Les Bernardes

Rèquiem

Inauguració

Divendres 22 de setembre de 2023 a les 19:30h

Dates

Fins el 23 de desembre de 2023

Espai

Sala Berta Casas

Horaris

De dilluns a divendres: De 9h a 21h.
Dissabtes: De 10h a 13h i de 16h a 20h.

Obra

«Que estrany és que l’home hagi de ser sobre la terra, i portar una vida de tristesa, però que no abandoni el seu escabrós sender, ni s’atreveixi a contemplar sol, el seu funest destí, que no és sinó despertar»

John Keats (1795- 1821)

“He d’abandonar-me al que m’envolta, unir-me amb els núvols i les roques per a ser el que soc. Necessito la soledat per a dialogar amb la naturalesa».

Caspar David Friedrich

«Hi ha plaer en els boscos sense senders, hi ha èxtasi en una costa solitària. Hi ha la soledat on ningú s’immisceix, per l’oceà profund i la música amb el seu bram. No estimo menys a l’home, però si més a la natura».

Lord Byron

“En infinita solitud, a la vora de la mar, resulta meravellós contemplar un desert d’aigua sense límits sota un cel tancat. A aquest sentiment s’uneix la necessitat d’haver de desplaçar-se fins a aquest determinat lloc, que d’ell calgui tornar, el desig de superar aquesta mar, saber que no és possible, i advertir l’absència de qualsevol mena de vida, encara que sentim la seva veu en el rumor de les ones, en la bufada de l’aire i en el moviment dels núvols”

Heinrich Von Kleist

“Hoy como ayer, mañana como hoy, ¡y siempre igual! Un cielo gris, un horizonte eterno y andar… andar.”

​Gustavo Adolfo Bécquer​

“Quan ens trobem envoltats per un exuberant món vegetal abandonat a si mateix, quan abastem d’una sola mirada el curs vital tan diferent de diverses plantes, i fins i tot ensopeguem amb la venerable figura d’algun arbre, la durada del qual abasta segles, ens recorda aquesta vida de la Terra que compta per segles com per dies; s’apropia de nosaltres una certa serenitat en el judici, sentim temperar-se la inquietud de projectes i afanys, ens endinsem en el cercle de la Naturalesa i ens elevem sobre nosaltres mateixos”

Carl Gustav Carus

“La soledad, con sus mil rumores desconocidos, vive en aquellos lugares y embriaga el espíritu en su inefable melancolía…”

Gustavo Adolfo Bécquer

“La solitud, si bé pot ser silenciosa com la llum, és, igual que la llum, un dels més poderosos agents, perquè la solitud és essencial a l’home. Tots els homes venen a aquest món sols i sols l’abandonen”

Thomas de Quincey

Aida Pascual (Burgos)

Treballo sempre en la Natura intentant connectar el paisatge amb els sentiments de l’ésser humà, seguint els ideals de la pintura i la filosofia romàntica. La representació dels espais oberts i sense fronteres, en els que apareix l’home en la seva real insignificança, és la font de inspiració per a les meves imatges.

Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Complutense de Madrid, Aida Pascual es submergeix en el món de l’art i la fotografia en el Màster Internacional de Fotografia Conceptual i Artística a l’Escola de Fotografia Efti de Madrid. 

Ha realitzat diferents exposicions individuals i col·lectives destacant Photoespaña, la Galeria Fifty Dots a Barcelona, al Festival «Compostela Photo», Santiago de Compostela, al Fotofever, Carrousel du Louvre, Paris o al Círculo de Bellas Artes, Madrid.

Compartir: