Els guardians del límit

L’obra de Miwa Komatsu, vibrant i radicalment sincera, ens recorda que la contemplació pot ser un acte de transformació, i que l’art continua essent un espai privilegiat on imaginar noves formes de vida espiritual.  L’espectador és convidat a recórrer aquest univers d’energies en moviment, a acostar-se als seus guardians i a deixar-se interpel·lar per la intensitat i la delicadesa d’un llenguatge visual que desafia fronteres.

Sorgeix d’una sensibilitat accentuada a les forces invisibles que configuren el nostre món. En créixer en estreta comunió amb la natura, va trobar la vida i la mort no com a conceptes distants, sinó com a realitats vívides que van deixar una profunda empremta en la seva perspectiva. Aquestes experiències formatives van nodrir una visió del món basada en la creença silenciosa que tots els éssers vius estan íntimament connectats a través d’una essència compartida. Les seves composicions ricament detallades, habitades per éssers sagrats i criatures simbòliques, serveixen com a llindars entre el visible i l’invisible, convidant a la contemplació de regnes més profunds de l’existència. A través d’anys d’introspecció disciplinada i pràctica cerimonial, ha desenvolupat una filosofia creativa, La Gran Harmonització, que busca aportar coherència a forces oposades com el físic i el metafísic, el temporal i l’etern. L’obra de Komatsu no ofereix confort a través de la calma, sinó que captiva amb una presència dinàmica, revelant un univers on convergeixen la memòria ancestral, la transformació i la reverència per la vida.

La seva obra s’inscriu en un espai límit entre espiritualitat i contemporaneïtat, configurant-se com un dispositiu visual que rearticula la iconografia tradicional japonesa dins d’un marc estètic i conceptual profundament actual. La seva producció no pot ser llegida únicament com una continuació del bestiari xintoista o del repertori de figures protectores de la pintura clàssica, sinó com una reinterpretació radical d’aquests imaginaris que respon a qüestions contemporànies sobre identitat, transcendència i experiència emocional.

En primer lloc, cal destacar que Komatsu opera des d’una economia expressiva basada en la noció d’energia. El seu traç pictòric es construeix a través d’un gest immediat i expansiu que desfà la jerarquia entre figura i fons, generant una superfície on les formes semblen emergir d’un magma cromàtic en transformació constant. Aquest procés pictòric, que sovint s’ha qualificat d’instintiu, adquireix en el seu cas una dimensió ritual: la pintura esdevé un acte de canalització i no simplement d’expressió individual. En conseqüència, el valor de les seves imatges no rau tant en la representació d’éssers espirituals, sinó en la performativitat del gest que els convoca.

Així mateix, les seves criatures híbrides —dracs, lleons guardians, fènix i altres formes zoomòrfiques de naturalesa ambigua— funcionen com a construccions simbòliques que transcendeixen la seva referència cultural originària. Lluny de remetre passivament a mites establerts, aquestes presències operen com a matrius d’afectes: condensacions d’emocions, tensions i processos interns que l’artista tradueix en termes visuals. Dins d’aquest marc, les figures de Komatsu poden ser interpretades com organismes energètics que posen en joc una dialèctica entre vulnerabilitat i protecció, entre caos i ordre, suggerint una lectura en què la subjectivitat contemporània es veu interpel·lada per imaginar noves formes d’harmonització amb el món.

Un altre aspecte rellevant és la seva capacitat per integrar tradició i tecnologia sense caure en un eclecticisme superficial. La seva incursió en formats digitals —particularment en l’àmbit de les NFT i d’instal·lacions que utilitzen realitat augmentada— no respon a una voluntat de mera actualització formal, sinó a una interrogació sobre la persistència del sagrat en l’era digital.

Komatsu planteja que el lloc de l’espiritualitat no es limita a objectes o rituals històricament legitimats, sinó que pot emergir en espais virtuals, configurant-se de nou mitjançant noves tecnologies. En aquest sentit, l’artista ofereix una perspectiva crítica sobre la manera com el món digital pot funcionar com a espai de projecció emocional i transcendental, un terreny on es plantegin futurs imaginaris col·lectius.

A nivell conceptual, la seva obra activa un discurs al voltant de la transformació. No només transformació de la matèria pictòrica, sinó també transformació psíquica i espiritual. La seva iconografia és sovint llegida com un procés de renaixement, no exempt de turbulències, en què les formes lluiten per emergir i consolidar-se dins un entorn d’energia en moviment. Aquí el foc, és l’energia que neteja, renova i purifica l’esperit. La destrucció que connecta amb la divinitat com un ritual simbòlic que evoca la força interior i la passió del renaixement. Aquesta tensió entre aparició i dissolució constitueix una de les claus més fecundes de la seva obra: Komatsu no representa l’estabilitat del sagrat, sinó el seu moviment.

Finalment, l’impacte cultural de Komatsu deriva de la seva capacitat per dialogar amb una sensibilitat global sense renunciar a l’especificitat del seu context d’origen. La seva obra articula el món japonès contemporani que evita l’exòtic i aposta per una espiritualitat autònoma, oberta i polifònica. En un panorama artístic sovint dominat per discursos irònics i distanciats, la seva aposta per la sinceritat emocional i per una expressivitat radicalment visceral constitueix un gest subversiu: recupera la dimensió afectiva i transformadora de l’art com a experiència immediata.

Nascuda a la prefectura de Nagano, Miwa Komatsu es va graduar a la Universitat d’Art i Disseny Joshibi, on treballa com a professora visitant. També és professora visitant a la Universitat d’Arts de Tòquio. Mentre estudiava a la Universitat d’Art i Disseny, la seva obra titulada El quaranta-nou dia va ser elogiada per la seva commovedora originalitat. Després de crear aquesta peça, Komatsu va començar a concentrar-se en la seva carrera com a pintora professional. Partint del gravat en làmina de coure, ha ampliat el seu àmbit de creació incorporant materials com la pintura acrílica i fins i tot la ceràmica Arita en els darrers anys. Komatsu ha estat molt receptiva al món invisible des de la seva infància: la seva primera experiència d’estar immersa en la natura, envoltada d’animals i rics paisatges naturals, va desenvolupar la seva visió distintiva de la vida i la mort, i que tots els éssers van ser creats iguals amb ànima. Amb una abundància de poder expressiu, ha presentat les seves obres sota el tema dels “Esperits Divins”. Un parell de les seves obres de ceràmica Arita de gossos-lleó guardians, Cel i Terra, que s’havien exposat com a part de la Chelsea Flower Show de Londres, van passar a formar part de la col·lecció del Museu Britànic i han estat exposades permanentment. Les obres de Miwa Komatsu es poden trobar a museus i institucions destacats com el World Trade Center, el Museu d’Art de la Prefectura de Nagano, el Museu d’Art de Woodone, el Gran Santuari d’Izumo (Shimane), la residència oficial del Consolat General del Japó a Cleveland (Ohio, EUA) i a Walt Disney Japan, per anomenar-ne només alguns. Com a artista contemporània, Komatsu ha mantingut una activitat enèrgica, incloent-hi exposicions individuals i pintures en directe a una gran varietat de països amb el principi creatiu de “La Gran Harmonització”. L’any 2021 fou nombrada ambaixadora de bona voluntat pel Ministeri de Medi Ambient del Japó.