Les Bernardes

L’habitació calidoscòpica

Inauguració

Divendres 2 de febrer de 2024 a les 20h

Dates

Fins el 27 d'abril de 2024

Espai

Sala Sant Jordi

Horaris

De dilluns a divendres: De 9h a 21h.
Dissabtes: De 10h a 13h i de 16h a 20h.

Obra

El projecte que presenta Víctor Pérez-Porro (Barcelona, 1960) se centra en una reflexió constant sobre els components bàsics de la pintura: forma i color. Aquesta cerca,de tota manera,està sempre determinada per la seva realitat més propera i l’estètica hi assoleix un absolut protagonisme.

Per entendre i endinsar-nos en el treball de l’artista, cal parlar dels diferents periples vitals que l’han portat fins a la seva obra més recent. El primer i més important es va produir a mitjans dels anys vuitanta, quan Pérez-Porro es trasllada a Nova York. Allà començarà a treballar exclusivament amb la més absoluta realitat, en la creació d’artificis quasi renaixentistes, sota la tècnica del trompe-l’oeil. Aquest procediment, aplicat al disseny arquitectònic, va tenir molta demanda durant aquells anys, fet que el va convertir en un dels creadors més rellevants dins el món del disseny d’interiors, bo i col·laborant amb prestigiosos arquitectes i dissenyadors d’àmbit internacional. Seria la primera vegada on l’artista començaria a enganyar a l’ull humà, un fet que mai més abandonarà.

A mitjans dels anys noranta, tindrà lloc un segon periple, que va comportar un primer moment de transició, un cert allunyament del treball basat en la realitat, per endinsar-se en la cerca d’un llenguatge molt més personal. Aquesta ruptura va ser fruit d’una beca a la Reial Acadèmia d’Espanya de Roma. A la ciutat italiana, i observant les  obres dels gran mestres de la història de l’art, Pérez-Porro va comprovar que el trompe-l’oeil només funcionava en un espai concret i a escala natural, ara l’artista necessitava expressar-se buscant altres mitjans i suports, i serà en aquest moment on allò real perd intensitat i el color i la forma prendran un veritable protagonisme. Les formes arquitectòniques i una certa perspectiva encara seran visibles però s’aniran transformant poc a poc en imatges abstractes, on aniran prenent importància la línia i la textura.

En aquest sentit, l’estada a Itàlia va ser un punt d’inflexió per a iniciar, probablement, una de les etapes més fructíferes i interessants de l’artista: la immersió en la geometria abstracta. Un treball on Pérez-Porro estarà en constant evolució ion no deixarà  mai de mirar al passat i als seus orígens.

Per tant, coneixent aquests recorreguts vitals i les seves conseqüències, podem veure i entendre aquesta evolució en l’obra de Pérez-Porro, on en cap cas ha deixat de banda la seva passió per l’arquitectura –herència de la seva etapa nord-americana–, i on aquests orificis, reproduïts de manera compulsiva i que poden semblar, en ocasions,finestres –on s’alterna el  buit i el ple- juguen amb l’espai i la dimensió. Estructures geomètriques i policromades que ens interpel·len i que, com afirma l’artista, pretenen impactar visualment a qui les mira.

Una abstracció geomètrica sempre treballada des de la proporció àuria, on els costats conflueixen vers el centre de la composició, sense la necessitat d’utilitzar la perspectiva, i on l’efecte òptic –de la mateixa manera que el trompe-l’oeil– crea la perspectiva fictícia, seguint sempre aquesta fixació per manipular l’ull humà.

Roberta Bosco, periodista i crítica d’art italiana,va escriure: “Víctor Pérez-Porro treballa una abstracció geomètrica que no pot ser reconduïda als cànons tradicionals d’aquesta tendència, perquè inclou la memòria del singular realisme màgic dels seus inicis i unes picades d’ullet a l’Op Art (art òptic), a més d’una gran capacitat creativa”.[1] Trobo molt encertada aquesta cita, ja que el treball abstracte del pintor té un rerefons realista, basat en certa manera en l’arquitectura i una mirada cap als seus inicis que com ja he dit mai deixa de banda.

