“Que estrany és que l’home hagi de ser sobre la terra, i portar una vida de tristesa, però que no abandoni el seu escabrós sender, ni s’atreveixi a contemplar sol, el seu funest destí, que no és sinó despertar”

John Keats (1795- 1821)

“He d’abandonar-me al que m’envolta, unir-me amb els núvols i les roques per a ser el que soc. Necessito la soledat per a dialogar amb la naturalesa”.

Caspar David Friedrich
​
“Hi ha plaer en els boscos sense senders, hi ha èxtasi en una costa solitària. Hi ha la soledat on ningú s’immisceix, per l’oceà profund i la música amb el seu bram. No estimo menys a l’home, però si més a la natura”.

Lord Byron

“En infinita solitud, a la vora de la mar, resulta meravellós contemplar un desert d’aigua sense límits sota un cel tancat. A aquest sentiment s’uneix la necessitat d’haver de desplaçar-se fins a aquest determinat lloc, que d’ell calgui tornar, el desig de superar aquesta mar, saber que no és possible, i advertir l’absència de qualsevol mena de vida, encara que sentim la seva veu en el rumor de les ones, en la bufada de l’aire i en el moviment dels núvols”

Heinrich Von Kleist
​
“Hoy como ayer, mañana como hoy, ¡y siempre igual! Un cielo gris, un horizonte eterno y andar… andar.”

​Gustavo Adolfo Bécquer​

“Quan ens trobem envoltats per un exuberant món vegetal abandonat a si mateix, quan abastem d’una sola mirada el curs vital tan diferent de diverses plantes, i fins i tot ensopeguem amb la venerable figura d’algun arbre, la durada del qual abasta segles, ens recorda aquesta vida de la Terra que compta per segles com per dies; s’apropia de nosaltres una certa serenitat en el judici, sentim temperar-se la inquietud de projectes i afanys, ens endinsem en el cercle de la Naturalesa i ens elevem sobre nosaltres mateixos”

Carl Gustav Carus
​
“La soledad, con sus mil rumores desconocidos, vive en aquellos lugares y embriaga el espíritu en su inefable melancolía…”

Gustavo Adolfo Bécquer
​
“La solitud, si bé pot ser silenciosa com la llum, és, igual que la llum, un dels més poderosos agents, perquè la solitud és essencial a l’home. Tots els homes venen a aquest món sols i sols l’abandonen”

Thomas de Quincey