El jove barceloní, nissaga d’artistes, debuta a la demarcació de Girona amb una exposició provocadora i plena de sensualitat

Entre les pintures de la sèrie Feroz, no es detecten ni la ferocitat ni l’inhumanitat que derivarien de la literalitat del títol. Més aviat s’hi palesa un doble impacte visual: la voracitat amb què l’artista Albert Madaula escomet l’acte creatiu, i la rotunditat d’unes creacions plàstiques que devoren la nostra mirada. La contorsió de la forma, la severitat de la línia i la vibració del color són mantres figuratius que acompanyen la predilecció de l’artista pels gèneres del retrat i el nu. L’art de Madaula és ferotge perquè és vitalista: un cant a Eros i a la intel·ligència instintiva del cos i la psique. La voluptuositat i gestualitat d’aquests subjectes abstrets de la nostra mirada ens parlen d’una dinàmica del cos, sempre provisòria i oberta, que simbolitza el caràcter irresistible dels impulsos vitals i la conjunció dels oposats d’una manera íntima i espiritualitzada. Les mateixes composicions pictòriques insinuen aquest procés dialèctic rastrejant un ampli ventall d’estils artístics: des de les siluetes fauvistes de Matisse a les policromies publicitàries de Saul Bass, de certes esquematitzacions cubistes a les pinzellades dramàtiques de l’expressionisme, del traç gràfic de Jean Cocteau a la gosadia del pop art. Amb una mascarada hedonista, Madaula desarticula les polítiques de gènere, reanimant tota forma –i cada cos– esterilitzats d’un sentit.