Les Bernardes

L’aventura de la geometria quàntica

Inauguració

Divendres 2 de febrer de 2024 a les 20h

Dates

Fins el 27 d'abril de 2024

Espai

Sala La Lateral

Horaris

De dilluns a divendres: De 9h a 21h.
Dissabtes: De 10h a 13h i de 16h a 20h.

Obra

La pintura d’en David Serra s’arrela profundament en una voluntat expressionista que projecta, no només determinats sentiments i estats d’ànim, sinó una particular mirada sobre l’existència. En la seva pintura crea ambients que modela amb pinzellades soltes i potents -amb la irrupció d’esquitxos i taques- amb un dinamisme vital i amb un marcat colorisme, però també amb moments de blanc, negre i grisos.

La llibertat expressiva constitueix una constant presència en les seves obres, que l’artista converteix en l’eina per reflexionar sobre qüestions de caràcter inefable. De l’obra d’en David Serra, en el seu conjunt, podem dir que constitueix una reflexió esclatant a l’entorn de la vida i de la complexitat del que ens envolta.

L’abstracció es va imposar en el llenguatge pictòric de l’artista a partir del 2009, encara que havia fet la seva aparició ja en el 2002. En les obres més recents (2023), centrades en la geometria quàntica, es manté aquesta dinàmica. Les pinzellades soltes i amples despleguen l’esclat cromàtic i formal d’un discurs de sinuositats que formen variacions de geometries irregulars. D’aquest intens joc creatiu va emergint l’energia i la passió de l’artista. De vegades, també, s’imposa una meditada contenció, i el blanc i el negre dominen algunes  de les teles.  De la geometria quàntica l’artista  ha après que la matèria no és contínua (com l’univers), i que, lluny de la idealització platònica, està sotmesa a la tetra-dimensionalitat. Així desenvolupa diverses variables geomètriques en les quals l’amplada, l’altura i la profunditat (les tres dimensions espacials) són sacsejades per la dimensió temporal, en l’àmbit d’un univers en transformació, dúctil i canviant.

Miquel Bardagil

David Serra Alberch (Girona, 1947)

Vaig néixer a Girona, però de seguida els meus pares i jo ens vam traslladar a un poblet del Pirineu on el meu pare exercia de metge. No vull deixar de dir, però, que tota la meva família materna eren gironins. El meu besavi va ser director de la fabrica tèxtil Coma Cros i el meu avi va fundar una foneria on construïa tot tipus de maquinària, inclús motors per a vaixells, es deia: Talleres de construcción y fundición, Salvador Alberch.

Al llarg de la meva infància, vaig viure en molts llocs diferents, però sempre patint llargues i doloroses malalties. Als 16 anys vaig guanyar un primer premi de pintura ràpida en un dels concursos més importants de Catalunya: El mercat del Ram, de la ciutat de Vic. També em vaig matricula a l’acadèmia Sant Jordi de Belles Arts, però no vaig poder anar-hi gaire temps, ja que treballava en un fàbrica que feien mobiliari barroc al carrer major de Sarrià de Barcelona. Vaig viure bastant temps a la Patagònia argentina, a San Martín de los Andes, on gràcies a l’esquí vaig poder subsistir i pintar. Allà vaig conèixer un artista austríac, Gunter Blaas, el qual va guanyar una biennal de Sau-Paulo. A principis dels anys 90, vaig tenir la fortuna, fortuna que vaig compartir amb la meva companya Anna, de poder viure en una caseta de conte de fades molt a prop del cràter del volcà Poàs, a Costa Rica. Allà hi vam viure dos anys, i vaig pintar els colors ardents que els crepuscles ràpids del tròpic decoren el final de tots els dies. També la vivència dels terratrèmols, que amb les seves sacsejades t’estimulaven totes les artèries, van ser unes experiències inoblidables. Després vaig conèixer Miami i Nova York abans de retornar al vell continent. L’impacte d’aquestes dues ciutats, sobretot la de Nova York, va ser tan gran, que novament hi vaig retornar el 1995, però no sense fer abans una petita estada novament a prop del nostre volca Poàs.

La meva vida a EUA amb l’Anna va durar 8 anys, i van ser molt apassionats i molt viatjats: Nou Mèxic, Utah, Colorado, el Gran Canyó, Kansas, Arkansas, Arizona, Pensilvània, Nova York, etc. A Miami van ser quatre anys i mig, i hi vaig conèixer molts artistes sud-americans, amb els quals vaig poder contrastar experiències i també aprendre moltes coses. Deixar aquell paradís per tornar cap a casa, al vell continent, per a mi va ser molt difícil, encara n’estic enyorat. L’adaptació va ser molt complicada i prefereixo passar-la per alt. Ens vam instal·lar en un poblet: Sant Bartomeu del Grau, en una casa al camp propietat de la família.

Compartir: