Les Bernardes

Exposicions

Sales d'exposicions

Un total de sis sales, dividides en tres pisos, conformen el nostre Espai de Cultura Contemporània

#LESBERNARDES

EL NOSTRE ADN ÉS LA CULTURA CONTEMPORÀNIA

Exposicions d’alumnes o de creadors amateurs comparteixen protagonisme amb projectes d’artistes consolidats que, d’alguna manera, recuperen un espai que en els seus orígens havia estat una sala de referència. Per nosaltres, el contrast i la diferència són sinònim d’enriquiment. Visita’ns i ho descobriràs per tu mateix…

2022: "L'art de viure". Tornem a aquells anys feliços en els quals encara hi havia herois. Bette Davis

Les Bernardes, espai de cultura contemporània, presenta aquest 2022 un seguit d’exposicions que sota el nom de L’Art de viure plantegen conèixer els creadors a partir de les seves obres, experiències i relacions. D’alguna manera, intentarem conèixer la persona que s’amaga rere l’artista, rere la seva obra, rere l’estereotip, ja que només així disposarem d’alguna opció d’aproximar-nos a la seva manera de pensar, al missatge que ens volen fer arribar o, simplement, a l’estil de vida que els és propi i intransferible. Persones que han fet de la seva vida una reivindicació, una aposta, un risc, transformant-se en una creació artística perquè hi ha vides que són un art en sí mateixes. I potser així ens adonarem que les nostres vides també són art o, en paraules de Zygmunt Bauman: «La nostra vida és un art, perquè està oberta al que decidim fer amb ella; si entenem que el nostre decurs vital és, fonamentalment, una tendència permanent cap a la felicitat, que podrem trobar, no en la seva possessió, sinó en el camí, en la seva cerca, aquell seria el nostre objectiu vital». Amb aquesta intenció, les set sales de Les Bernardes presenten sis cicles: Rostres Eterns, Natura Oculta i Històries Oblidades.

L’any 2022, Les Bernardes vol reflexionar sobre una de les qüestions que els últims anys ha preocupat més a la societat contemporània. Arrel de la darrera pandèmia, han estat moltes les veus que demanaven una reflexió profunda sobre com vivim, sobre si aquesta manera de viure és sostenible en un planeta de recursos limitats i amb una humanitat cada cop més esgotada. 

A nivell individual, viure és quelcom semblant a un repte. Eric Fromm va dir en una ocasió que «en l’art de viure, l’home és al mateix temps l’artista i l’objecte del seu art», però la nostra existència, en una societat suposadament civilitzada i del tot urbanitzada, només té sentit si es serveix al sistema i a tota la maquinària que aquest genera havent perdut tota capacitat de lliure albir. En resum, som simples productors i consumidors. Així doncs, on queda la llibertat de cadascuna de les persones per poder esculpir la seva pròpia vida? 

Donar resposta aquesta pregunta no és fàcil (n’hi ha moltes i ben variades), però centrar la mirada en persones que han fet de la seva vida un art (moltes vegades, en contra de tot i de tothom) ens pot servir d’exemple, d’aprenentatge o potser tan sols com una motivació perquè, al cap i a la fi, per viure ens cal llibertat. I, a vegades, per aconseguir-la s’han hagut de trencar dogmes, creences i costums.

El que vull dir és que jo la vida la desitjo, faria qualsevol cosa per a poder tenir-la, tota la que hi hagi, tanta fins a embogir, no importa, puc fins i tot embogir, però aquesta vida no vull perdre-me-la, jo la desitjo, de veritat, encara que em fes un mal insuportable el que desitjo és viure. Ho aconseguiré, veritat? Veritat que ho aconseguiré?

Ocean Sea (1993) – Alessandro Baricco.

Les nostres vides s’han de convertir en art, en una peca escultòrica, un llibre, una pintura, una fotografia o un poema que neix de l’interior i que esculpim a través de la bellesa, la llibertat i les emocions.