Martí i Narcís Gironell
Són alliberadores de tensions, de sentiments, d’angoixes. Trobo que és molt injust que gairebé sempre els atorguem un component negatiu, a les llàgrimes. Sí que és cert que sovint acompanyen processos dolorosos, de pèrdua, de mals moments. Ara, també és veritat que se’n vessen de plaer, de riure, d’emoció… Un cop apareixen, però, tenen el do miraculós, gairebé màgic, de netejar, d’aplanar el camí i de fer-nos veure més clar què hem de fer o cap on hem d’anar.
Ningú plora per una llàgrima. És una paradoxa però és ben cert. I sap greu que ningú lamenti la seva desaparició quan és precisament, gràcies a les llàgrimes, que ens sentim molt millor. Un cop hem plorat, ens sentim alliberats d’un pes que no ens deixava avançar. Una vegada hem plorat, hi veiem més clar per poder afrontar el que hagi de venir després d’aquell tràngol o del daltabaix que ens ha afligit. Les llàgrimes, doncs, tenen aquesta capacitat guaridora. De rentar, de netejar l’ànima.
