L’atreviment de la crítica d’art Mery Cuesta de fer el salt com a artista amb els seus primers dibuixos atrevits i provocadors

Irreverent, irònica i iconoclasta, Mery Cuesta s’atansa al món artístic i cultural amb les ungles esmolades i la tintes ben carregades: els circuits de l’art, la crítica musical o la cultura popular, cap de les inconsistències i contradiccions del circ que anomenem contemporaneïtat queda sense el seu retrat àcid i agut als còmics presentats en aquesta exposició. Titulada amb el mateix nom d’una de les galeries inventades –o no tant– en les seves vinyetes, Sala Debacle és la primera mostra en solitari d’una artista fins ara més coneguda com a comissària i crítica d’art. Alhora, és la constatació que mitjançant l’humor i el còmic també es pot teoritzar. Compte amb els seus traços i les seves bafarades, perquè, sigui amb l’escatologia aplicada, la clatellada intel·lectual o el feminisme càustic, Mery Cuesta perfila amb molta cura els seus objectius.

Mery Cuesta (Bilbao, 1975) és crítica d’art, comissària i dibuixant. Escriu al “Cultura/s” de La Vanguardia, entre d’altres publicacions. Com a comissària, els seus projectes tracten l’anàlisi de la cultura popular, el funcionament de l’art contemporani i l’outsider art: destaquem Quinquis de los 80 (CCCB i La Casa Encendida, entre d’altres seus) o Bàlsam i fuga (CaixaForum Barcelona). Es la comissaria del Pavelló Català de la Biennal de Venècia 2017. Directora del Màster en Il·lustració i còmic d’Elisava, la seva pràctica en l’àmbit del dibuix i el còmic com a teòrica, docent i autora se centra en la fusió entre llenguatge còmic i crítica cultural. Ha publicat en revistes com Mongolia, així com tres novel·les gràfiques –Caída y auge de Antxon Amorrortu, per exemple– i l’assaig-còmic La Rue del Percebe de la cultura y la niebla de la cultura digital.