En motiu de la celebració dels trenta anys dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Les Bernardes organitza l’exposició “El foc olímpic” per exposar les torxes que van ser uitlizades en les darreres dècades durant el jocs. Una exposició per recordar Barcelona 92 i posar en valor el disseny i la simbologia que ha generat cadascuna de les torxes, especialment, en els països on s’han disputat cada quatre anys els Jocs.
El planeta s’esgota, la terra es consumeix per culpa d’una espècie humana egoista i golafre. Les espècies s’extingeixen i la seva vida queda reclosa en espais protegits o zoològics farcits de “voyeurs”. Mentrestant, els aqüífers s’assequen, els estanys es drenen i els rius es deshidraten. I cal preguntar-se: hi ha esperança encara? Ens donem, entre tots, una nova oportunitat? La Natura no és un espectacle bonic que els humans ens mirem des de la platea d’un teatre o en la pantalla del nostre televisor. La humanitat forma part de l’obra i encara no ens hem adonat que representem un personatge secundari, d’aquells que amb sort els deixen pronunciar una paraula. No som importants en la història de l’univers ni tan sols de la terra. Som un accident sense rellevància en l’esdevenir de tot plegat. Però estem aquí, ara i avui.
Podem viure en equilibri amb l’entorn, gaudir-lo i meravellar-nos amb la seva bellesa. Hi ha persones que ens la volen mostrar, com Andoni Canela, rastrejant llops, cercant els felins en paisatges remots o regalant-nos aurores boreals en la nit del cercle polar àrtic.
D’altres cerquen la bellesa allà on d’altres hi veuen restes: troncs i branques portades pel riu. És el cas de les soques que tornen a la vida i emprenen el vol de la mà de Xavier Krauel en un paisatge nou, però mai irreal que treballa amb detall la romana Daniela Colafranceschi.
Precisament el riu, el nostre Ter, cada cop més escàs i eixut renova les seves forces per tal que les piragües flotin i es rebolquin en les seves aigües. Els seus protagonistes són els que desvetllen el misteri del riu ja fa vint-i-cinc anys: Salt-Ter. Són exemples de confiança en una nova generació d’humans que han vist la realitat, que han vist la llum en una torxa que crema a favor de la pau, la comunió i l’esperança.
El foc regalat als humans i el sacrifici de Prometeu. L’esforç i la lluita per ser millors són l’essència de l’olimpisme i, segurament, l’única opció que tenim de projectar un futur millor. I en motiu dels 30 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 exposarem una col·lecció de torxes que tenen el valor de ser els referents de l’olimpisme i símbols de nexe entre competicions i ciutats organitzadores. La mostra “El foc olímpic” es podrà veure a L’Església.
JUNY – AGOST:
Un fotògraf no només ha de plasmar la bellesa del món natural, sinó també els seus drames. Fritz Pölking
Del 3 de juny al 12 d’agost de 2022
Inauguració de les exposicions el divendres, 3 de juny a les 19:30h.
Inauguració l’exposició El Foc Olímpic el divendres, 22 de juliola les 19:30h.
Sala Berta Casas, Sala Photo i Sala 29m2: Conversa amb la Natura. (Andoni Canela).
Sala Sant Jordi: Ocells i Escorces. Xavier Krauel i Daniela Colafranceschi.
Sala La Talaia: El misteri del riu. Salt-Ter.
L’Església: El foc olímpic.
Sala La Lateral: La Narcla.
