Amb motiu del centenari de la mort del terrassenc Josep Oller, que va morir a París el 1922 i va ser enterrat al cementiri de Père-Lachaise. A la tomba hi ha escrit: ―La seva intel·ligència igualava el seu cor». 

A partir d’un plantejament que posa en relació les diferents disciplines, els espais estaran dedicats al món de Josep Oller com a empresari que transforma els guanys econòmics en un món màgic per la diversió parisenca, i volem obrir les diferents perspectives (espectacles de circ, música, cabaret i parc d’atraccions, amb la creació alhora d’un centre de salut) a manera de cartografia sobre tot el què va fer: creà el sistema d’apostes Pari-Mutuel el 1867, les Fantaisies Oller, La Bombonnière, el Théâtre des Nouveautés, inaugurà l’hipòdrom Saint-Germain el 1882, la Grande Piscine Rochechouart (1885), Le nouveau-cirque l’any 1886, el primer parc d’atraccions Montaignes Russes el 1887, va ser co-fundador del Moulin Rouge el 1889 amb Charles Zidler a la plaça Blanche del barri de Montmartre, dels Jardins de París el 1892 i la seva darrera invenció quan obre l’Olympia el 1893 amb un museu de figures de cera al soterrani i amb actuacions com la Bella Otero. De fet, Oller era una persona més d’idees que de gestió i quan posava en marxa un tema, aviat buscava en qui delegar, excepte en un dels projectes que el van mantenir més ferm, quan tira endavant els Jardins de París, al costat dels Camps Elisis, amb representacions de comèdies, revistes, pantomimes, quadres andalusos… 

Explorarem la seva relació amb Toulouse-Lautrec (1864-1901) i Jane Avril (1868-1943), la ballarina de can-can que apareix en els cartells publicitaris del pintor, encarregats, en gran part per Oller, en el que l’amistat té com a fons l’escenari del Moulin Rouge. 

Biografia de Josep Oller

Fou un empresari català establert a París. És l’artífex de la mítica sala d’espectacles parisenca Moulin Rouge, de la sala Olympia i fou el primer a aplicar a França el Pari-Mutuel, un sistema d’aposta entre més de dues persones que s’usa sovint a les curses de cavalls. Els seus pares, Francesc Oller i Teresa Roca, empresaris tèxtils de Terrassa, van emigrar a França quan Josep Oller encara era un nen. No obstant això, son pare l’envià a Bilbao, el 1856, per realitzar els seus estudis universitaris de comerç i aprendre el castellà, ja que a casa només es parlava en català. Allà va aficionar-se a les baralles de galls i començà la seva carrera com a corredor d’apostes. Posteriorment, tornà a París per treballar a l’empresa familiar. 

A principi dels anys 70, del segle XIX, es va traslladar a Londres durant una temporada per evitar la guerra francoprussiana. Allà va entrar en contacte amb el món de l’espectacle. De nou a París, a partir de l’any 1876, Oller virà la seva atenció cap a la indústria de l’espectacle i esdevingué un reputat empresari teatral. Primerament, inaugurà diverses sales d’espectacles a París juntament amb altres personalitats del sector: Fantaisies Oller, La Bombonnière i el Théâtre des Nouveautés. Alhora va iniciar altres projectes, com un criador de cavalls de pura sang, l’hipòdrom de Saint-Germain (1882) o el gimnàs Grande Piscine Rochechouart (1885), una piscina coberta de 600 metres quadrats al centre de París amb 500 cabines, gimnàs i sauna per la que 51 

van arribar a passar 25.000 persones anualment. També va inaugurar el Nouveau Cirque (1886) una gran pista d’espectacles de circ que podia convertir-se en una piscina amb números de dansa aquàtica. 

La nit abans que s’inaugurés l’Exposició Universal de París de 1889, el 6 d’octubre, Oller inaugurà el famós Moulin Rouge a la place Blanche del barri de Montmartre, associat amb Charles Zidler. Joan Oller, germà del propietari, n’esdevindria el director i Henri de Toulouse-Lautrec, gran amic d’Oller, un dels dissenyadors de cartells.