Balthus fou un pintor francès, autor d’una obra personal, senzilla, de figures realistes i amb un ritme personal i una atmosfera surrealista i misteriosa (encara que el tema fos quotidià). Nasqué el 29 de febrer del 1908 a París. D’origen polonès, el seu nom real era Balthazar Klossowski de Rola. El seu pare fou l’historiador de l’art i pintor Erich Klossowski. Durant la Primera Guerra mundial es refugià amb la seua família a Berlín. Quan els seus pares se separaren, es traslladà amb la seua mare a Suïssa, on el poeta Rainer Maria Rilke li féu de pare, i el 1921 li publicà una col·lecció de les seues aquarel·les en el llibre Mitsou: quarante images par Balthusz.

El 1924 tornà a París per pintar. Autodidacte, fou instruït per Pierre Bonnard, amic de la família. Començà amb un estil postimpressionista i es dedicà a l’estudi dels grans mestres de la pintura com Nicolas Poussin, Tommaso Masaccio i Piero della Francesca, que copiava al Museu del Louvre. Féu la seua primera exposició el 1934, a la galeria Pierre de París. Als anys cinquanta, ja era un pintor de prestigi i plenament consolidat. Fou amic d’Antonin Artaud, André Derain, Alberto Giacometti i Joan Miró. Es casà amb Antoinette von Wattenwyl el 1937, de qui se separà. Posteriorment es casà amb Setsuko Ideta, que conegué en un viatge al Japó el 1962.

El 1953 abandonà París i es traslladà al castell de Chassy de Morvan, que va comprar i restaurar, on començà una etapa dedicada sobretot al paisatge i que evolucionà cap a una pintura més madura i personal, d’una absoluta senzillesa representativa. Balthus també féu decorats per a obres teatrals, com L’Etat de Siège d’Albert Camus (1948), Le peintre et son modèle de Boris Kochno (1949) o Delitto all’isola delle capre d’Ugo Betti (1954). André Malraux el nomenà director de l’Acadèmia de França a Roma, a la vil·la Mèdici de Roma (1961-1976). Durant aquest període, emprà una tècnica en la representació de les seues figures que recordava els frescos renaixentistes. Quan el 1977 abandonà la capital italiana, s’instal·là a La Rossinière, al cantó suís de Vaud, on s’estigué fins a la seua mort.