Les Bernardes

PETE SANS

Cadires

Inauguració

10 de setembre de 2020 a les 20:30h

Dates

Fins al 30 d'octubre de 2020

Espai

Sala sant jordi

Horaris

De dilluns a divendres: De 9 a 13h i de 16 a 22h. Dissabtes: De 10 a 13h i de 16h a 20h.

Compartir:

L’únic responsable de la creació és la ment i la inspiració que poden aparèixer a qualsevol lloc i en qualsevol moment

No existeixen els espais creatius, els estudis i els tallers. L’únic responsable de la creació és la ment i la inspiració que poden aparèixer a qualsevol lloc i en qualsevol moment. Cadires neix en un espai imprevist, en una taula un cop s’ha acabat de menjar i comença la conversa. Les sobretaules poden ser llargues i, per aquest motiu, aprofito el que tinc al davant –taps de cava– per jugar-hi i manipular el fil metàl·lic entre els meus dits. Llavors, degut a la meva trajectòria professional, afloren cadires, seients petits on mai ningú s’hi podrà seure. El resultat és mínim, però la maqueta és a mida real. És el joc a l’inrevés.

Pete Sans neix a Barcelona el 1947. És un dissenyador creatiu i carismàtic que prefereix definir-se com a escultor o dibuixant de mobles, i la seva actitud d’artista lliure de les pressions de la indústria li ha permès deixar la seva empremta particular en el panorama del disseny i obtenir destacats premis nacionals i internacionals. Fill del polifacètic pintor, dissenyador i interiorista Jaume Sans, Pete Sans s’educa en un ambient vinculat a l’art, l’arquitectura i la cultura de la ciutat de Barcelona. Després d’haver-se dedicat un temps a la pintura, el 1971 obre un estudi de disseny gràfic i inaugura la Galeria i l’escola Nikon. També edita la revista d’art i fotografia, Papel Especial. L’any 1979 neix la “Lamparaprima” i, a partir de llavors, centra tota la seva activitat en el disseny industrial (ell prefereix anomenar-lo “escultura industrial”). Totes les seves creacions segueixen la tradició arquitectònica catalana de la sobrietat reinterpretada de forma lliure, enginyosa i subtil per un dissenyador que afirma: “Jo no treballo per a la indústria, és la indústria qui treballa per a mi.”