El baró Wilhelm von Gloeden, nascut el 16 de setembre de 1856, a Wismar, Alemanya. Va ser un fotògraf que va treballar principalment a Itàlia. És conegut pels seus estudis pastorals nus dels nois sicilians suggerint escenes sobre l‘arcàdia grega i italiana. Des d’un punt de vista modern, el seu treball és interessant pel seu ús controlat de la il·luminació, així com les actituds sovint elegants dels seus models. Les seves innovacions inclouen l’ús de filtres fotogràfics i maquillatge corporal especial, una mescla de llet, oli d’oliva i glicerina,que dissimulavenles imperfeccions de la pell.

Gloeden va estudiar pintura de Weimar, fins que va ser forçat per una malaltia pulmonar, aparentment tuberculosi, a interrompre els seus estudis per un any, i internar-se en un sanatori en el balneari del mar Bàltic a Görbersdorf. A la recerca de la salut, va viatjar a Itàlia, primer a Nàpols abans de traslladar-se a Taormina, Sicília. Es va allotjar a l’Hotel Vittoria abans de comprar una casa prop del convent de San Domenico on va romandre en Taormina fins a la seva mort al 1931.

Al 1895, quan la fortuna de la seva família es va perdre, Gloeden va rebre com a regal del seu amic i patró, el Gran Duc de Mecklenburg-Schwerin, una càmera de placa de gran format. Aviat el seu treball li va portar visitants de tot Europa, incloent a reialesa, industrials, escriptors, com Oscar Wilde al desembre de 1897, i altres artistes. Les seves fotografies més conegudes actualment són les de nus masculins. Aquestes són imatges molt més explícites en les quals apareixen nens i joves d’edats compreses entre els deu i vint anys –rares vegades homes més grans-, generalment nus i que, pel seu contingut, la seva venda quedava reduïda a clients especials i sempre amb discreció. Els noms d‘alguns dels models són coneguts: Pasquale Stracuzzi, Vicenzo Lupicino, Peppino Caifaso, Pietro Caspano, Nicola Scilio, Giuseppe de Cristofoto i María Intelisano.

L’art de Gloeden —va escriure Roland Barthes— “és una aventura dels sentits: reprodueix un món que resulta al mateix temps autèntic i inversemblant, real i fals, anatòmic i sublim”.

Si les imatges d’efebs amb garlandes i sandàlies poden resultar ara una miqueta kitsch i fins a un punt ridícules, les seves fotografies de tardor adolescents nus i sense adorns continuen sent fascinants i pertorbadores; com ho és sempre el nu humà. En aquestes imatges és on Gloeden va aconseguir plasmar l’ideal eròtic-estètic de Wimckelmann encarnat en l’Apol·lo de Belvedere.

“Gloeden va ser un d’aquests homes rars del segle XIX que no van voler renegar de la seva naturalesa més íntima i es van negar a acceptar la auto aniquilació per a ser admesos en societat”.

Charles Leslie, biògraf de Gloeden