIRADES IMPRESCINDIBLES

La mostra "Lladres d'ànimes. Rostres, cossos i mirades imprescindibles" serveix per explorar tres grans àmbits de la fotografia com poden ser els rostres, els cossos i els punts de vista (mirades) singulars a través d'obres d'autors de prestigi internacional. Vegeu-ne l'explicació detallada.


C/ Major, 172
17190 Salt
Tel: 972 23 46 95
bernardes@girones.cat

Horari d'atenció al públic
De dilluns a divendres
De les 9h a les 13h
De les 16 h a les 22h

Dissabte
De les 10h a les 13h
De les 16 h a les 20h