Tot el món, totes les nostres vides, estan plenes de fronteres!

Crec que les meves primeres impressions i presa de consciència de que hi havia “un altre costat” són de quan de petit anava caminant a l’escola i vorejava unes parets altes rematades amb uns trossos afilats de vidre incrustats en el ciment. Sempre em varen impressionar. La continuïtat del mur es transformava en una línia que separava un costat (on jo estava) de l’altre. Ja tenia a la ment FRONTERES.

Aquest concepte s’ha anat ampliant: n’hi ha de comunicació, de llenguatge, territorials i físiques, fins arribar a una infinitat de matisos. Aquesta exposició pretén ser una resposta plàstica que ens faci reflexionar sobre aquesta paraula tan excloent.