Les Bernardes

Bloc gener-febrer de 2020. Del 10 de gener al 28 de febrer. Rostres de frontera

Hi ha molts tipus de fronteres. En podem trobar de físiques, d’emocionals, de lingüístiques, de culturals, etc. i a totes els hi manca ànima, no disposen d’esperit, però sí que els hi podem posar
rostre. Les fronteres són estadístiques que tan sols generalitzen, enumeren, apropen i són utilitzades en informes o discursos per afavorir o demostrar alguna idea prevista o manipulada. 4 Les fronteres no haurien de ser límits sinó reptes i oportunitats. En aquest bloc expositiu tindrem l’ocasió d’explorar les reflexions de José Luís Pascual al voltant de tots els tipus de fronteres del

nostre entorn, amb especial interès en les tanques metàl·liques, vidres trencats, panys i portes closes. Però també hi ha mans que volen ascendir a la llibertat i a l’opció de tenir una vida millor. Són mans d’homes i dones que cerquen un futur esperançador, persones amb cara i ulls, com les que Roger Biosca ha fotografiat a Etiòpia, la profunditat del blanc i negre li permeten captar mirades, emocions i transmetre quelcom més que una simple imatge. Són els rostres de l’altra banda de la frontera. Cares que en Tomàs Pons examina, refà i converteix en alumini, el metall amb el qual es creen tanques i fronteres. També cerca expressions, textures i sentiments ja que, al cap i a la fi, una cara pot dir més que mil paraules i superar totes les barreres.

Exposició comissariada per Les Bernardes i per l’obra de Tomàs Pons, Glòria Polls.

 


Bloc març-abril-maig de 2020. Del 6 de març al 29 de maig. Esbossos minerals

La pintura neix a les coves que ocupaven els nostres avantpassats homínids. Pintaven en moments de descans, mentre feien un “temps mort”, sobre les parets i els sostres dels seus refugis. Per a pintar utilitzaven materials com el carbó de llenya, ossos i terres de colors barrejats
amb aigua o greixos animals. Avui en dia, aquests materials no s’han oblidat i, malgrat que la majoria són sintètics, l’essència és la mateixa. El carbonet vegetal, la forma de pintar més antiga,
s’obté de la planta del Boveter, la vinya, el salze o la noguera. El grafit, barrejat amb aigua i 9 argila, és l’ànima del llapis. Tots aquests vehicles serveixen d’eina creativa i d’expressió dels esbossos d’en Joan Mateu, els estudis previs de Pablo Picasso i, encara ara, Massimo Latte uneix minerals fets pols amb acrílic transparent per deixar fluir les seves pinzellades. En aquest bloc expositiu hi veurem com a través d’aquests minerals es poden fer realitat i es poden materialitzar les idees, els intents i les grans obres d’art.

Exposició comissariada per Les Bernardes.

 


Bloc setembre – octubre de 2020. Del 10 de setembre al 29 d’octubre. Casualitats inexistents

Tres amics, lligams invisibles, relacions artístiques quasi familiars són els adjectius que podrien caracteritzar a aquests tres artistes. Per això el títol que dona nom a l’exposició de Regina Saura defineix molt bé aquest bloc expositiu: Trobades. De forma casual s’uneixen tres discursos aparentment diferents per mostrar el resultat de la seves creacions amagades; unes obres que a hores d’ara encara no s’han vist públicament. Regina Saura, artista de recorregut llarg i prestigi gran, realitza a Les Bernardes una exposició que té com a leitmotiv la Natura: les estacions, els arbres i les fulles. Una mostra que insta a preservar el nostre patrimoni natural i que li servirà per debutar amb la seva primera instal·lació.

Montse Campins fa de la fotografia un gest casual. La seva obra és resultat de manipular les imatges, la qual cosa genera noves realitats, estètiques particulars. Campins ens ensenya que una fotografia simple, potser vulgar, té dins seu tantes potencialitats creatives com capacitat humana d’imaginar-les. Igual que les cadires sorgides de la improvisació de Pete Sans, dissenyador creatiu, fetes de taps d’ampolles de cava. Una improvisació enganyosa ja que la ment d’una persona creativa, encara que jugui amb els materials, té la base en l’experiència i en els anys de treball. Per això la casualitat no existeix i la unió del disseny, l’art i la creativitat que sorgeix de reflexions -no tant casuals- d’aquests tres artistes és el que els dona sentit.

Exposició comissariada per Les Bernardes

“Perplexitat” a la Sala La Talaia. Mercè Ribera ens presenta “Perplexitat”. Una perplexitat derivada de la complexitat del món en què vivim, un món de caos, confusió i desconcert. Per entendre-ho cal utilitzar la ironia, prendre distància i comprendre que els referents coneguts no ens serveixen. Com ens diu l’artista: crear imatge, subjectivament, en una taula, amb objectes i una càmera, de vegades manipulant… un cop i un altre, un cop i un altre… en un intent quimèric i utòpic de trobar algun sentit.


Bloc novembre-desembre de 2020 i gener 2021. Del 6 de novembre del 2020 al 29 de gener de 2021. 

