Artista polièdrica, icona popular i una moderna avant-la-lettre, Rossy de Palma es defineix com una criatura dadaista, a qui li agrada inventar altres realitats. A la seqüència d’autoretrats fotogràfics CAMouFLAGES, ho materialitza amb l’acumulació de màscares, i els rostres ocults i les figures velades, embolcallades en formes escultòriques i colorides, són representacions d’un hipnòtic resultat. La màscara, «que revela tant com oculta», afirmava Lévi-Strauss, esdevé una pràctica de la invisibilitat –de la que en foren devots els surrealistes– i un joc mimètic amb l’obra, que de Palma encarna en una imatge-cos metafísics, o lloc de connexió amb l’univers. El seus retrats sencers i frontals obren de mirall, confrontant-nos a la immobilitat i al silenci d’una artista intèrpret, el cos de la qual actua com un transmissor de «l’art que sorgeix quan t’oblides de tu mateix». El camuflatge artístic serveix per articular una reflexió estètica, política i antropològica sobre qüestions relatives a la conformació de la identitat, la construcció de la realitat o la manipulació com a signes distintius de les societats contemporànies. Sense el judici de la fisonomia, i vestint la disfressa, la fotògrafa evoca i convoca un esperit femení que assumeix un valor simbòlic, capaç de dissoldre les diferències entre els gèneres i les categories, a través de la transgressió de la identificació narcisista. Sota el repte de la mascarada, Rossy de Palma ens interpel·la a mirar-la realment.