Necessitem que ens fereixin, és així… Fins a quin punt no serem capaços de reaccionar…? Qui, de moment, s’atreveix a ensenyar el rostre de la veritat, els rostres dels més desvalguts…? Salt, poruga, l’amaga perquè té por de desvetllar el monstre que hi ha al darrere. Però en José ho explica molt bé…I això fa emocionar. Emocions directes i sinceres, veritats que et miren als ulls i a l’ànima. A les 8 del matí, quan entra a treballar, alguns ja l’estan esperant a l’entrada amb allò que han pogut recollir durant la nit. Potser en faran 5 euros, i estan contents, perquè amb allò podran menjar, fumar,… Solitaris, aventurers, mutilats, desorientats, visionaris rebels, sense sostre… En José els hi ha posat de nom Plató, Virtus…, petits univers que no necessiten res més. Viuen el dia a dia. Salt els permet un sosteniment a canvi del que són les deixalles dels altres… Metodològic, experimentat, abans de posar-se a fer la seva pròpia jornada de treball, en José sap que aquest el millor moment per a demanar-los un retrat, de robar-los un tros de la seva ànima per a que quedi fixada en el sensor de la seva càmera que ja se sap la feina de memòria perquè ha explorat els rostres i les ferides de la pell dels qui conformen aquest univers mític que la vida i el relat del nostre fotògraf els ha assignat. Ell està convençut de que el seu el viatge el portarà a un port segur després de matar la quimera. José Ruz és un fotògraf privilegiat. És així com se sent perquè fa la fotografia que més el satisfà i que més el completa: el retrat directe de les persones que, dia a dia, acudeixen on ell treballa, amb l’aspiració que puguin contenir un relat sincer, el més allunyat del retoc possible. Aquest jove gironí, dibuixant i fotògraf autodidacta en els seus inicis, va acabar de polir aquesta vocació a través del Diploma d’Especialització Fotogràfica i el Postgrau de Fotografia Creativa de l’ERAM, on va destacar pel seu projecte ―Alien Fan Scratch‖. Des de la proximitat i el contacte que li permet aquest entorn i amb la complicitat absoluta dels retratats, el seu treball està agafant un volum important que ja està començant a depassar la curiositat i l’anècdota en la seva incursió a Instagram, per a convertir-se en teoria. Un dels mèrits més evidents i que li permet obtenir aquests bons resultats és haver aconseguit aquest clima de confiança, el que atorga a les fotografies una petjada sincera, directa i colpidora. Segur que hi té molt a veure el seu mètode de treball que parteix de la seva Canon digital i un senzill objectiu de 50 mm, i de compartir els resultats amb els retratats a qui els regala algunes còpies. Un mètode senzill, aparentment, amb un resultat complex, definitiu i, senzillament, superb.