Una altra mirada als mítings polítics i que qüestiona la idea de democràcia que hem conegut fins ara

Per a un fotògraf semblaria agosarat fer una exposició on les fotografies pròpies no fossin visibles? És d’inconformista mostrar les imatges en llur invisibilitat? Agosarat i inconformista és Toni Amengual, que en la seva pràctica fotogràfica enfoca l’objectiu vers un activisme visual, que documenta amb imatges colpidores les contradiccions socials i polítiques que vivim. I ho fa també en aquesta instal·lació de caire conceptual, on els fotollibres de Devotos (2015) composen una torre que edifica les imatges negades, un pilar que monumentalitza les imatges cosificades, emfatitzant l’opacitat de tota devoció. Devotos qüestiona la fragilitat de tota democràcia, tant la política com la de la imatge, i ens planteja molts dels dilemes que afronta la fotografia en la era contemporània, de la que tots som devots. Perquè torres més altes, amb bases que crèiem sòlides, han caigut.

Fotògraf mallorquí, després de llicenciar-se en Biologia per la Universitat de Barcelona, es dedica a la investigació de l´espècie més complexa que hagi existit sobre la terra, i a la qual pertany: l’Homo Sapiens Sapiens, fent de la fotografia el seu mitjà de treball. Definint-se ell mateix com un activista visual, el seu treball ha rebut importants reconeixements com el premi Nuevo Documentalismo, (La Fábrica, 2013). Els seus dos fotollibres, Pain i Devotos han estat premiats amb les distincions de Mejor libro autoeditado (PhotoEspaña, 2015) i el Premi ArtLibris (2016). Des de 2012 és professor de Fotografia i director del postgrau de Fotografia Documental a l’IDEP de Barcelona.