Una exposició, amb molts treballs inèdits, que serveix d’homenatge als 20 anys de trajectòria de l’artista saltenc

“Temps Mort” no és una aturada per descansar sinó un moment de reflexió i revisió que ha de servir per prendre impuls pel futur. Tindrem l’ocasió de veure estudis preparatoris, les “altres idees” no explorades, creacions que mai han vist la llum i dibuixos mancats de sentit o explicació. Al cap i a la fi, al llarg de 20 anys hi ha molts èxits, però també fracassos i moments de col·lapse creatiu. Instants en els quals en Joan Mateu refà el camí revisant el passat per tal de proposar la pintura del futur en una tela que encara és blanca als nostres ulls, però que viu enèrgica i es desenvolupa dins la ment i el traç d’en Joan Mateu.

Joan Mateu Bagaria, Salt, 1976. Va créixer en una família d’aquarel·listes, envoltat de llibres d’art; de petit, la pintura ja era una passió. Però no va ser fins el 1999 que va decidir deixar-ho tot per dedicar-se plenament al món de l’art. Va anar a viure a Barcelona, on va estudiar Arts Aplicades a l’escola “La Llotja”. Sempre havia treballat l’aquarel·la, però va trobar en l’acrílic el seu nou mitjà: dues tècniques cohesionades per un element que és vital per a ell: l’aigua. Això fa que adopti ràpidament aquesta “nova” tècnica i faci d’ella un llenguatge propi. La seva predilecció per la figura humana la desperten pintors com Vermeer, Hopper… Pintures, les seves, de personatges anònims, carregats de misteri, d’històries fosques, amb les que Mateu s’identifica plenament. Durant aquest període (2002) fa la seva primera exposició individual amb un gran èxit. Se succeeixen diverses exposicions individuals i col·lectives, que tornen a tenir l’èxit com a denominador comú, fet que li obra les portes d’Europa i els Estats Units. Aquest reconeixement el porta a guanyar diversos premis i a la publicació del seu primer llibre, “Mateu” (RBA/Magrana).

Comparteix: