El títol de Once, tot rememorant el llunyà “Once upon a time” o “Hi havia una vegada”, s’instaura com l’inici d’un conte que la fotògrafa Cristina Fontsaré ens convida a contemplar. Una narrativa d’imatges fotogràfiques que, més que descriure, evoquen els enigmes de la infantesa amb l’elasticitat d’un diari íntim. Intrigada i fascinada per una quotidianitat protagonitzada per caputxetes vermelles, princeses i fades del bosc, l’artista és invocada en un món imaginari que només pot existir mitjançant el seu acord amb la ficció, on el propi joc és més real que la realitat. En aquest paradís infantil solitari i entotsolat, les metàfores visuals desvelen una etapa tenyida de melanconia, o suspensió d’un temps que tots enyorem profundament. Mentre les models s’evadeixen en la tensió dels propis cossos, gestos i mirades, les obres de Fontsaré aventuren la incipient metamorfosi de nenes a dones, amb una escenificació de l’univers sensorial i secret de la infància. L’aspecte nostàlgic, oníric i pictorialista de la tècnica polaroid reforça aquesta exploració artística de la transitorietat de la vida, i un treball gairebé sociològic, ple de matisos invisibles, que copsa la bellesa i la fragilitat del passatge vers la maduresa.