Massegú sempre ha apostat per la integració de totes les arts, però el seu discurs es va fer més explícit a partir de l’últim disc de Unamentlentaeminentalimentalentenimentilamenta Pulpopop, el doble (Discmedi, 2019), que el mateix any es va complementar amb la pel·lícula Katartist, dirigida per David Sánchez i protagonitzada per Massegú. La pel·lícula és un punt de trobada inquietant entre el teatre, la dansa, la pintura, la poesia, l’escultura, l’arquitectura, el land art i la música, amb la decadència com a rerefons. A la Casa Museu Edgar Massegú hi ha unes 300 obres —pintures, dibuixos, escultures, instal·lacions, etc. — repartides, literalment per tot arreu, inclòs el congelador de la cuina, d’on l’artista treu, com qui no vol, un parell de peces que, amb el gel, van adquirint noves textures i tonalitats. Al llarg de la visita, hi ha nombroses escultures, moltes de les quals estan fetes amb elements reciclats –la consciència ecologista de Massegú surt a la llum tot sovint, com el seu sentit de l’humor– i les de gran format, es concentren a l’ampli pati de la Casa Museu. Fins i tot, una galeria d’art i un espai de recepció, als baixos que ocupava l’antiga peixateria del poble. Però l’artista vol que casa seva sigui sobretot ―un espai viu, en contínua renovació‖, on passin moltes coses, com ara concerts acústics o petites accions de dansa contemporània, i es creïn sinergies entre artistes de diferents disciplines. Edgar Massegú vol convidar el visitant a reflexionar, amb un somriure, sobre aspectes més profunds, com ara les connexions ―entre el que és micro i el que és macro, tot el que l’ull no pot veure a simple vista‖, però també sobre el canvi climàtic o els límits de la democràcia. Art i vida.

Fragment de l’article de Xavier Castillón publicat a El PuntAvui el 9 de juliol del 2020