El prestigiós fotògraf italià retrata una realitat alternativa, que superarà el modernisme i potser fins i tot el ridiculitza

La vida es compon de dues sèries d’obres: cares i mans. Les cares i les mans arrugades pel temps i el treball dur, els antics habitants dels pobles abandonats que semblen immersos en un passat immemorial són els protagonistes del projecte. Són unes Calabreses centenàries, figures mítiques, allunyades d’avui, allunyades de l’espectador que amb la visió monocromàtica de l’autor només fa que augmentar aquesta distància.

La vida és un registre històric personal, símbol de la Calàbria que ha sobreviscut a l’apocalipsi cultural de la societat consumista. És, al mateix temps, un món sever i romàntic, ple de simbologia, un món que es manté en el temps i on el ritme de la vida es determina únicament per la naturalesa.

La vida és una advertència a les noves generacions, una invitació per fer una pausa i redescobrir el valor i la grandesa de les coses petites, escoltar i observar sons i colors des de lluny.

La vida ofereix un missatge silenciós, però poderós de resiliència i esperit; s’oposa clarament als valors caòtics de la societat moderna que genera joves bell i amb glamour, amb cossos forts,
però fràgils en els seus esperits.