Un experit un xic llunàtic del bosc a través d’unes imatges que el fotògraf vol que es mirin amb estimació a la vida i a la natura.

Sabia que hi ha molts tipus de bosc, però llegint un llibre de llunàtics (gràcies Robert per tenir les teves dèries i saber-les compartir i comunicar) he descobert que n’hi ha de dues classes bàsiques, diria que d’essencials, «el bosc plantant amb regle i el brotat com qui no vol la cosa». En la fotografia també podria fer-ne dues classes bàsiques: les més elaborades que viuen amb la idea de semblar el més reals possible i les que busquen commoure sense cap pretensió de realisme absolut.

En el bosc ens agrada quan està ordenat «resulta més agradable, fins i tot més esvelt i formós, però era fet d’artificis». En la fotografia passa quelcom semblant quan un compleix totes les regles que t’ensenyen quan s’està aprenen o quasi tot té un lloc i un espai. Aquesta també és una imatge esvelta i formosa, però també mostra un cert artifici. El bosc natural, tal com raja, «és desordenat, caòtic, esgarrifós i maldestre». Vull pensar que aquests fotos i imatges que he fet al llarg d’un temps tenen un esperit desordenat, caòtic, esgarrifós i maldestre. S’acosten molt més al bosc imaginari, il·lusionant d’un esperit un xic llunàtic.

Ben sovint quan anava a fer aquestes fotografies hi anava sol, però el meu diàleg bàsic era amb el bosc, amb l’arbre i amb la floreta. N’he fet, està clar, de «correctes», però les que vull mostrar-vos són les que m’han fet sentir com podia abraçar, emportar, dialogar amb la natura … i, segurament, no n’era conscient. He hagut de trobar un altre llunàtic per adonar-me que ha estat un gran plaer per a mi convertir el bosc ordenat en sentiment i emoció que sempre és i serà tal com raja.

Ara només us demano que no només ho mireu amb els ulls de la cara i de la correcció estètica, mireu-ho, si us bé de gust, amb els ulls dels sentiments, de l’estimació a la vida i a la natura.