Concepte creatiu sobre uns rostres que estan al marge d’allò físic i habitual que per a l’autor tenen una “bellesa misteriosa”

Pol Gorezje presenta un grup d’éssers extraviats, solitaris i aïllats. La “no visió” que caracteritza aquesta sèrie de personatges de perversa elegància i freda sofisticació és física, orgànica. Éssers que es revelen a la realitat optant per una “no visió” voluntària. El no visible esdevé un joc de paraules que engloba tota la reflexió de les opcions de visible i invisible que l’artista vol plantejar. El pintor també ens apropa als éssers de l’absència, als que estan al marge d’allò físic i normal, als que són capaços de veure tot allò que per a d’altres és imperceptible. En aquest diàleg d’absències i presències, de persones voltes a la realitat, a la por, al dolor, a l’horror, al buit i a la boira del grotesc ens invadeix una sensació d’extranyesa, una inquietud silenciosa, doncs és llavors quan el món no visible es manifesta i ens interroga.