Inauguració
5 de febrer de 2021 a les 12:00h
Dates
Fins al 30 d'abril de 2021
Espai
Sala La Talaia
Horaris
De dilluns a divendres: De 9h a 21h.
Dissabtes: De 10h a 13h i de 16h a 20h.
Empúries, Mirall de Catalunya
5 de febrer de 2021 a les 12:00h
Fins al 30 d'abril de 2021
Sala La Talaia
De dilluns a divendres: De 9h a 21h.
Dissabtes: De 10h a 13h i de 16h a 20h.
Amb el suport del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i del Departament de Cultura. Museu d‘Arqueologia de Catalunya.
Durant segles enterrada, a principis del s. XX es comença a excavar amb certa exhaustivitat la ciutat Greco-Romana originalment situada entre les desembocadures del Ter i el Fluvià. No havien estat poques les prospeccions i els espolis dels busca-tresors locals, que aprofitaven els dies de pluja per veure què aflorava espontàniament del sòl… però Empúries no era Pompeia, i les prospeccions de 1846 l‘havien declarat un jaciment menor. A mesura que s‘anessin desenterrant les seves pedres, la inspiració que produeix el passat remot estimularia la imaginació de viatgers, polítics, artistes i escriptors. La industrialització del s. XIX havia fet que Catalunya s‘enriquís suficientment com per poder comprar-se un passat. A la Nacionalitat Catalana, un llibre d‘extraordinària difusió en el moment de la seva publicació (1906), Enric Prat de la Riba havia assenyalat que el que feia únic el principat en relació a la resta de la península eren les seves arrels gregues. Una capa més de vernís, i del bo. Sota la seva presidència de la Diputació de Barcelona, el 1907 la Junta de Museus compra els terrenys del jaciment per salvaguardar-los, de la mateixa manera que poc després es preservaran les peces clau del romànic, el segon pilar on descansaria la seva idea d‘identitat catalana. Josep Puig i Cadafalch, especialista reconegut en romànic i director de les excavacions d‘Empúries, havia de tenir un paper destacat en aquest procés, i més després de la mort prematura de Prat el 1917.
La fascinació per Grècia estava condicionada per la formulació del Noucentisme per part d’Eugenid’Ors, qui amb les seves gloses exaltava les troballes arqueològiques que havien d‘ajudar a retrobar el seny a la Catalunya convulsa de la Setmana Tràgica. Així apareixen l‘escultura d‘Esculapi i la testa de Venus (que potser era de Diana, o avui, d‘Apol·lo),les quals van fer prendre‘s més seriosament un jaciment que semblava ser més Pompeia del que s‘havia pensat. No ho va acabar essent, però va servir d‘inspiració a l‘empordanès Francesc Cambó per finançar la Fundació Bernat Metge, de la mà de qui potser va ser el més peregrí de la bellesa de tots els noucentistes, Joan Estelrich. La Bernat Merge, dedicada a la traducció dels càssics al català, té Esculapi com a símbol.
Va servir també a peregrins de l‘arqueologia, com Adolf Schulten, que com un Schliemann de l‘Oest, es va desviar cap a la península ibèrica en busca de Tartessos i de camí va quedar fascinat per Empúries, potser més pel paisatge i la gent que per l‘arqueologia. Tornant de Numància el 1905 va determinar que la muralla tinguda per ibèrica era, en realitat, romana.
Joan Crexells, noucentista avançat, que ja havia superat al mestre d‘Ors i no volia que li donessin gat per llebre ni Maurras per Tucídides, va posar fre a la sobre- fascinació pel classicisme. Proposava anar als clàssics directament, sense mediació afectada per causa d‘una admiració mimèticament adoptada dels francesos. Recomanava, cada dia per esmorzar, unes pàgines de Tucídides. Però Crexells va morir als 30 anys perquè li van extirpar el ronyó equivocat, deixant així orfe una trajectòria que hagués pogut seguir el noucentisme. Una trajectòria que va voler recuperar el filòsof Xavier Rubert de Ventós el 1992 amb la cerimònia d‘arribada de la flama olímpica. Des d‘Empúries fins a Montjuic, hi ha una història d‘hel·lenització frustrada que algun dia s‘haurà de redimir amb una fuga cap endavant, encara que sigui per motius purament estètics, els mateixos motius que movien a l‘anti-noucentista Josep Pla – ja que el paisatge emporità posseeix una bellesa de pedra picada, i això no ho mou ningú.
JORDI DÍAZ ALAMÀ Trencadís Inauguració Divendres 22 de setembre de 2023 a les 19:30h
ARMANDO LAVADO Delirantismes Inauguració Divendres 22 de setembre de 2023 a les 19:30h Dates
JORDI DÍAZ ALAMÀ La contemplació silenciosa dels boscos Inauguració Divendres 22 de setembre de
JORDI DÍAZ ALAMÀ Rèquiem Inauguració Divendres 22 de setembre de 2023 a les 19:30h
CRISTINA NAVARRO </h2 > Si volse a retro Inauguració Divendres 22 de setembre