Aquest és un reportatge fotogràfic dels cítrics de Múrcia des d’una mirada readymade. Igual que va fer Marcel Duchamp amb els seus famosos objectes-trobats, aquestes aranges, taronges i llimones han estat extretes de l’horta de Múrcia i descontextualitzades del seu entorn natural per a elevar-les a objectes artístics.

Aquest tipus de pràctica és coneguda com a art objectual i va començar a principis del segle XX com una crítica a la peça artística museïtzada i sacralitzada. Trobar bellesa en les coses quotidianes és una de les majors obsessions de Cristina Navarro i, en aquesta ocasió, ha volgut focalitzar la seva acció en la seva benvolguda horta, un entorn natural ple de bellesa, en moltes ocasions, menyspreat i oblidat. 

Escultura, geometria i equilibri

En aquesta sèrie fotogràfica l’artista creat composicions escultòriques on es combinen elements naturals (taronges, aranges, llimones i llimes) amb peanyes d’escaiola. Aquestes escenes es presenten com un joc geomètric on es contraposen les peces esfèriques en un equilibri infinit sobre les sòlides i estables peanyes de guix. S’estableix així un diàleg entre l’orgànic i el funcional, entre el fluid i l’estàtic. 

Els cítrics de Múrcia com a obres d’art

Els cítrics es transformen en art en aquestes fotografies on la il·luminació és un factor clau. La llum incideix sobre els elements de manera lateral, per a proporcionar-los volum i destacar-los del fons. Els cítrics se situen sobre peanyes que els eleven i els converteixen en protagonistes de l’escena.