Arvo Pärt va néixer l’11 de setembre de 1935 a Paide, Estònia. Després dels estudis de composició a Heino Ellers, al Conservatori Estatal de Tallinn, va treballar com a enginyer de so per la ràdio estoniana. Des de finals dels anys 60, va situar-se com a compositor autònom. El seu esperit d’avantguarda a les feines primerenques així com la vessant religiosa de la seva música dels anys 70 li va causar confrontacions i censura per part dels oficials soviètics. per aquest motiu, als anys 80 Arvo Pärt i la seva família es veuen obligats a emigrar – primer a Viena i després a Berlín, on va residir gairebé trenta anys. L’any 1984 comença la seva relació creativa amb el reconegut segell discogràfic EMC Records, gravant per primera vegada Tabula Rasa. Des d’aquell moment, la seva música ha estat interpretada i registrada per les millors orquestres i intèrprets del nostre temps. L’any 2010, Pärt va tornar a Estònia on resideix en l’actualitat. ArvoPärtva obtenir reconeixement ja als anys seixanta, quan va esdevenir una de les figures de l’anomenada avantguarda soviètica. Gràcies a Pärt, diverses tècniques modernes de composició van introduir-se a l’espai musical estonià a través d’algunes de les seves composicions com Nekrolog, Perpetuum mobile, Pro et contra, i algunes altres. L’obra dramàtica Credo (1968) va ser el punt d’inflexió a la seva carrera i a la seva vida: Pärt es va retirar i va renunciar a les tècniques i mitjans de composició que havia utilitzat fins al moment. La recerca de la seva pròpia veu musical el va portar a una crisi creativa que es va allargar durant vuit anys. Durant aquest temps es va unir a l’Església Ortodoxa i va estudiar cant gregorià a l’escola Notre Dame de polifonia vocal clàssica. L’any 1976, va reaparèixer amb un llenguatge musical nou i molt original que va anomenar tintinnabuli (tintinnabulum – en llatí, petita campana). La primera peça sota aquest nou llenguatge va ser Für Alina (1976) i va ser seguida per altres composicions com Cantus in Memory of Benjamin Britten (1977), Frates (1977), Tabula Rasa (1977), Spiegel im Spiegel (1978) i moltes altres. L’obra de Pärt és rica i versàtil. Ha creat obres per a cors i orquestra, quatre simfonies i obres per a solistes i orquestra, així com nombroses

peces corals i musicals de cambra. La majoria de les seves composicions es baden en textos i oracions litúrgiques, com Passio (1982), Te Deum (1985), Miserere (1989/92), Kanon pokajanen (1997) i Adam’s Lament (2010) per citar-ne algunes. Aquest mateix any, i per iniciativa d’Arvo i Nora Pärt, va crear l’Arvo Pärt Center a la ciutat de Laulasmaa amb l’objectiu de crear i mantenir l’arxiu personal del compositor.

Contingut facilitat per Arvo Pärt Centre