Diàleg expositiu: Icones de l’art, revisitacions contemporànies“. Aquest bloc expositiu i temàtic vol retre homenatge a dues icones de l’art del segle XX, els artistes Balthus (1908-2001) i Andy Warhol (1928-1987), a partir d’uns magnífics retrats de la seva autoria. Ambdues obres actuen de pretext per analitzar unes trajectòries que si bé semblen heterodoxes, estan essencialment connectades per l’ estudi atent que tant Balthus com Warhol van fer vers la tradició clàssica de l’art, i sobretot, per llur capacitat de subvertir-la mitjançant nombroses estratègies de la figuració i continguts radicalment actuals. Aquest llegat formal i especulatiu podem detectar-lo en artistes contemporanis que, a través d’un diàleg expositiu, plantejaran una revisitació i una reformulació de la modernitat rupturista d’ambdós mestres.

Exposicions comissariades per Laura Cornejo Brugués.

 

“Transfiguration” d’Olivier de Sagazan és una sèrie d’actuacions performatives ideades a finals dels anys noranta que segueixen plenament vigents en els millors escenaris del món.Influenciat per l’art tribal i els rituals d’iniciació xamànica, Sagazan modela capes d’argila i pintura sobre la seva cara i cos per transformar-los, desfigurant i eliminant el seu aspecte original, tot revelant un humà animalitzat que tracta de trencar amb el món físic. Amb moviments inquietants i profundament commovedors, aquest nou rostre fa caure les barreres entre els sentits físics, intel·lectuals, espirituals i animals. L’obra consisteix en un híbrid entre escultura, fotografia, pintura i performance, on l’artista replanteja la seva pròpia figura i albira una veta poètica pels matisos existencials que proposa;deixant en evidència la màscara, Transfiguració és canviar de forma, mutar, fer la matèria de manera diferent. Però “trans” també indica “de l’altre costat” o travessar l’ésser per a convertir-se en un altre.

 

“Assassinar la pintura”. L’obra de Jordi Abelló ha tingut i té un protagonista, l’ésser humà, que l’artista analitza tant des de la component artística com teòrica. A partir d’una metodologia realment particular, que el fa néixer pintor però que actualment el diversifica en vàries disciplines, l’existència humana i la recerca plàstica dels rostres ocupen un espai preferencial en el seus projectes creatius. Cada cara retratada constitueix un personatge que porta en la seva expressió, en els seus trets, la seva pròpia història, les seves vivències, on l’individual acaba sent metàfora d’allò col·lectiu, en un clar compromís de l’artista amb la societat i el temps contemporanis. En el seu treball la Història de l’art i els grans mestres del passat són una font d’inspiració formal i discursiva que Abelló sap transgredir o reformular a partir d’una revisitació híbrida, i on la rellevància interpretativa també prové dels formats expositius on la intersubjectivitat entre artista, obra i espectador adquireix ple sentit.

 

“Puzzling Pop”. En la investigació artística d’Andrea Morucchio la idea de bellesa en un espai i un temps determinats suposa el nucli de les seves preocupacions estètiques. El desenvolupament del projecte Puzzling per reinterpretar temes d’art pictòric des del Renaixement ha estimulat Morucchio a enfrontant-se al Pop art, un moviment artístic que, des de finals dels anys cinquanta, va introduir una nova figuració i va investigar per primera vegada el sistema de comunicació homologat i estandarditzat. Les icones de l’espectacle i la política d’Andy Warhol són revisades, reformulades i repensades per l’artista, a través d’una tècnica de collage digital; a partir dels detalls fotogràfics d’ales de papallona d’arreu del món on els colors, igualment vius i saturats que els quadres, Puzzling Pop és una reflexió sobre l’essència de la imatge visual i la mirada contemporànies.

 

Oscar Estruga, “Hombre del Rastro y del Renacimiento”, porta molts anys a Madrid afinant fins el deliri la caligrafia de la seva imaginació: el dibuix. Un dia va decidir corporeitzar els seus dibuixos i el fang, el bronze, els materials terrestres van adoptar de bon grat el posat esbelt i inèdit de la seva fantasia. Estruga li fa una lectura a l’estètica universal (com Perse, com Picasso) i aquesta lectura a través de les dues mirades del nostre segle: la ironia i l’ambigüitat. (…)”El seu complicat ofici ens explica la seva genialitat”

 

“Clausura” de Lluc Queralt.En aquest cas es presenta al fotògraf Lluc Queralt (Mallorca-Tarragona), amb una mostra que rep el títol de CLAUSURA. Una vintena de fotografies en blanc i negra narren diferents històries que tenen lloc a l’interior d’un convent de clausura situat al casc antic de Tarragona. Un lloc molt conegut per l’artista, ja que hi viu molt a prop, i que des de petit coneix i recorda. Ja de petit somiava en traspassar els grans murs que separaven a les Carmelites Descalces de la realitat. Catorze monges esperaven al fotògraf al seu interior després que aquest quedés meravellat pels càntics que sentia cada dia quan passejava pel carrer. El projecte va esdevenir doncs, una mirada a la comunitat on la intimitat esdevé l’essència d’allò mínim, la bellesa de la clausura i l’espera de la mort com a part del seu camí. Un projecte interessant, tenint en compte que l’edifici de les Bernardes durant una part de la seva història va ser utilitzat com a convent. En aquest cas contingut i continent tenen una relació directa.