Precisament, i Bosco en parla, en algunes ocasions s’ha relacionat l’obra de l’artista amb l’Op Art,un estil purament geomètric on l’ull humà –per tant,el públic–, ha de participar activament davant de l’obra i esdevé l’únic i veritable creador d’aquesta, fet que coincideix amb les obres de Pérez-Porro.

Aquesta interacció directa amb l’obra és precisament la finalitat de l’exposició que l’artista presenta a Bernardes, una proposta amb un fort component d’instal·lació, on l’obra es desplega per tot l’espai i que ha estat pensada exclusivament per a aquesta sala. Es tracta d’un procés experimental, on l’objectiu és que el públic s’endinsi en una habitació on tot canvia i res és estàtic. Com si miréssim per un calidoscopi, a mesura que s’avança per la sala, el joc de llums, reflexos i colors varien, i el mateix públic crea la seva pròpia experiència.

Les obres sobre paper a les parets, penjades en diferents nivells bo i creant un compàs intencionat,es complementen perfectament amb l’autèntic protagonista: un biombo de fusta de grans dimensions situat al bell mig de la sala, que marca el ritme per l’espai transitable i que sens dubte és una picada d’ullet a l’obra més primerenca de l’artista, on l’espai arquitectònic era el suport per les seves obres. Les composicions abstractes,treballades sempre des de la proporció àuria, es doblen en parets i paravent,i hi podem trobar una evolució que ens porta de l’esclat del color, a la presència impactant del blanc i negre. El fet de transitar per l’espai –o, millor dit, l’habitació– ens convida a un joc de contraposicions que no només veiem en el cromatisme, sinó també en els suports. La lleugeresa del paper de les obres que gairebé floten a les parets, amb la rigidesa de la fusta del paravent. Una alternança fortament marcada que fa que es produeixi un impacte visual en qui mira, tot creant un joc de tensions on el contenidor i el contingut s’uneixen per crear una experiència quasi sensorial. Finalment, l’efecte d’un mirall aterra, sota l’estructura de fusta,reforça encara més aquesta sensació immersiva de la instal·lació i ajuda el públic a perdre’s per aquesta habitació calidoscòpica. Una habitació que cadascú se la pot fer seva, bé com a refugi, bé per gaudir del pur plaer estètic,o bé com a punt de trobada amb altres persones, on cadascuna d’elles aportarà la seva història personal.

Finalment, l’exposició també vol ser un homenatge i una defensa de l’art geomètric català. Una reivindicació d’estil, en un moment en què cal fer-lo visible, i donar a conèixer la gran quantitat d’artistes catalans que, com Víctor Pérez-Porro, fan de l’abstracció geomètrica la seva pròpia identitat.

Isaac Candelario

[1] Bosco, Roberta (2012). “Alquímia de la pintura”. A: Victor Pérez-Porro. Els colors de Berlín van fer formes al meu cap. Barcelona: Fundació Vila Casas, 2012.

Víctor Pérez-Porro (1960, Barcelona)

Actualment viu i treballa a Camallera (Girona). 

1978-79. Estudis d’Arquitectura, ETSAB Universitat de Barcelona.

1980-81. Acadèmia de pintura, Leonardo da Vinci Art School, Barcelona.

1982-83. Introducció al llenguatge audiovisual, Institut del Teatre, Barcelona.

1983-85. Assistent  de Lucrecia Moroni, Moca Desing Ltd. Decorative Painting and “Trompe L’ oeil”. Nova York. U.S.A.

1985-86. Graduat per L’“Institute Superieur de Peinture Van der Kelen-Logelain”, Brussel·les, Bèlgica.

1987. Curs de pintura escènica en Lester Polakoff Studio. Nova York, U.S.A. Cursos: Tècnica de pintura al Fresc, Estuc marmoritzat, al “Centro Europeo di Formazione degli Artigiani per la Conservazione del Patrimonio Architettonico”, Venècia, Itàlia.

1988. Taller Internacional de Restauració Urbana. Turí, Itàlia.

1994-95. Beca a l’Acadèmia Española de Roma, Especialitat pintura. Roma, Itàlia.

https://victorperezporro.com/

Compartir: