Les Bernardes

Adam’s Lament

Inauguració

5 de novembre de 2021 a les 19:30h

Dates

Fins el 31 de desembre de 2021

Espai

Sala d'Actes L'Església

Horaris

De dilluns a divendres: De 9h a 13h i de 16h a 22h. Dissabtes: De 10h a 13h i de 16h a 20h.

Compartir:

El lament d’Adam és una composició per a cor i orquestra creada al 2009 pel compositor estonià Arvo Pärt sobre un text en eslau eclesiàstic de sant Silvà del Mont Athos.

Adam’s Lament fou un encàrrec conjunt de les Capitals de la Cultura Istanbul (2010) i Tallinn (2011). L’estrena va tenir lloc a l’Església de Santa Irene, que es troba dins el recinte del Palau de Topkapi d’Istanbul el 7 de juny de 2010, amb l’Orquestra Filharmònica Borusan i el Cor de Cambra de la Filharmònica d’Estònia, dirigits tots per Tõnu Kaljuste.

L’obra està dedicada a l’Archimandrite Sofroniĭ i està basada en un text de Sant Silvà. Aquest monjo de la mont Athos, mort el 1938, que va tenir com a seguidor a Sofroniĭ, qui va difondre el seu llegat per Europa traslladant-lo primer a França i més tard a Anglaterra, on va fundar el Monestir de Sant Joan el Baptista a Essex. Silvà va ser canonitzat el 1987, sis anys abans de la mort de Sofroniĭ. Els textos de Sant Silvà són poderosos testimonis de fe a través de textos senzills que sorgien de pensaments i il·luminacions que Sofroniĭ va recollir amb fervor. Adam’s Lament, és un d’ells i va ser l’escollit per Arvo Pärt per celebrar el seu acostament tant al testimoni de Silvà com per llançar un missatge al món a través d’aquest acte d’unió de dues cultures: Turquia i Estònia. Segons Pärt: «el nom d’Adam és un mot col·lectiu no només per al conjunt de la humanitat, sinó per a cada individu, sense importar el moment, temps, classe social o religió. El nostre avantpassat Adam va preveure la tragèdia humana que havia de venir i ho va experimentar acceptant la seva pròpia responsabilitat i culpa, resultat del seu acte pecaminós. Va patir tots els cataclismes de la humanitat en les profunditats de la desesperació, inconsolable en la seva agonia».

En l’apartat musical, Pärt recórrer al cor i l’orquestra de corda. Aconsegueix una sonoritat adaptada meravellosament al seu àmbit expressiu, un conjunt en el que cada espurna de matèria musical abasta una força meditativa notable. Aquesta obra, mostra fefaentment que la trajectòria d’Arvo Pärt no ha vacil·lat en cap moment i que ha aconseguit una sobrietat emocional lligada a un gest que va directe a la sensibilitat del de l’auditori.

Arvo Pärt va néixer l’11 de setembre de 1935 a Paide, Estònia. Després dels estudis de composició a Heino Ellers, al Conservatori Estatal de Tallinn, va treballar com a enginyer de so per la ràdio estoniana. Des de finals dels anys 60, va situar-se com a compositor autònom. El seu esperit d’avantguarda a les feines primerenques així com la vessant religiosa de la seva música dels anys 70 li va causar confrontacions i censura per part dels oficials soviètics. per aquest motiu, als anys 80 Arvo Pärt i la seva família es veuen obligats a emigrar – primer a Viena i després a Berlín, on va residir gairebé trenta anys. L’any 1984 comença la seva relació creativa amb el reconegut segell discogràfic EMC Records, gravant per primera vegada Tabula Rasa. Des d’aquell moment, la seva música ha estat interpretada i registrada per les millors orquestres i intèrprets del nostre temps. L’any 2010, Pärt va tornar a Estònia on resideix en l’actualitat. ArvoPärtva obtenir reconeixement ja als anys seixanta, quan va esdevenir una de les figures de l’anomenada avantguarda soviètica. Gràcies a Pärt, diverses tècniques modernes de composició van introduir-se a l’espai musical estonià a través d’algunes de les seves composicions com Nekrolog, Perpetuum mobile, Pro et contra, i algunes altres. L’obra dramàtica Credo (1968) va ser el punt d’inflexió a la seva carrera i a la seva vida: Pärt es va retirar i va renunciar a les tècniques i mitjans de composició que havia utilitzat fins al moment. La recerca de la seva pròpia veu musical el va portar a una crisi creativa que es va allargar durant vuit anys. Durant aquest temps es va unir a l’Església Ortodoxa i va estudiar cant gregorià a l’escola Notre Dame de polifonia vocal clàssica. L’any 1976, va reaparèixer amb un llenguatge musical nou i molt original que va anomenar tintinnabuli (tintinnabulum – en llatí, petita campana). La primera peça sota aquest nou llenguatge va ser Für Alina (1976) i va ser seguida per altres composicions com Cantus in Memory of Benjamin Britten (1977), Frates (1977), Tabula Rasa (1977), Spiegel im Spiegel (1978) i moltes altres. L’obra de Pärt és rica i versàtil. Ha creat obres per a cors i orquestra, quatre simfonies i obres per a solistes i orquestra, així com nombroses

peces corals i musicals de cambra. La majoria de les seves composicions es baden en textos i oracions litúrgiques, com Passio (1982), Te Deum (1985), Miserere (1989/92), Kanon pokajanen (1997) i Adam’s Lament (2010) per citar-ne algunes. Aquest mateix any, i per iniciativa d’Arvo i Nora Pärt, va crear l’Arvo Pärt Center a la ciutat de Laulasmaa amb l’objectiu de crear i mantenir l’arxiu personal del compositor.

Contingut facilitat per Arvo Pärt Centre