La primera menstruació és un punt d’inflexió per a totes les dones del món. Al Nepal, l’entrada a la pubertat està enllaçada amb una pèrdua de puresa

La primera menstruació és un punt d’inflexió per a totes les dones del món. Al Nepal, l’entrada a la pubertat està enllaçada amb una pèrdua de puresa. Segons l’hinduisme, la menstruació és un càstig dels déus pels pecats que han comès les dones. En les àrees rurals, les dones menstruants són forçades a exiliar-se durant una setmana, una pràctica coneguda com a Chhaupadi Partha. Quan estan en el seu període no poden entrar a les seves cases, visitar els temples o cuinar. A vegades, ni tan sols se’ls hi permet mirar o parlar amb cap home.

Desenes de dones i nenes han mort en els últims anys a causa de seguir aquesta tradició, tot i que la pràctica ja va ser prohibida pel Tribunal Suprem l’any 2005. Les dones corren constantment el risc de ser mossegades per animals o asfixiades pel fum del foc, en els espais menstruants on pràcticament no hi ha ventilació. Encara que aquestes restriccions han existit durant les dècades, la societat està canviant. En agost de 2017, per primera vegada en la història, el país va penalitzar l’aïllament de les dones menstruals amb una sentència de tres mesos de presó o una multa de 3.000 rupies (30 dòlars), per a qualsevol persona que obligués a una dona a seguir la pràctica. A Katmandú, una nova generació de joves està reinventant les tradicions, fent-les seves. Algunes dones de les zones rurals han començat a qüestionar-les i s’han convertit en activistes. Un nombre creixent d’aquestes i aquests líders estan empoderant a les dones de les àrees rurals i ensenyant-los sobre higiene menstrual. Algunes organitzacions ja hi han aconseguit alliberar alguns pobles de la pràctica.

El maig del 2018, es va celebrar per primera vegada a Katmandú el dia de la higiene menstrual amb el tema «L’educació sobre la menstruació canvia tot». «Des que era una nena ho tinc clar, no anava a seguir la mateixa tradició que la meva mare i les meves germanes», diu Radha Paudel, activista menstrual de Nepal i autora. «Estic segura que la solució està en l’educació i en els més joves, i que a poc a poc ho aconseguirem».

Maria Contreras Coll

Maria Contreras Coll és una fotògrafa documental i fotoperiodista independent centrada en qüestions de caràcter sociocultural i en la lluita pels drets de les dones. Actualment està basada a Espanya i Nepal. Després de graduar-se en Belles Arts a Barcelona, va cursar un postgrau en fotoperiodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona com a una de les millors alumnes. Va passar els dos anys següents fotografiant aspectes íntims i personals sobre la crisi dels refugiats a Europa, viatjant i vivint en zones afectades, com l’enclavament espanyol de Melilla, Grècia, França, Alemanya o el Marroc. Després es va mudar al Nepal l’any 2017 per treballar en un projecte sobre els drets de les dones. La seva feina ha sigut publicada a la Al Jazeera o GEO entre altres. És professora convidada a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha exposat a ciutats com Dubai, Londres o Barcelona. Recentment, he estat seleccionat pel Women Photograph Mentorship i per assistir al XXXI Eddie Adams Workshop a Nova York.

La Maria està especialment interessada en qüestions de gènere i en com les dones estan transformant estructures socials que fins ara se’ls hi han imposat. És membre de Women Photograph i de Photographic Social Vision.