Amb l‘efecte d‘unes imatges ajagudes sobre un fons que les esbalma, tenim davant el ferm encegador d‘un món estampat, allisat en pa d‘or. Una llum travessa la quietud de cada imatge. Vistes de pla sobre una taula les imatges desprenen una lleu resplendor. No són doncs aquestes unes imatges cobertes

d‘or com les figures arcaiques sinó que l‘or les reflecteix, les encén i les encega. Santes onades, santes roques, sants arbres i sants núvols invocats, potser, amb el mateix fervor primitiu, però que es manifesten tot just amb l‘or guardat a dins. No sé si no podríem dir que l‘or afigura les imatges a la manera d‘unes estampacions de llustrina i espai lluent que despleguen bromeres i roques, ramatges i núvols com unes fervoroses litúrgies de la llum. A tot això, no cal insistir fins a quin punt, ara més encès de tendre que va, ara més carbonós d‘haver brillat massa, l‘or és un suport intrigant. Certament, en la mesura que la intensitat visual s‘hi enfonsa i, tot i enfonsar- s‘hi, no acaba mai de tocar fons, costa de mantenir segurs els nostres ulls, els nostres peus, en un suport així. D‘una banda, en la refulgència d‘una impressió en pa d‘or l‘efecte de veritat i l‘efecte d‘irrealitat es potencien. De l‘altra, la dauradura actua com un fons tan transparent al pas i a la mirada que amenaça insistentment de submergir- nos. És ben real, en cada imatge, l‘efecte de mirar a través de la imatge la mateixa imatge. Com per una llum de fang, per una llum feta de fang, amb el grau precís de transparència de l‘aire per la llum que s‘hi entreobre, la mirada camina i camina. Sobre uns marges d‘indeterminació es despleguen unes escenes cada vegada més nítides. El més petit detall assoleix un brunyit rutilant de llum i quietud. Carner ho diu: «la terra enlluerna de la claror del cel». No sento el vent, però en fa. L‘or ja és quasi tot blau. Ara veig els arbres, amb una llum d‘on surten i un foc on cremen, com si sol i llavor es barregessin dins seu, i veig també onades, roques i núvols com unes ombres amb fons de llum: com una radicació i una radiació dels fons respectius cap a l‘observador que hi transita. És un efecte que no sé explicar d‘altra manera que amb la imatge d‘un or de mina a punt de guanyar les formes exteriors. Als retaules del set-cents passa el mateix.

Perejaume