Amb aquesta voluntat d’homenatjar-les, de distingir-les, hem fet aquest PopTearsTreaty ó Tractat de llàgrimes pop no pas amb cap voluntat acadèmica ni d’estudi, però sí amb el desig que us permeti veure-les d’una altra manera. En tant que l’art ens ha d’ajudar a interpretar la vida, els relats i les pintures que integren aquest catàleg, aquesta exposició no té cap altra més intenció que oferir-vos una visió que afavoreixi una sintonia diferent, unaaltra relació amb aquestes diverses llàgrimes que se’ns poden manifestar al llarg de la nostra vida i que ens ajudi a dispensar-los el tracte que realment es mereixen.
Els autors:
Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971). Escriptor i periodista. Llicenciat en Filologia Anglesa i en Periodisme, ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora en mitjans de comunicació com El Punt Avui, La República, Enderrock i L‘Illa dels Llibres. Entre els seus llibres destaquen El pont dels jueus (2007), que ha estat traduït a diversos idiomes; La venjança del bandoler, que va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica el 2008; L‘arqueòleg (2010), L‘últim abat (2012) i El primer heroi (2014), que també han estat traduïts a diverses llengües. El 2015 va publicar Strappo, la novel·la de l‘espoli del romànic català, i el conte infantil El nen dibuixat. L‘any 2018 va guanyar el Premi Ramon Llull amb La força d‘un destí, amb més de 30.000 exemplars venuts i traduïda al castellà, l‘anglès, l‘holandès i el búlgar.
Narcís Gironell. Nascut el 1969 a Beuda (Girona), va estudiar a l‘Escola Superior de Disseny i Art Llotja i a l‘escola de Disseny i Art Eina de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria ha treballat en diferents disciplines: pintura, escultura, fotografia, instal·lació. Gironell és un artista d‘àmplia i reconeguda trajectòria que disposa d‘un registre propi que s‘inspira en el pop, la iconografia publicitària, l‘imaginari cinematogràfic, la cultura urbana, l‘estètica japonesa, les narracions populars, etc. El resultat són unes obres d‘aparença feliç i lluent, un univers acolorit i luxós amb un rerefons molt més irònic, sinistre i crític del que pot semblar a primera vista.
En conjunt podríem parlar d‘un arxiu visual de la societat contemporània amb els seus tics consumistes, les seves promeses continues, els seus clixés de perfecció i benestar. Totes aquestes imatges seductores i artificioses amaguen però, la doble moral que permet llegir la innocència, la bellesa i la perfecció com una promesa de quelcom més carnal i obscur.
