Rostres on la resignació i la tristesa culminen amb la mort com a final del trajecte

La utilització de materials diversos i l’exploració del procés, iniciat en l’embrió creatiu que es forma en la ment de l’artista, és el que amara la producció artística de Tomàs Pons, mostrant en les seves obres la relació entre allò narratiu i allò intuïtiu, entre l’acadèmia i la subjectivitat lliure. A Anatomia del rostre, la manca de calidesa, de confort i d’estabilitat es fa palès en la textura i el color d’un sol material, l’alumini. L’artista no contraposa materials, no els fusiona i manté la solitud d’un únic material que s’haurà de recolzar sobre ell mateix per reeixir, per subsistir. L’exposició mostra l’anàlisi de l’arquitectura anatòmica de cinc rostres en el moment de desarrelament, de renúncia a l’arrel que ens lliga al nostre origen. Rostres que, al mirar enrere, reconeixen el que han estat i el que poden ser, lligats a un futur incert i alhora esperançador. Rostres amb desig de retorn, un parèntesi en la trajectòria vital. Rostres amb pèrdua d’identitat. La confrontació amb un mateix, conseqüència del no reconeixement. Rostres on la resignació i la tristesa culminen amb la mort com a final del trajecte. Esquerdes, fissures, marques de rostres arrancats de la terra, de l’origen. El rostre com a contenidor de l’ànima on el passat ens projecta cap al futur.