Som; i tanmateix com semblem, com ens projectem vers l’atre? Som potser màscares infinites que amaguen la profunditat del nostre ésser?

Dotat d’un mestratge tècnic i comunicatiu envers el mitjà fotogràfic -que el distingeixen com a director de l’Escola Multifotos de Girona- Lebail insta la fotografia a copsar la psique humana, o aquella part inafable de l’ésser, mitjançant la gestualitat i la postura d’uns cossos que poden ser, successiva o conjuntament, ritme de formes, al·lucinació mimètica, volum orgànic, equilibri tens de masses, joc ambigu de desdoblament o origen d’una energia centífruga que els vincula amb el món infinit de les simetries o desporporcions de l’existent.