Les Bernardes

La fesomia de la melangia

Inauguració

4 de març de 2022 a les 19:30h

Dates

Fins el 27 de maig de 2022

Espai

Sala Central Berta Casas

Horaris

De dilluns a divendres: De 9h a 13h i de 16h a 22h. Dissabtes: De 10h a 13h i de 16h a 20h.

Compartir:

És una artista visual (pintora i artista gràfica), afiliada al Partit Comunista d’Espanya, que es va traslladar amb la seva família a Berlín on resideix des que tenia 15 anys.

El seu pare, José Quevedo Fernández, era aviador de l’Exèrcit republicà. L’any 1939 va sortir d’Espanya direcció a França, al costat de la seva mare, però aviat va tornar de nou a Barcelona, on va romandre fins a 1942, any en el qual torna a reunir-se tota la família, aquesta vegada a Berlín, on el seu pare treballa per als nazis. L’any 1945 mare i filla tornen a Barcelona, i l’any 1952 tornen a reunir-se amb el pare a Berlín Oriental, on s’instal·laran definitivament. A Berlín Oriental estudia a l’Escola Superior d’Arts Visuals i Aplicades de Weißensee, amb Werner Klemke, Arno Mohr i Werner Wittkugel, passant després a ser alumna de l’Acadèmia Alemanya de les Arts; i treballà en una llibreria, propietat de la família.

Com a pintora es va convertir en un referent de l’Art en la República Democràtica d’Alemanya. On va exposar juntament amb l’Equip Crònica. Diverses de les seves obres han estat venudes en subhastes, incloent ‘Teixidó Betrachtung des Fisches’, venut en Schmidt Art Auction ‘Auction 42’ al 2014. La seva obra es caracteritza per usar la figura humana per crear un llenguatge visual propi mitjançant el qual convida a una interpretació reflexiva. Una constant en el seu treball és l’ús de la figura del Quixot, que posa en relleu la importància de la literatura com a font d’inspiració de la seva obra, com mostra a les il·lustracions i gravats inspirats en la novel·la ‘Cassandra’, de Christa Wolf. En les seves primeres obres es plasma la malenconia del sentiment de desarrelament dels exiliats a les seves ciutats d’acolliment, són exemples d’això les seves obres: ‘Els paisatges plujosos’ i la sèrie ‘Cap i mans’.

L’any 2006 va exposar la seva obra per primera vegada a Catalunya. A més de pintora, va escriure un llibre, al costat de Mercedes Álvarez, l’any 2012, publicat pel Muséu del Pueblu d’Asturies, FMCE i UP, Ayuntamientu de Xixón; titulat ―Llejanía. La proximitat de l’oblidat‖.

Va ser guardonada amb el Premi Goethe, concedit per l’Ajuntament de Berlín Est l’any 1983.