El món de princeses i prínceps vist des d’un punt de vista més cru i dur i com els somnis moltes vegades no es fan realitat

Pot un somni fer-se realitat si li ho demanes? Li preguntava Blancaneu al pou dels desitjos en el film de 1937. Walt Disney, el seu creador, responia: perseguir un somni és fer que es compleixi. Però cap d’ells ens va advertir que els somnis romàntics i amb final feliç es reserven a princeses i prínceps, fades i herois; mites populars que, des d’antany, s’enganxen als murs de les habitacions infantils perquè els seus dolços somnis avivin els nostres. Gran absurd que el seu privilegi estimuli desitjos ficticis que tantes vegades s’esgoten en el drama. L’artista mexicà José Rodolfo Loaiza qüestiona en la seva pintura la realitat espectral d’aquests somnis, i el visible desencís que se’n desencadena quan freguen allò que és humà; perquè al segle XXI, la circumstàncies d’aquell anhel melós de Peter Pan, Bella o la Ventafocs s’esvaïren. Amb una manipulació irònica i crítica, i tanmateix irreverent i reflexiva, Loaiza recrea l’estil original de l’animació Disney per transgredir-ne la iconografia infantil i possibilitar nous escenaris. De la mirada sociològica que l’artista llança a l’imaginari disneyià, n’emergeixen els símptomes patològics del somni capitalista contemporani.