Les Bernardes

Haikús visuals

Inauguració

10 de setembre de 2021 a les 19:30h

Dates

Fins el 20 d'octubre de 2021

Espai

Sala d'Actes L'Església

Horaris

De dilluns a divendres: De 9h a 13h i de 16h a 22h. Dissabtes: De 10h a 13h i de 16h a 20h.

Compartir:

Poesia i pintura són dos camins indestriables de la seva personalitat. Si la poesia és “combat” i “cos”, la plàstica és composició, nus, gest en moviment, que travessa l’espai com la paraula llisca sobre el blanc del paper. Aquests collages sobre blau envoltats de negre esdevenen traços lírics fets de fragments d’estampacions de gravat, ordenats intuïtivament en espais plens i buits. Cal·ligrafies gestuals sobre espais siderals, irreals, de somni, en què compta el fragment, el ritme, la deconstrucció.

La seva precisió i alhora simplicitat els relaciona fàcilment amb els valors orientals del buit i el silenci. Com en els haikús que escrigué, la pausa llarga en la lectura esdevé silenci, però també espai plàsticament buit,

talment com si d’una escultura es tractés. Tanmateix, hem relacionat haikús escrits amb aquestes composicions visuals i hi hem cercat una balança conceptual equivalent.

Aquests collages austers busquen la complicitat de l’espectador i/o del lector, perquè poden ser llegits com a haikús visuals o signes poètics. Aquella abstracció lírica que iniciaren Kandinski i Klee és esmenada aquí per aquestes composicions d’arrel oriental, que surten del seu jo poètic, existencialista i humanista, com un paisatge visual que es troba amb l’haikú per la seva extrema austeritat com a forma poètica.

Com en un mirall de dimensions còsmiques, l’espectador s’hi veurà reflectit, empès a projectar-hi la pròpia imatge i quedarà encerclat en el buit, embolcallat d’un nus visual capaç de donar sentit a una nova experiència, unida d’una banda al pinzell i d’una altra a la paraula.

Pilar Parcerisas

Felícia Fuster (Barcelona 1921 – Paris 2012). Estudià a l’Escola Massana i a Llotja, i s’interessà pel vitrall i les arts decoratives. El 1947 exposà a la galeria Syra i el 1950 se n’anà a París. Hi desenvolupà una obra plàstica i literària com a poeta, narradora i traductora. Ha publicat entre altres Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984), Aquelles cordes de vent (1987), I encara (1987), Versió original (1996), Sorra de temps absent (1998) i Postals no escrites (2001). Traduí del japonès una antologia de Poesia japonesa contemporània (1988) i Obra negra (1984) de Marguerite Yourcenar.